Volia escriure en català... fa dies que no parlo en català...
Les meduses o les medusas... no recordo com s'escriu be...
Tan se val...
Ha sonat la cançó ideal en el moment ideal mentres miraba el mar per la finestra del tren...
He deixat una moneda a l'entrada del bar de l'estació de França...
Al tren ha passat un home i ha deixat un paquet de mocadors de paper i un paperet amb un missatge explicant el perquè de demanar diners... li he canviat el paquet de mocadors per 50 cèntims...
Als cinc minuts una dona ha deixat un altre paquet de mocadors i un altre missatge amb raons... i he tornat a agafar el paquet i deixar 50 cèntims més...
Sempre penso si demanen segur que ho necessiten...
I si és una dona segur que ho necessita més... i més si és mare... i encara més si es nouvinguda, com es diu ara, i més encara si te més de 50 anys... i si és negra... i més si està malalta... i si és lesbiana...
Potser son parella els dos que deixen els klinnex...
La lluna és com un tall d'ungla aquesta nit d'estiu...
Dissabte era nova o lluna negra...
Ara creix....
Amb la lluna negra tot s'atura encara que venus estigui encès...
Ara si ara que creix venus pot fer més encís...
Vaig entendre malmamet el missatge... com gairebé sempre diu que no no vaig ni gossar dir-li res de nou...
La noia que cuida a la meva iaia amaga les pastilles... i m'ha deixat a ma la de la nit i la del mati... es veu que se les pren d'amagat quan està nerviosa...
Te por de morir... de la calor...
De dormir sola de nit...
Avui estic aqui a casa seva... al jardi... es fa fosc...
Un gat blanc creua la gespa...
Ningú sap quan morirà...
Encara que diuen que tothom ho sap 3 dies abans...
Tothom mor diuen...
Algun dia.
És trist... però aixi és la vida..
Nèixer per ser pols d'estrelles...
I les nits de lluna petita com les d'avui mirar al cel i pensar que allà hi son totes les ànimes que marxen...
Hi ha gent que sembla viure i està ben morta...
Jo sento amb molta intensitat..
Però no ho comunico a la gent.
M'amago en silenci.
Entenc que no els importa gaire escoltar-me. Entenc que ja ténen prous perquès a la seva rutina diaria.
Entenc que sóc jo la que vull escoltar-me.
Quin és el meu problema?
T'agrada massa manar.
Fiques en un tro a la noia que t'agrada.
Totes som iguals..
Però potser ella és la persona més sensible i inteligent que he conegut...
Com no possicionar-la en un tro?
M'agrada manar. Controlar una mica les coses que es poden controlar...
La puntualitat... sobretot quan es tracta de la meva feina...
M'he decidit en persona... després de decidir-me emocionalment...
Ho tinc clar des de fa temps...
Però cada cosa succeix en el seu moment...
Ara estic aqui sota la nit mirant el cel blau gairebé negre... a la meva gespa de fumar...
I aqui puc tornar sempre que vulgui...
I m'agradaria tornar amb tu...
I presentar-te la meva tigressa favorita...amb ulls de tigressa i nas grec recte...
La que odia que fumi...
I adora els meus dibuixos...
Tinc cendra al palmell de la ma... restes de Chesterfield...
El fum balla amb la brisa que ve del mar proper... d'aquesta suau nit humida...
Des de l'altre banda de la muntanya...
Sóna la cançó que arriba en el moment idoni...
Perquè vaig començar a fumar?
*Pregunta-li a les meduses...
Comentaris