Ves al contingut principal

No em llencis, reutilitza'm

Pair i patir.
Si et fas una ferida, de caure, d'una rascada, primer l'hauràs de netejar amb aigua i sabó, aigua oxigenada, i ficar una tirita.
Tirititran...do de frio...
Te frio...
Nepal.
Després et pot sortir una crosta.
Inclús sovint si et caus et tornes a fer mal al mateix punt.
És com un iman.
Dons després d'uns dies cau la crosta i es defà el punt amb nova pell.
Hi ha ferides que no es curen perquè sempre es tornen a obrir, s'infecten, i potser deixen cicatriu.

Dons haurem d'esperar...
Al llit despertes de la mitgdiada...
A un llit estrany...

La gent no vol compromís...
No vol conèixer més...

Si estàs alone sempre pots veure alguna cosa al mòbil i fer veure que et va be. Pot semblar que parles per whatsapp, això si que val, quan escrius.
Escriure a la plaça del poble amb tota la gent parlant d'allò que sel's acudeixi. No em ve de gust parlar.
Com et va?
Be i punt.
Fent amics.

Ara he d'explicar tot el que m'ha passat aquest any?
Quina mandra.
I tampoc crec que els importi res de res res.
Al poble si vens sola vol dir que has fracasat. Uns no porten ningú per que no volen i altres per que no poden. Tenir fills ja vol dir que has cuit be el teu arròs. I si tens una feina fixe ja ets una crac.
Si no tens res de tot això ets una perduda.
Això si que te guasa...
Diu la cançó...
Si vens vol dir que no tens prou pasta per fer un viatge com déu mana...

Vine nena ficat el vestidet blanquet per anar a la misa...
Perquè no fan la misa despullats?
Una misa nudista.
Un poble nudista.
Ara podia fer una consel.lació familiar amb els membres reals de la meva familia.

Disimulo la solitud del fracàs escrivint...
Potser si.

Balla ja la gent lluny del mig de la plaça, i es van apropant poc a poc...

Esperen el bingo...
El ball de disfresses de la nit.
Em disfrassaré de balladora de swing...
Una camisa blanca, tirants, barret de mafia, sabates bicolors...
Podria anar a escriure al camp tot gaudint de la posta de sol...
Passada en escena romàntica...
Així ho feia pels voltants en Becquer...i escriure llegendes fantàstiques de dames de la nit màgica...potser tindria més sort...però em fa mandra inventar un nou món...prefereixo inventar-me aquest món...fer càbales...imaginar sorpreses increïbles de persones que mai les farien...
Tot seria més guai.
De sobte apareix i em convida a ballar un paso doble al mig de la plaça...
S'ha tornat a caure i s'ha obert de nou la ferida...

Somnis desperts...a viva veu...

M'agradaria que fosis aqui i ballar amb tu i gaudir del teu somnriure...

Sóna la teva cançó...ets un somni que se'm va escapar de les mans?
Vaig arribar massa tard...
Massa compromís...
Per sempre...
Et perds aquest nou despertar..
Em moro per dins per tornar aquí fa un any i saber que no vaig valorar com calia el seu amor...
Tornar...és el meu desig...
Ho donaria tot per gaudir-te....per sentir-te cantar...al final mai em vas cantar...
La conversa de música i llibres a la app de contactes ha estat molt interessant...
Valorar el que tens quan ho tens i saber no deixar-lo escapar...
Què hauria de fer per tornar?
Diga'm....
Esperaré, no hi ha remei?
No em creus...
Ho hauré de demostrar...
Com?
No tinc ni idea...

Busco el meu lloc d'escriure per naturalesa...al mig dels arbres esperant la pluja...al camp de blat groc infinit...escolto la cançó al piano...
A prop els girasols...amb ells ballo mirant-los...ara sembla encara més intensa cada nota...les dues torres i el pont de la reina...sobre el riu...
S'ha de creure i pensar en conjunt, actuar en global, per la unió i la igualtat, és el que te sentit...

Encara que no fem gaire cas de la raó...i si del ego...
De la il·lusió que pot néixer de qualsevol conversa anònima...amb alguna desconeguda...

La raó seria no esperar res actuar amb conseqüència, si algú deixa de sentir emoció al teu costat...és més raonable desapareixer?
Començar a caminar allà on es pugui..
Tenia les sabatilles i he trobat a qui calçar-les...són de muntanya...no són de vidre...i ja estàn una mira trencades....de fer treking?
Humor abisal.
Abismal com el meu desig imparable...que em mou sempre a actuar amb tanta energia que podria moure muntanyes...
I irracional...
Del tot...
Sempre veig possibilitats arreu on la realitat és de pànic...
Ballam fins al final de l'amor...
Devora'm de nou...
La princessa salvatge...
Menja sota la taula...
Amb els gossos...
Sortir amb la bici perseguint la tormenta perfecta...
Sospirar per una xispa...
Que neix del no res...
De la meva ment que crea monstres...d'amor irreal....
Camí d'espines...

Si fes cas ara a la raó hauria de perdre tota esperança...
Però el foc de la flama segueix encès com el primer instant...fora de tota lògica...

Cru...caos...caòtica...ego...
a l'Infinit*(el meu...

Quan ningú creu en mi ...
Endins...
Em crec i sento com mai...serena...i miro als ulls a la mort que m'envolta...allà on potser segurament m'enterraran d'aqui un temps...i hi són molts dels que he estimat...
Tot el que sento és el que crec...
(diu la cançó encaminada de plenor...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…