Vés al contingut principal

A prop del mar

M'ha explicat moltes coses en poques hores, dedicades...
Remira les fotos de l'estiu passat...
Perd la seva vida mirant la dels altres...podria dibuixar, és típic de quan vaig amb tren...però ara aniré més sovint en tren, cada dia..i podré llegir i escriure i dibuixar tant com la matinada em deixi...serà de nit, aqiesta és la meva història.. i res més ...la meva lletra del meu nom diu que només penso en l'amor, i és cert...és el més important per a mi...també diu que no sap mantenir l'amor...i també l'encerta...
Veu el Cactus, és de la família dels aloes...diu..li recorda a un ex nòvio que la va deixar just davant d'un exemplar d'aquella planta que hi havia, diu, a l'entrada de la casa dels avis,..el dia de reis...li vaig regalar un foc per la càmera de fotos que em va costar molta pasta i li vaig estar apunt de demanar que mel tornés, diu...
Res serà igual...van dir que a partir de febrer les energies canviarien...però tot segueix igual, o pitjor...s'esmicola l'esperança de res, fins l'infinit i més enllà...
No hi ha espai...ni temps, ni oportunitats...
Potser són els meus ulls que estàn cecs...espero que no plogui quan arribi...
Lletja, forta i formal...
Fan una mica de fàstig la gent als pubs, s'han tornat a ficar de moda com aquell del.Born, el Marimbau...explica...allà amb cocktails, sostres amb arcades gòtiques...
La gentada et repasa com si fossis un tros de carn, un vedellet que volen cruspir-se...i res si no tens una cara maca i sobretot, una fina figura...aparten la mirada..amb despreci, potser sense haver-se mirat elles abans al mirall...només les giris irlandeses o francesses, molt begudes, et somriuen...
Brinden amb la cervessa al passar...i es sorprenen que les noies aquí no es rentin les mans al sortir del bany...
Potser es pensen que ja ho saben tot, i que a la vida hi ha mil oportunitats de tot, o que qualsevol no és suficient per elles, quant potser elles no són res de l'altre món, tampoc...

Hi ha gent que et sap valorar, però és poca gent...i si les trobes estàs de sort..i sinó passen els dies, les hores, els mesos...i res tot segueix igual, buscant l'espurna de xic de màgia als ulls de la gent...no et diré que no...i penses i segueixes, perquè creus que en el fons hi ha alguna cosa especial allà, esperant el moment oportú...

Però realment has de cercar la motivació vital en altres coses, per compensar...sense plan B, aquest cop no...

I ballar pot ser tot un què, cuidar de una mateixa i de les persones que si s'estimem gastar el seu temps i la seva atenció amb tu...de tant en tant...
Quina sort! Tant de bo...
Tot és, hauria de ser més senzill, més autèntic i valent...
Si si, si..i ja...
Els ulls ballen entre les nines...
Què serà de nosaltres?
Seguirem ballant nit rera nit? I si ens perdem? I si ens escapem?
A prop del mar...

Ara no em ve de gust...
Seguir el seu rastre...
Encara que senti, que noti, ... els silencis són irremediables, la distància esgarrapa, la indiferència enverina, el despreci desagna...i als límits de les fronteres de la humanitat creixen murs de gel...que mai podràs desfer...
Tot te remei i volta...
Tot és encarar un nou dia, d'una nova vida, amb la música adequada, i el ritme indispensable dels bategs incansables del meu cor...

I amb tot la il.lusió del món somriure de cara al no res, per cridar-li a la cara que si, que tu si que vols, que jo si que vull, que lluitaràs i lluitaré fins que no ens quedin forces per allò que sento a cada instant...
...per que no vull perdre ni un segon més de la meva existència*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…