7.4.11

un passeig cap enlloc*


es pot inclús parlar...
això de beure és com el rascar...

penso i després existeixo...
o existeixo i després penso?

amics amb problemes que explicar...
la seva veu a l'altre banda de la ciutat...

ja s'han marxat...
potser quedarem dimecres que ve i potser em conviden a sopar...
odio haver d'anar fins allà...
però pot ser que l'esforç pagui la pena...

tot allò que pot ser i no és...
perquè no podem tenir o fer moltes coses alhora...
d'una en una...
sisplau...
a poc a poc...
en ralentí...

ens en riurem sols, però amb ganes...
després d'un dia llarg, d'una setmana llarga...
plena d'activitats, de mirades,
intento mirar a través dels seus ulls i no la veig...
no et veig...
deixa'm veure't...
deixa'm beure't...

més cerveses de les que podem empassar
més cerveses de les que podem pagar...

truquen a la porta...
un altre cop, i un altre...

la pregunta que et fas no és necessària...
al davant de la  porta 104 del carrer casp...
al davant d'un pis al que hi vaig ser 4 anys...

els "tocs" del facebook haurien de tenir l'hora...

semblava que tornava a estar al punt de sortida d'una altre partida del "juego de la oca"...
parlant...
escoltant...
sembla que sembla que tot sempre surti torçat...
com una bala perduda...

ens van enganyar amb la primavera..
sempre fa sol...
estiguem o no amb sol, ara, avui i sempre...

no vol engabiar...
no te masses coses clares...
si veu problemes passa de llarg...
i el cor obert...

diguem un amor segur...
un amor que no espera res a canvi...
que no vol més que fluir...
i la teva llibertat...

tot pot ser molt estimulant...
estic fent i desfent, un segon, dos segons... tres i quatre...
i gats...

ulls, desig...
no se què fer...
o desfer...

la allargada....
i la paret...
i el balcó...

la millor amiga...
tot dóna voltes i en un sol dia la vida pot regirar i regirar...
i marejar...
un altre tema...
sense tu no podré escoltar a la bona vida més...
ho se...
seré sincera...

imagino i destrueixo...
trenco i tot és qüestió de mala sort, que em persegueix..
et cuidaré...
oblida’m i et recordaré...
obre la porta...
omple dues copes i anem a ballar...
no cal que es digui tot...
no cal?
Sempre és positiu tot, no hi ha obscuritat.


i torno*



http://www.youtube.com/watch?v=zeV4rBffC1o