@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

La llibertat en l'art és l'essència de la creativitat... Deixar fer, sense normes, sense parabens, deliberada inconsciència, jugant amb els teus desitjos, somnis, anhels, pors i neguits... Al veure'm entrar a una Ett no se què deuen pensar de mi... Intento ser puntual, anar arregladeta, fer bona olor, parlar clar, amb calma, somriure i prestar atenció. Intentar fer entendre que puc fer la feina amb passió i que m'interessa... Un noi gai és el recepcionista, en Jordi...déu tenir uns 23 anys com a molt.. Treballar a prop de la plaça F.Macià, déu ser cosa que de ben segur fa pujar els fums a segons qui... Els seleccionadors de personal moltes vegades fan pinta de trepes... Es riuen falsament... Segur que ballen salsa per les tardes... Han fugit a buscar la cervessa gratis... Un concert des del carrer.. Aquests darrers dies són dies extranys...no estic ni be ni malament...tinc una mica d'ansietat...però poca cosa més... Avui és dia de reivindicació....

Són les 18:52. És Sant Jordi. Estic a la panxa del bou. Taula 13. 20 minuts i apareixerà. Lluna gairebé plena, en balança. Equilibri. El llibre perfecte. La rosa ben vermella. Tot net. L'última cigarreta? Font de canaletes. Una canya. Ens trobarem. Allà. Com d'altre vegada? Amb molta màgia. M'espera el meu racó al metro Urgell, el del terre psicodelic. Allà hi visc. Al sortir al carrer em transformo en noia maca, d'ulls intensos i sincers. De nit visc al cantó dret a mà dreta, del túnel de l'andana, baixant les escales. He sortit de caça de la rural salvatge. Vol fer-me petons i queixalar-me. La deixaré fer i després a ballar..amb l'aurora.. Amb tants de caràcters. Li hauré de dir qui sóc. La vampiressa d'urgell. La nòvia zombie que ningú vol posseir. Comprarem sushi i beurem vi negre del penedès. L'aigua surt i es bessa a la font màgica...se la beuen... La gentada remena roses i llibres i s'incertesa...i altres s'encervessen... 5 m...

Va ser un bon trio... Tu i jo i la música... Vol fer la mitgdiada amb mi... M'agafa de la ma i trepa pel meu cos... Quan vàrem arribar tot just prenia maduixes del balcó amb nata... S'està fent gran...ràpidament... Ballem al sofà... Vaig cap al centre.. He d'anar amb compte..de no passar-me...de parada... Ballem pels carrers...de la mà...amb les mirades...que es capbussen en la intensitat... Delirant... Dóna'm veri... Amb dubtes i pors fas una amanida de mil dimonis...que ara semblen volar amb el vent... De vermuts... Per les valentes...

De més i de menys... Dretes i drets. Eres tu el punt vermell.... Qui llegia... Sona la dona i li dóna igual.... Quatre tes negres amb cardamomo... Quatre de quatre a l'atur... El veny s'ho emporta tot... Podria desapareixer de cop... Diu...fiuuuu... Doble ració de realitat... De l'últim tren... Te l'asterisc... Sense cap risc... Viu i torna quan vol... I repeteix... Busca algú potent va dir... No vaig entendre què volia dir... Ara si... Si et fixes en les històries.... Si les mires des del final tenen més sentit... Sembla que he arribat al final d'algún camí... Això sento... Això em diu la meva intuïció... Aquella que sembla que sembla encerta... Dons dóna tanca els ulls i flueix... Deixa't portar... Per ser algú que passegi els diumenges tarda per la rambla pensant i rememorant la teva vida...i somriure...per que tot allò que has fet i sentit a la teva vida ha estat valent i autèntic... I si la gent no ho ha valorat com ...

