@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

Les primeres eleccions lliures i universals. Democràcia. 170 localitats…. Poden votar totes les persones majors de 16 anys empadronades…siguin d’on siguin…vinguin d’on vinguin... Tothom pot votar, no hi ha restriccions. Eleccions de sufragi universal de veritat, de debò. La gent vol votar i munta unes eleccions. Si la veu és del poble... si aquest sistema està muntat per al poble... i pel mateix poble... Perquè no s’està d’acord amb aquestes eleccions? No és la gent la que ha de decidir el que vol fer? Perquè els polítics no en volen saber res? Perquè els diaris no en volen saber res? Perquè les televisions no en volen saber res? Perquè totes les institucions amb servei públic oficial, als que els hi paga la gent, no volen saber res? Perquè és il·legal que molta gent vulgui fer una cosa? És legítim...que la gent pugui opinar... Sabem així que les lleis sempre van més lentes que el progrés social... Tenen por de que el resultat tingui repercussió? ...

Perdo moltes coses, diu, la noia eixerida. La noia que mira sempre endavant. Consumeix marques de primera fila. Als seus vint anys justos. Els ordinadors perden les dades, els arxius... La culpa sempre la tenen els altres. Regals. Nadals. Quins dies tens de festa? Pobre d’aquell que no tingui sopar o dinar de Nadal d’empresa! A la gent li agrada fer el “paripé”. Quina ràbia, la policia. Sense accent. Pot ser que no et guardin els canvis. Quan estàs malament no vols sentir consells. Només, potser, vols poder parlar, però de vegades, tampoc. A vegades no tinc ganes d’escoltar a la gent.... a les persones. Desprès ho penso i em sap greu, perquè potser un altre dia, em ve a mi de gust i no em fan cas. El conte d’en Pere i el Llop. Un conte rus. Quin títol més atractiu, genial. Contes per telèfon. Contes breus. Contes instantanis. Contes sense paradoxes, sense tòpics, sense tabús. Allò que vol la gent és sexe? Contes sexuals. És veritat...

Tothom es pot equivocar. El que dic ara ho penso de veritat. Fum, fum, fum. Guia d’hotels amb finestres, perquè es veu que ni els constructors (en la ruina), ni els arquitectes minimalistes... les troben oportunes en les seves edificacions. Pau al món, editorial conjunta a tots els diaris del món. Refugiats climàtics. Llibertat d’expressió. Los i las Mutantes. La veu conjunta. Espais en blanc. Afeitar un fantasma. Rebuig. Tot esperant les bombolles perfectes. Al tren. El tren nou. Les escales semblaven cordes de guitarra, de passeig, sobre algun animal, una elefanta, potser dinosaures dels grans, fèiem la pujada de gràcia, i hi havia bolets gegants (com els de la decoració del carrer Verdi d’aquest agost) , d’aquells vermells de cap amb pigues blanques, al costat, a la vora de la vorera..els hi donàvem puntades de peu al passar... (Petons petons Petons petons Petons petons Petons petons, Petons petons, Petons petons, Petons petons, Petons petons, Pe...