@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

... negativa o realista? vens la teva intimitat? són les 11 del matí i porta 9 caramels... un darrere de l'altre.... amb els sorolls contextuals inevitables... d'obertura de paper de plàstic, retoc del dolç amb les dents... gairebé podria arribar a ser tota una simfonia... la novena... (es veu que tots els compositors que arriben a la 9a es queden sords... uns Doritos a les 9.55h del matí... mejar amb la boca oberta... screc, screc, screc.... al seu perfil de Linkedin no fica que alhora que treballa, o fa que treballa, fa una sinfonia de sorollets tubulars... i flaires de menjars que suposo volen calmar la seva ansietat... provocada per vés a saber què... el noi pica el boli a la taula... i no para... vol cridar l'atenció... està patint i vol fotre als demés? la gent així no la podré entendre mai... ñaca ñaca... fa el bolígraf al obrir i tancar... un badall extrem.... uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaauaaaaa... estirant tots els músculs... catacra...

molts assassinats, moltes assassinades... moltes esses, potser masses,... és un juliol diferent... per que sembla setembre... sembla que la gent sigui cada cop més egoista, més silenciosa i tingui més por... la cosa és cada vegada més trista... els diners, les coses materials i les mentides... l'engany i l'ansietat... l'estrès i els maltractes psicològic i físic... que acaba en assassinat... música de franc.... gent que pensa en gaudir d'una bona cadira i li importa zero si a Somàlia es moren els infants de gana... què fer? tu segueixes el teu camí, és el més buit però d'allò més buit en diu que és de lo més interessant... no m'agrada fer res per res... recomana més dónes... dónes de veritat... com les del començament del segle XX... es quedava a sota de la muntanya deixant la seva esquena caure... no volia mullar-se no li feia el pes... va tornar plorant amb les galtes seques... costa... ara qui sap qui és... algú que no s...

un extremista.... volia saber a quina hora va succeir tot.... sol passar que quan passen aquestes coses.. passen d'altres a la meva vida... el fil... potser només son paranoies meves... com les paranoies que te tothom... el problema sorgeix quan no te'n pots desfer d'aquestes ratllades mentals... volia controlar les coses.. però no es pot controlar res... pensa de manera grandiosa i seràs grandiosa... diuen molts que només de pensar-ho es crea la idea... el cas és que per a mi és ben complicat desfer-me de les memòries.... dels records dels moments i de les persones... estenc la roba neta, molla... les pinces de colors, de plàstic només subjecten les peces de roba... no tinc por que caiguin al no res com al balcó de l'àtic de casa dels meus pares... si s'et cau alguna cosa allà hauràs de recuperar-la... porto dos estius sense comprar roba... i un hivern... poc a poc aconsegueixo ser menys consumista.... només allò imprescindible... ...

et deixes emportar com si fosis de vent.... quan està hi és i quan no hi és.... em deixa anar al vent... continuo... dèia que no sentia les cançons... que a ella no la persegueixen.... però ahir em va confessar que si.... saps la diferència entre tu i jo? no, jo tampoc... perdre oportunitats... admirar... a la mar.... m'espera... em diu que m'estima, que li agrado... que vol estar amb mi.... fa gairebé un any d'aquell moments... d'aquells moments desapareguts.... de res en seriós... confiar, continuar... seguir el camí.... en que es quedi... les nits d'estiu... que ja és tot un món... vens? una crep... crec... amigues futures... sentiments d'avans d'ahir.. i passen els anys.... ella volia saber què fer amb tots aquells personatges que dibuixava... ell li va explicar una mica de profunditat... de teoria de l'espai... pensant un altre cop.... què fas? com estàs? tornarem a tornar.... i voldrà quedar...

Comença el dia, on ets? Romans al llit després de ....sentir...  rius, et fas la despistada de tant en tant, vols aprendre i vols guanyar... T'imagines una peli que comencés amb un accident de cotxe, continués amb una trobada sexual, seguís amb un viatge en moto a tota canya, i algú es llença pel balcó d'un gratacels... fiu, abisme, buit, res, tot.... Pam, pam, pam... Sents... Quants dius?, cinc?...  Somric, somrius... Escolta alguna cançó que et faci vibrar... ràpid, intens, et sents la sang bategar al canell? Tac, tac, al ritme del cor... el de les dones és més petit i va més ràpid, potser per això tenim un altre ritme... Tinc por, però no per que sigui poruga... un petit dictador, a casa seva... espanta.... el meu clímax ara per ara és la calma... la pau... Una lluna, tot de sols, a vegades et confonen entre la realitat... es pensen tot el contrari de tu del que ets en realitat... i dius el què... creus... però el temps dóna la raó .... un toc de paciència... una bola ...

Agafar aire... entre els teus petons... de dormir i de despertar... de ballar, de beure vi i xerrar... de fumar, de perdre el tabac dos cops per setmana,  de petons de creps, de torrades, de cafè amb llet,  de suc de tomàquet, d'aigua de mar... de voler anar nedant fins al fons... tot hi havent un munt d'onades que fan por.... de preguntar als turistes on vénen cervesses... de no tenir por de res... només de coses que ningú entén... de cantar cançons d'amor sense sentir allò que diuen... per que l'important és només la melodia... tan se val què expliquen! per que si les coses fóssin fàcils sempre no tindrien tant encant,... com els petons de tornada en el tren amb  vistes al mar... el mos de prèssec d'ordal... unes pel.lícules, les que vagin fent per la tele... sobretot si són de Woody Allen.... podriem anar al cinema, però no cal... potser si, amb unes crispetes... quin és el secret? no fer-me il.lusions? però sense il.lusions no hi ha energia per crear... ...