Passa al contingut principal

En línia, autodestrucció social.

En línia.

A l´ estació dels ferrocarrils de provença, quan esperes el tren un home crida per megafonia amb una veu i unes formes poc ... mmm no se benbé com definir-lo.. estrident, potser,  sembla el cambrer d´ un bar manolo típic, ara regentat per xinesos, dient ...com vols pagar tot junt, separat o rememat... Escriure és un miracle, és sentir, expresar-se, un dret al que tothom te dret de fer-ne ús. Potser jo amb els meus escrits murris devalúo els autors de renom, potser amb les meves il.lustracions poc tecniques i sí expresives, desmereixo l´ art conceptual contemporani de llocs com el Macba, on sembla que no hi tenim lloc els artistes locals... Però publicar el que hauria estat un email com si fos un escrit.. sembla destructiu.., autodestructiu, estem autodestructint l'art i així la societat capitalista com a tal.... Vers l´art sincer i verdader..
(és com si escrigués sense accents...

Això potser vol dir que no sap que és l´ art, no el valora.. Com no ho valorara ningú més que tu mateixa. És imprescindible un mínim de rábia anglesa, amb cert toc d´ íronía i hortera, potser un recurs és la metáfora si saps qué és... Cerca el seu significat a la wikipeda.. Les coses son com son... Sácaba lq línia, la cobertura..

Escric amb un
estil en línia, com el codi html, sense fer servir, com intenten promoure els lobbys d´ Adobe, que es faci amb css, cosa que només es pot desenvolupar amb els seus programes de pagament. Deixar de fumar. No vol que tingui Whats app, ha fet tot el posible perque no en tingui. Les mares haurien de donar el millor a les seves filles, per que siguin millor que la resta, com a mínim amb el mateix bagstage per començar.... Millorar la vida, no sempre tothom ho vol, o no tot s'ho val, molta gent prefereix patir i fer patir, en comptes d' intentar somriue.... i promoure el somriure aliè....

Metas.

No existe la muerte como tal, no existe la desaparición total. Que lo sepamos.
Lo que si existe es la muerte en vida.
Las cincuenta cosas que odio:
El asco, el odio, la rabia, el dolor, la impotencia y la soledad....
(una silueta retro...zanahoria...
Ese es mi set, mi pack. ¿Cuando pienso en positivo todo saldrá mal?.
Creo en profecías...
La gente es falsa y egoísta, yo lo intento, pero luego me siento mal....
Dice la medium que tenemos una misión en la
vida terrenal.
¿Mi destino es …? O sentirse mal. Nacido para mostrar un mal ejemplo..
Si actúas sinceramente y con el corazón en la
mano... te dan todos los palos..
Tienes que marcar tus metas.
Mis metas: vivir del amor al arte. Vivir del arte. Pintar todos los días, pintarte todos tus instantes,.. Es sólo un sueño, huele a sueño...no son nada, ser fuerte, ser consecuente.. Me quiero ?y  tu? Quererme...
En serio.. Legaré y no habrá tabaco... Vivimos siempre... juntas..meta dos:
vivir con usted... Meta3: ser independiente en los cinco sentidos..nen cinco instantes...
uno, dos, tres, cuatro y cinco...

el hombre más feliz es aquel que quiere serlo...
(respira.... ommmmmmmmmmmmmmmm....

*Citizen from some place called worl... this is the last day...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...