Passa al contingut principal

tranquilidad, divino tesoro

Tranquila estás, dices, tranquila estoy.
Es verdad.
Estoy tranquila, pero no hace falta decirlo más alto, para tenerlo más claro.
Todo el resto del mundo anda preocupado por todas las demás cosas.
A mi me preocupa seguir tranquila.
Estás y estoy.
Quizás necesitas que me aleje.
Quizás que sea más misteriosa, que tenga mi mundo inalcanzable.
Lo que parece no es.
Espero que vuelvas a tu tranquilidad para estar bien conmigo.
No te preocupes de mi, estoy bien.
Poco a poco.
Hay dias, como hoy, que vas haciendo cosas, pero no sabes muy bien porqué...
Haré lo que me apetezca a partir de hoy.
Consultaré con mi alma y siempre se que no tengo nada que perder.
Si dudas hazlo, si no dudas también.
No me voy a reprimir nada más.
Estoy segura de hacer todo cuanto hago en cada momento, porqué me apetece y no se me ocurre nada mejor.

Tranquilidad ante ti y tus palabras, ante todo y todos.
Hago todo de la mejor manera que se, me esfuerzo, e intento mejorar.
Quiero romper con los circulos, hacer las cosas porque me apetezcan, y no para conseguir nada a cambio.
Quiero llegar a la verdad, a la mia, y sentir todo, sin dramatizar, sin dejar que nadie vuelva a dañarme.

Cuando estas en pareja envídias a la gente que es soltera, cuando estás soltera, envidias a la gente que está en pareja.
Cuando fumas envidias a los que no fuman, cuando no fumas, a los que fuman.
Dice la gente.

No envidio nada.
Estoy tranquila.
No quiero ser la tendencia más guay, ni ser modelo de fotos rellenas de coca,... sabes que la fiesta vive en mi... en los detalles, las sonrisas y la vida, comer, vivir, sentir...

Piensa sólo en disfrutar.

Don't worry, be happy!

010208jud

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...