25.4.11

De que parlàvem abans de que m’agradessis?

Pàgina 1/1, paraules 7/7*

La meva ma atura la teva cintura.
La meva mirada es perd.
No miris als ulls de la gent, diu la cançó.
És molt tard, o molt aviat, he vist els semàfors canviar a vermell mentre els creuava.
T’imaginava ben a prop a l’hora de fumar, allà a fora, semblaves tu, t’imaginava allà, desprès de  ballar. La música no era gaire entre tenidora. Els sofàs molt sinuosos, cridaven a crits que ens seriéssim en ells.
M’agrada veure’t. Escac a la reina, en diagonal.

Et veig veient-te fent veure que no em mires. Després de tant de temps de què podem parlar.
De tot i de res, entre poc i massa. Si pogués, si m’atrevís, aproparia els meus llavis als teus i et besaria.

Tu potser no hi penses. Potser no hi sóc entre els teus pensaments. Dons llavors perquè dissimules que em mires entre la gent, entre la resta de la gent que ens envolta. Volies venir, ho deies a crits, per que t’escoltés. T’escolto, encara que no t’ho digui amb paraules.

Moltes vegades són més importants els actes que les paraules...

Amb què somies?

Busco una cançó perduda d’ algú que s’hagi inspirat i ho vulgui compartir.
Tot va massa lent com per escriure ràpidament tot allò que em voltrega el cap. Ara.

O mai.

 Estima’m menys però millor... deia l’actriu... hi ha circumstàncies i decisions impossibles...
Millor un pastís de xocolata desfeta per la gelor del contingut, de la inconsciència...
Som 99,5% similars, ja se per on tiren els coets. No.

Quina part del no no has entès.

El millor dia de l’any i potser el millor dia de la meva vida. Fins ara.
Tenim el que volem, el que ens mereixem?
Si t’abissen no són traïdores.
El temps s’ha passat tant i tant ràpid. Però ha estat molt i molt be.
Genial. De tot un poc.
De pa negre inclús. Hem parlat i ens hem estimat.

Ens hem dit que ens estimem, que estimem les nostres llibertats, i els actes, i els detalls, i els moments, i no calen les paraules....

Amb una mirada basta...

Hauria parat el temps i l’essència,  esmicolats els instants en records for ever....
S’han aturat avui i ahir per sempre, com la pols de la fada de la inocència, com el desig que mai trobes, com el sentit de tot el nostre caos...

Cantem, ens dutxem, ens mirem i vivim.

12.00h. Neteja bucal.
15.00h. Sofà llit nou. Fumigació.
16.00h. Mirar la peli que em vaig descarregar...
18:00h. Dinem. Retocar fotos.
20:00h. Darrera trucada, una rosa és una rosa. Un vi i un petó.
23:00h. A reveure.

*Tan se val que se’n vagi a dormir a les 23.00h com potser a les 03.00h de la matinada, que sempre dorm fins les 13:00h del dia següent, i això per que li fico música suau per que desperti de gust...

Cinc minuts de carícies i un cafè, i alguna cosa saborosa ,és, cada matí....

Buidaré un tros d’armari...