Les paraules clau

Qualsevol persona pot escriure, dibuixar, cantar, fer música, ballar, actuar...
Només cal que tingui alguna cosa a dir, per expressar...

Veig una cua arrissada que balla a dalt de les escales de l'entrada del tren...
Sóc carn de tren....
Em diu que un altre dia l'avisi per anar juntes al tren...però no sap el plaer que és per mi el trajecte i en solitari...mirar la muntanya de Collserola per la finestra...pensar els meus pensaments...
Tinc por...
Ho dic amb humilitat...
S'escorre la confiança..decrèpita...
Al final ens acostumem a les coses...que abans semblaven fotudes...
Se que a ella no li agrada anar sola en tren...i a mi també m'agrada anar-hi acompanyada....però m'he acostumat potser massa a la solitud...com la Mina..
Avui he somiat amb una ex jefa meva...em venia a veure a una nau industrial on treballaba com els de Bangladesh i fins hi tot dormia allà i em portava un regal que no recordo..alguna cosa amb llums de colors...
Una dona com déu mana es aquesta, guapa, esbelta, llesta, amb estudis i màsters a EEUU, anglès Advanced, amb carnet de cotxe, amb pis a un lloc guay, amb contactes, i fins hi tot amb força humanitat i humilitat.
És la triomfadora per exelència.

És divendres de nou...

Potser era ella aquella cua...

L'autonomia s'ha de viure diuen amb confiança en una mateixa...ja tenim prou sort de viure on vivim i amb totes les nostres comoditats...

Em piquen les articulacions...les cames...de les mans..se m'adormen...em marejo...  és la tempesta solar?

No acaba d"arribar el bon temps..
Despertarà l'1 de juny, el dia del meu aniversari...com cada any.
Però ningú no se'n recorda....
Sorpresa temporal anual...

Comentaris