Vés al contingut principal

Utopia, la meva....

La meva utopia personal....
No se si va ser aquest cap d'any, o el de fa dos anys... que demanava que tot allò que havíem treballar un temps tot un grup de persones a l'Infoespai de Gràcia no hagués estat en va....
ecologia, la necessitat de re-utilitzar, de deixar de consumir sense escrúpols, decreixement, la fi del petroli, la bombolla immobiliària, feines indignes, sous indignes, bancs que s'aprofiten de la gent, polítics corruptes, governs i policies protegint les propietats capitalistes...
tot un munt de realitats que semblaven passaven desapercebudes entre la majoria de la gent, gent que estant be elles deixen de pensar en el be comú.... només veus el fons del pou quan hi ets a dins, quan el voreges tan sols gires la cara... i fas veure que no va amb tu....


Ara sembla que aquell meu desig  de que algun dia la gent obrís els ulls per treballar cap a una societat comuna millor ha començat a fer-se realitat d'alguna manera...


Un quadre al terra a partir d'uns quants fulls enganxats al terra amb cinta adhesiva.... dibuixar en directe...
després un dibuix fet amb cinta adhesiva de colors, escrivint paraules... poesia visual....
*què més?
dibuixar al terra amb guix o fer-ho també amb cinta un d'allò de jugar saltant... amb números... com es deia?
*love is all?
un cor de guix al terra amb paraules....
mmmmm....
i què més?
una maleta buida.... plena de paraules, de dibuixos i de somnis...


un llençol estès entre vàries cordes per enganxar-hi els teus desitjos...


de què serveixen les utopies?...
és cert que cada vegades que sembla que dones una passa més cap a la teva utopia aquesta s'allunya un pas més...
i de què serveix dons?
dons serveix... per caminar...
la passió, la illusió, els somnis, tot això serveix per llevar-se cada dia sense cansament i mirant endavant, sense por, per millorar les coses...
si tens una idea per millorar o canviar alguna cosa l'hauràs de comunicar... i lluitar per ella!!!!

*un somni fet realitat: http://acampadabcn.wordpress.com


has de creure-hi, encara que tot sembla que va de cul.....
un pas endavant mig enrrere....


avui he somiat... avui he tingut un somni, encara no he dit res....


la gent fa les coses sense tenir en compte que poden molestar als altres, encara hi ha que si saben que fan mal o molesten o fan més i pitjor...


penso en el que passarà per la ment dels policies que fotien pals de porra a les persones indignades que seien juntament davant d'ells... què sentien sabent que estaven glopejant la seva pròpia oportunitat de lluitar pels seus drets....


ja sabem que la  intel·ligencia   no és alguna cosa que brilli massa entre les idees dels polítics catalans i la resta en general... la seva única utopia es poder cobrar a final de mes... que s'allarguin tots els projectes el màxim de temps possible.... per poder-s'hi quedar amb el cul ben assegut a la cadira que s'han guanyat a "pols"....


*espero realment que marxin i no tornin ( com a Bèlgica que porten una any sense govern i no passa res...), que ens deixin votar com cal, que el consum boig i el capitalisme acabin i comenci de veritat l'era d'aquari... de pau a tot el planeta, de drets dels éssers vius generals... de realitat, de llibertat i de senzillesa de la vida....


somiem, creem, imaginem.... que ara tot si és possible!!!!

*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…