Passa al contingut principal

la vida es juego

ella marca a sus minutos...
a sus ligues de una noche...
con tatuajes con el nombre de su pueblo...
suelen ser... encima...
hombres jóvenes...
que casados quizás desean hechar una canita al aire...
policías...
les da cocaína en grandes cantidades...y acaban tan colocados que ni se enteran del tajante...

juega con ellos...
y ellos con ella...

juegan con las drogas...
y con el sexo....

eso ya no se lleva...

lo de irse de putas..

te hacen un masaje con final feliz... que quizás te enganche...
como un juego....

lo de poner los cuernos...
ahora no hay que aparentar ni sufrir por algo que no te contenta...
no hay que jugar con la gente...
hay que ser transparente...
además la huella digital....
es criminal....

los locos hacen uso de su locura y ahora con las redes sociales o los sms gratis... pueden controlar...obsesivamente....

como chico de Mallorca que quiso volar la Universidad...
se financiaba con lo que ganaba de jugar al póker online....

la gente pierde el miedo al futuro y vive el presente...

haz balance....
y dice...
decide...
pros y contras...

su hermano le obliga a beber el vino en porrón...
y ella prefiere beber en vaso....
actúa igual que su padre...
el que le preparaba el voto en su sobre en las elecciones...

¿democracia de qué?
si no hay dinero... no eres libre
... y si no eres libre no puedes votar mínimamente....libre.... y entonces no es democrácia de verdad...

pero puedes votar....
para que no salgan los mismos...
que se lucran.... a mansalva...

y sinó... si todos van a saco... pues anarquía...cada una a lo suyo....
¿y que la diferenciaría del capitalismo?

que no habría gobierno y políticos viviendo a costa del pueblo...

sin políticos profesionales ....
ahorraríamos una burrada...
fuera rey y fuera patria... y bandera...

juegan con nuestras vidas..

pero bueno eso es sólo un sueño...
como el de la otra noche....
dejaba de fumar..

se pasan los días cuando...
crecen los bigotes...del gatito...
es un amor....
duerme en mi cabeza....
es frágil pero valiente....

es inocente al mundo...
inconsciente....
a la muerte, la enfermedad y el egoísmo de la gente..

sólo le vale el juego....
la vida es juego....

Comentaris

Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

la canción infinita

  *records tancament d’una època salvatge… hasta siempre siempre… Robe Iniesta 💜 🔥 🏳️‍🌈 (i per les que no han sobreviscut... i les que sí... *Hoy empieza el día gris, más gris aún que el de ayer… porque siempre hace más que ayer y menos que mañana... y más en los días señalados, sobre todo... el batería que ensaya en el garaje del barrio está llorando en la puerta… mientras escucha la canción infinita... del indio Jesucristo... que resultó que creó su mejor disco en aquellos días y lugares que yo andaba arriba y abajo, aquellos conciertos que hacía la gente del instituto en salas apañadas de ensayo debajo del puente después de la plaza de la palmera, entre las leyendas urbanas del monstruo de la riera como un holograma de dragón de Sant Jordi que se les aparecía a aquellos que tomaban tripis.. y me lo contaban... y yo con mi guitarra de madera clásica llena de pegatinas varias… intentando tocar alguna cosa que no fuera "el camino que lleva a belén…", no no, "no hay ...