Passa al contingut principal

republica 3.0

una vegada vaig veure una mani okupa a gracia de unes 20 persones... uns 200 mossos vestits de darht vader els van envoltar a travessera de dalt on era el banc expropiat al mercat... en 5 minuts la gent va sortir al carrer a veure què pel soroll dels militars q era espectacular... dons en 5 minuts unes 1000 o més persones del carrer i veïns d'un diumenge a les 16h van rodejar la policia i els van demanar que deixesin als okupes en pau... poden venir 5.000 Geos que som molta gent i els voltem en 5 minuts...
és una vergonya que al mitjans de comunicació de Madrid parlin de votar com alguna cosa il.legal... és el món a l'inrevés... és com quan veus una peli de nazis... quina diferència hi ha d'una dictadura a una monarquia impossada hereva d'una dictadura?
també em fan fàstic tots aquells famosillos que signen en contra de poder votar... a ells ja els hi va bé així perque cobren per feines que els hi dónen amiguets a dit...
si vota la gent potser decidirem veure o consumir un altre tipus de cultura i subvencionar films i art d'unes altres persones sense amics... valorant el seu talent real...
no entenc com la policia que son persones poden actuar i atacar a persones... quan haurien de defensar-nos... ja que som qui els paguem el sou...
com a la revolució francessa de 1789... la policia de Paris va protegir a la gent que demanava menjar i el poder del poble... i així van poder tallar el cap als reis...
el pitjor es la por que tenim en dir o escriure la nostre opinió lliurement a Internet o en persona per por a represàlies... del poder central... o per por a perdre la feina... per ideologia... per manifestat-te... el millor és que ara hem perdut la por... totes hem perdut la por...
jo odio les fronteres, banderes i mai em veuràs amb cap... no em sento de cap lloc...
només sóc ciutadana del món on considero que totes tenim els mateixos drets...
només demano el que es va demanar fa 3 segles... igualtat, llibertat i fraternitat...
per totes... retornem el poder del poble al poble... recuperem la república democràticament... votem... i després ajudem a que la resta de l'estat recuperi també la democràcia...

***

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

la canción infinita

  *records tancament d’una època salvatge… hasta siempre siempre… Robe Iniesta 💜 🔥 🏳️‍🌈 (i per les que no han sobreviscut... i les que sí... *Hoy empieza el día gris, más gris aún que el de ayer… porque siempre hace más que ayer y menos que mañana... y más en los días señalados, sobre todo... el batería que ensaya en el garaje del barrio está llorando en la puerta… mientras escucha la canción infinita... del indio Jesucristo... que resultó que creó su mejor disco en aquellos días y lugares que yo andaba arriba y abajo, aquellos conciertos que hacía la gente del instituto en salas apañadas de ensayo debajo del puente después de la plaza de la palmera, entre las leyendas urbanas del monstruo de la riera como un holograma de dragón de Sant Jordi que se les aparecía a aquellos que tomaban tripis.. y me lo contaban... y yo con mi guitarra de madera clásica llena de pegatinas varias… intentando tocar alguna cosa que no fuera "el camino que lleva a belén…", no no, "no hay ...