@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

*votad mis relatos cortos del concurso de tmb*gracias!!! http://www.relatscurts.tmb.cat/aspx/ca-ES/relat_view.aspx?sid=6034 Va començar a fumar als dinou anys un dia de camí a classe. Va comprar un paquet de tabac i un encenedor. On haurà anat a parar aquell encenedor? Ella fumava, potser tenia ja trenta anys. Quan va començar l’estiu va entrar al bar i amb un sol impacte d’una sola mirada de la dona que s’estava a l’altre banda de la barra va revolucionar el seu cos. De cop no tenia gana i plorava de tant en tant. La música i la poesia eren els seus únics calmants. No podia parar d’escriure paraules perdudes en metàfores absurdes, que intentaven d’alguna manera entendre’s a elles mateixes i cercar el sentit d’aquell desencís existencial. El segon dia d’agost va entrar de nou al bar i de sobte va sentir la cançó que havia estat escoltant el dia anterior una vegada darrera d’una altre. Va girar la seva mirada tímidament esperant la bellesa corprenedora d’aquella cambrera increïble...

Porno 3D. L’altre dia els meus pares varen anar a veure la pel·lícula Avatar en 3D. El meu pare és un apassionat de les pel·lícules en general, sobretot westerns, films bèl·lics i cinema pornogràfic. Els va agradar molt l’experiència, inclòs ficar-se aquestes ridícules ulleres negres al més pur estil pop. Sempre sorgeix un somriure certament irònic quant tornes del lavabo i contemples tota la gent de la sala de cinema amb apariència de Woody Allen. El meu pare va flipar literalment amb el 3D. Feia temps i temps que no anaven al cine els meus pares. Potser des de que van treure els cinemes al poble, ja fa uns quants anys. Són joves relativament, ronden els 50. La meva mare si que va bastant més al cine a veure pel·lícules que fiquen els divendres al teatre del poble – ciutat dormitori. Són films fora del circuït comercial que potser arriben allà cinc mesos després d’estrenar-se. La meva mare va amb les seves amigues. El meu pare veu films que fan a la televisió, sobretot li agraden le...

Un periodista antisocial que practica piano al seu pis mira la diagonal. El seu terra ple de filtres de tabac de liar. Sense xarxa. Dinàmiques de comunicació 2.0. Noies sense papers cerquen feina a la ciutat. Troben anuncis a una web d’anuncis de feines per a gent sense papers, és la seva única via de contacte amb el món B. Immigrar és tot un esforç de valentia. Està enamorada de Barcelona. Ja ho ha intentat tres cops lo de venir i fer realitat el seu somni de viure aquí. A Girona no hi ha gaire atur. A Barcelona puja cada cop més després de bastants anys amb l’atur a zero. La ciutat de les olimpíades ja no és el que era, s’està netejant com tot el món. Negocis que netegen bases de dades de comerços i personals. Operació bikini de la societat consumista ha començat. La dieta del cucurucho s’està aplicant directament sense preàmbuls… Els hi torna el bumerang… que ells van llençar… sense por… El cucurucho ara entra pel cul. Peta i surt una crispeta. La crisi és una epidèmia de tra...