He descarregat varies cançons en mp3 del youtube que no havia pogut aconseguir per cap altre sistema... Sentir en la teva pell allò que vius en la teva intimitat déu ser tot un gran què.. Sinó ho faré realitat quan arribi a casa... A aquestes hores...recordo la gent que em recrimina que no la truco..quan me les trobo.. Te malacara.. Déu ser fent coses o sense fer res... Encara no fa juntament sols un any.. Volien beure brevatges màtics.. Digali rebujito... La setmana vinent en farà tant sols un any... Hauria anat a ballar..però la conversa al suburbi s'ha tornat transcendent... Lletra per lletra.... Queda poc temps... Vull tornar... Les he pedut i no se com recuperar-les..sense voler res a canvi.... Potser només son part del passat recent.. He de gaudir de la meva gent.. Totes tenim manies, idees mistiques, que ens fan relativitzar sobre la realitat... La sort de ser lliure a un lloc idoni.. La van matar per dir c...

Que et valorin costa, i la teva feina més encara... Que valorin l'esforç i el bon fer, la bondadessa, la mirada sincera i autentica, sense por..dient sempre el que penses..encara que sembli que això no compti.. El valor dels ignorants moltes vegades ve amb el temps... Sovint massa tard. el millor estar per venir... queda't amb la part positiva... diu... quin remei! confia confia-hi... va escriure els nostres noms a la pedra... al punt més alt de la muntanya.... fins que l'aigua arribi fins a la boca... al punt... recanvis de gel.... esperant els somriures.... romàntics... podria ser la millor historia.... no pot ser que després de tants anys no recordi encara com van els accents o segons com quines paraules, i això que escric i escric, i llegeixo i llegeixo... i el que en diuen llegir-se fins hi tot tot allò que es pot llegir... déu ser la dislexia... ai si.... clar... dons res... el miracle és sobreviure... i enrecordar-se d'un p...

Et va costar molt aixecar-te, i encara dubtes ... de vegades .... sobre si el camí pres és el correcte.... ....tan temuda, és el millor comodí, per dir-te, que vas pel camí correcte, que els teus canvis es van efectuar de manera natural.... ... utilitza la teva màgia especial .... Ara tens tot el poder a les teves mans . Obre bé els ulls ... el  tren és a punt de passar ....   ..s egur que t'has creuat amb aquesta persona en alguna ocasió !  altre moment a la teva vida.... sempre vaig en tren... La confiança que necessites per llançar-te ?   L a felicitat dels moments màgics, lluita per tenir-ne molts sempre... sorprèn-me.... la noia llença pa a les colometes de l'estació del tren de Cerdanyola al solet matiner de les 8 del matí... la miro des d'el tren... somriu... jeu al banc... la gent del seu voltant la mira amb mala cara... deuen pensar que està sonada... o en el fàstic que els hi fan els coloms... però ella ...

Vol que prepari cinc litres de vi amb canyella, fruita... Vol veure...no li convenç...em va dir per telèfon... No et quedis....segueix buscant... Vol anar a Montserrat potser... On tu vulguis, com tu vulguis... Canvi d'actitud... Mirant endins, amb ulls de silencis... I pestanyes humides... Falta l'aire... Vull pintar, netejar..recollir...

Sons delicats de cançó francesa... Sembla que comença de nou la temporada de sol...ja són oberts els xiringuitos...i la gent ve a veure el mar... [és del Kibuka? no és menjar japonès... però és del Kibuka? no, és d'aqui a la cantonada... els oficinistes passejen després de la feina per la platja.... sense deixar-se acaronar per les onades... no es volen mullar... potser encara no fa gaire calor... segueix.... *L'he vist.. (la mar... de pell... Fa vent, massa vent... Recullen coses perquè no se les emporti el vent... Als nens i els esportistes tan els hi fa... Ara surt del no res... Fa sol..però el vent destorba... Per gaudir del tot.. Una idea genial: Titols gratis. Ella és allà segurament... estic asseguda d'esquenes a la visió... Resta sobre el blanc... crea una nova textura de pell i colors de cos... del negre, passant per moltes tonalitats... respira tranquil.la... deurà somiar... fil de vidre... el sol enlluerna la neu i ...