Gent parlant al passadís,
Parlant i rient-se, amb un vas de cafè de màquina entre les mans.
Em dirigeixo al lavabo que hi al costat.
Des de dins els sento parlar i riure..
Què és ser bisexual?
Un que és tot-terreny, un al que li va tot, pel davant i pel darrere.
Riures tontos. Gent. Imbècils.
L’altre dia un amic em va dir que era una mica gai perquè la seva novia li va proposar fer un trio amb un altre noi i li va agradar.
A totes les ràdios musicals fiquen sempre, durant el llarg del matí, les mateixes cançons cada dia.
És insuportable. Inclús moltes vegades sonen a la mateixa hora, cada dia.
Perquè no fiquen cançons noves?
Així és clar que la gent deixi d’escoltar la ràdio.
Així és clar que encara que se senti de fons ningú li faci gens de cas.
Als matins és impossible trobar una emissora on no hi parli ningú, només vull cançons penso, suportaria alguna cosa de publicitat breu, però una cançó i desprès quinze minuts de falques.
Diuen tot un plegat de bestieses increïbles, es creuen molt graciosos i no ho son. Fan trucades falses, als seus propis companys de ràdio, simulant que sorprenen a la gent.
Es creuen que l’audiència és tonta, es creuen que algú els escolta, o l’interessen totes les seves barbaritats. Però potser els hi dona ben igual, només volen que truquis al seu telèfon de pagament, o enviïs sms súper cars amb qualsevol excusa sense sentit que se’ls ha acudit aquell mati.
Potser com se senten a ells mateixos i se senten prou be ja tenen suficient.
Una petita recomanació d’una humil oient:
La radio com qualsevol altre producte de consum ha d’estar creada per i pels seu públic. Els oients no volem a quatre imbècils dient bajanades de bon matí, no volem escoltar les mateixes cançons de sempre cada dia com si fos un fil musical, no volem tanta publicitat embotida; per aquestes raons emplenem els nostres reproductors de Mp3 o Mp4, o IPods.
Comentaris