Passa al contingut principal

pot ser un espectacle terrible...

... negativa o realista?
vens la teva intimitat?


són les 11 del matí i porta 9 caramels...
un darrere de l'altre....
amb els sorolls contextuals inevitables...
d'obertura de paper de plàstic, retoc del dolç amb les dents...
gairebé podria arribar a ser tota una simfonia...
la novena...
(es veu que tots els compositors que arriben a la 9a es queden sords...


uns Doritos a les 9.55h del matí...
mejar amb la boca oberta...
screc, screc, screc....


al seu perfil de Linkedin no fica que alhora que treballa, o fa que treballa,
fa una sinfonia de sorollets tubulars... i flaires de menjars que suposo volen calmar
la seva ansietat... provocada per vés a saber què...


el noi pica el boli a la taula... i no para...
vol cridar l'atenció...
està patint i vol fotre als demés?


la gent així no la podré entendre mai...


ñaca ñaca... fa el bolígraf al obrir i tancar...


un badall extrem....
uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaauaaaaa...
estirant tots els músculs...
catacrack...


s'ha trencat els óssos de la ma?


extremar tots els teus moviments i expressions per que marquin un abans i un després en la gent que t'envolta...

beure glops d'aigua com si el líquid fos una massa dura que glopeja amb la paret...


aquesta setmana ha estat com totes diferent però igual..
amb coses bones i no tant bones...
i dolentes...
i de tot...


de vegades unes coses et porten a unes altres...
de casuals i causals...
i tant!
i viatjar...
o no viatjar...
i beure i veure...
i res...


escoltar i escollir patir o ballar...
i resignar-te
a la realitat, que és realitat i 
no negativitat...


escolto la música que potser tu mai escoltaràs...
tots els perquès...
pot ser només en tinc un... 
ara...
i tu no en tens cap?


queden encara dos dies, vas dir...
dos dies no son res...
diu tothom...
hores i hores, minuts i segons...
amb quina finalitat?


emoció...
miraré al terra amb vergonya...
volent fer-me la dura...
la que no ha estat donant-li voltes al cap tots aquests dies...
sense resposta...
sense paraules...


amb sentiment escolto les nostres cançons...
les que et vas emportar...
i potser mai escoltaràs...


i les postals arribaran més tard...
o potser t'hauràs oblidat...


com ha anat?
què heu fet?
i les fotos?


i tu?
què has fet i desfet?
no res...
com sempre...
aquí...


saps com sóc...
com sento...
i tremolo...


i què...
tan et fa...
i jo què se...
i tu què saps...
tenir en compte...
pensar en els altres...
tenir confiança...
somiar amb un present perfecte...
i creure-hi...
hi anem!


i sinó a saltar!
...
miro als cels de la ciutat, tan blaus...
i amb nuvolets...
fins ben tard...
potser fins a les 9...
vull ballar amb tu...
de nou...
vull petons amb "k"...
una volta de sentiment, i una altre...
extrema... i delirant...
tancant els ulls...
dormir als teus braços...
i seguir dormint...
i seguir...
*



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

Seguras en la inseguridad constante

Cambia antes de que te cambien... Decía la película aquella tarde noche finisecular... y ese lema lo he repetido miles de veces, muchas veces sin comprenderlo enteramente, aunque a la vez vaya cambiando de significado según el contexto en el que la digas...  Seguras en la inseguridad constante... Lo único seguro es el cambio... Las lesbianas nos hemos acostumbrado a que todo sea inestable e inseguro, que todo se pueda romper o devanecer en cualquier instante, todo es un trabajo estable, una pareja, una amistad de valor... vivir en el caos seguro y constante, en el ámbito sentimental, laboral, de amistades, un día una chica puede ser tu gran amiga aliada y al día siguiente se lía con tu ex tóxica. Todas estamos bailando sobre tablas mojadas en medio de tormentas en el mar, esperando el tsunami que nos ahogue, y en época de crisis, más: no saber si vas a poder pagar el alquiler este mes, cada mes, durante veinte años, te hace vulnerable y arrimarte a cualquier puerto aunque sea nause...