Passa al contingut principal

Ràpid

Són les 18:52. És Sant Jordi. Estic a la panxa del bou. Taula 13. 20 minuts i apareixerà. Lluna gairebé plena, en balança. Equilibri. El llibre perfecte. La rosa ben vermella. Tot net. L'última cigarreta?

Font de canaletes. Una canya.

Ens trobarem. Allà. Com d'altre vegada? Amb molta màgia.
M'espera el meu racó al metro Urgell, el del terre psicodelic. Allà hi visc. Al sortir al carrer em transformo en noia maca, d'ulls intensos i sincers. De nit visc al cantó dret a mà dreta, del túnel de l'andana, baixant les escales.

He sortit de caça de la rural salvatge. Vol fer-me petons i queixalar-me. La deixaré fer i després a ballar..amb l'aurora..

Amb tants de caràcters.

Li hauré de dir qui sóc. La vampiressa d'urgell. La nòvia zombie que ningú vol posseir. Comprarem sushi i beurem vi negre del penedès.
L'aigua surt i es bessa a la font màgica...se la beuen...
La gentada remena roses i llibres i s'incertesa...i altres s'encervessen...
5 minuts més...i pam ja hi serem.
Alguns corren altres es miren, i jo escric..

T'atreveixes amb el fetge cru?

Sóc una vampira, castrada amb pastilles del segle 21, sinó fos així beuria la teva sang, jugaria amb els teus intestins, i em menjaria el teu cervell.

El món a l'inrevés.

Vull la targeta vip, del metro, la rosa, la vampírica.
Has de ser vampir o zombie o sinó no te la donen.
Crec que me la mereixo*

Aportacions vampíriques: Judith Tort*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

poliamor* con bravas

  *(no confundir poliamor con poligamia) *el otro día analizaba el significado de la fotografía...ahora he visto una publicación en redes sociales de una mujer a la que sigo, explicando en el pie de foto, que con su primer sueldo compró una cámara para hacer fotos...al otro lado de la foto de perfil de mi prima está su padre en el momento que se la hizo, eternamente...  justo mientras escribo esto leo rápidamente en un tweet que quiere desaparecer... "Tenemos 66.000 pensamientos al día. Dos terceras parte son preocupaciones. ¿Cuánta energía perdemos en cosas que no van a ocurrir o si suceden sabremos salir de ellas?" mi respuesta:  es que la mente humana ama resolver dilemas... y esa es la vida humana mental hacerse preguntas, cuestionar...  No importan las respuestas solo seguir haciéndote preguntas... ¿De dónde surgen las ideas? Muchas son chispas que brotan de nuestras crisis varias existenciales. De las peores crisis vitales surgen las mejores relaciones, las más...