Noms cursis per a cançons.
Una setmana tranquil·la.
Rutinària.
Qualsevol, com una altre.
El soroll m’endinsa en la concentració en la meva ment... i tot el que hi brota.
Anys per escriure un llibre.
El millor exercici per escriure és escoltar les converses alienes i intentar reproduir-les...
Fora de context...
En xarxa.
Canvi.
Dubtes?
No entenc res del que diu la cançó...
Potser no vocalitza...
Parla be, parla com vulguis...
Prohibit prohibir.
La culpa és tan meva com de la resta del món.
Les coses són perquè son.
No sempre es pot entendre tot.
Qui te la raó?
Segons convingui.
En cada cas.
Hàbits.
Dominis.
Arbres.
M’he desenganxat del teu blog.
Em vull desenganxar del tabac.
Ella busca novia.
Troba a faltar els moments de parella.
Mirar una peli al sofà.
L’escenari perfecte per a la millor representació de la teva vida.
Gràcies!
Actuar.
Dissimular.
El que importa és el que importa, tota la resta me la bufa.
Ponderació.
Obsessions.
Inseguretats.
Ara arribarà la primavera.
Les flors.
Un ametller.
Conversa actual al meu voltant:
Estic a la sala d’ordinadors de
Sis nois joves estan intentant fer un treball de grup.
(Ara han canviat les coses a
Suen. Olors humanes estranyes.
Barbes curtes. Camises de quadres. Estan de moda les barbes de molts dies.
Fan servir cinc ordinadors a la vegada.
Intento no escoltar el que diuen però ni tan sols amb cascs puc evitar les seves greus veus. Els seus crits innecessaris.
Si apareix una noia amb aspecte interessant canvien el to i l’actitud completament.
Potser les seves mares segueixen comprant-los els calçotets i també se’ls netejaran.
L’altre dia era dissabte per la tarda i estava al Decatlon esperant que em canviessin les rodes dels patins.
Van aparèixer un grup de sis noies d’uns disset anys.
Cinc portàven la mateixa jaqueta de polipell marró curta que es porta ara de moda a la ciutat.
Gairebé el pentinat era el mateix en les noies.
Cabells llargs, melenes setanteres a joc amb el color marró de les jaquetes.
Estil folk.
Bolsos a joc.
Ulls pintats amb ombres de colors blau i verd.
Recordo la meva vida amb aquella edat.
També recordo que les noies es començaven empastifar-se amb maquillatge per emmascarar els seu acne.
Cops d’efecte.
Buf, necessito obrir la finestra.
Ara els estudiants porten els seus pocketpc o macs a classe... fan veure que prénen nota dels apunts.
Alguns agafen apunts els altres miren blogs, comenten al facebook...etc....
La professora (que porta la mateixa indumentària des de fa anys: sabates platejades) creu que la segueixen...
i l'escolten perque estàn en silenci i no molesten....
És una nova manera de fer campana... figurant a l'aula....
Els nois parlen ara encara més fort....
ara es veu que li ha caigut una sabatilla de la finestra a un al pou que hi ha al costat de la porta...
van a buscar al vedel... que porta una escala enorme per endinsar-se en busca de la cool converse de color blanc...
Imatge esterotipada d'estudiant universitari heterosexual: desuadora amb alguna marca dibuixada al pit.
Pantalons texans una mica desgastats i foradats.
Bambes fetes pols.
Mitja melena.
Grans.
Barba (si en tenen).
Ara han tret del forat la sabata fashion... i porten tots a la vegada l’escala allà on sigui el seu lloc...
tanmateix llueixen els seus calçotets que treuen el cap... fruit dels seus moviments estranys i del patrons dolents de la roba... o potser perquè segueixen la moda... grunge/street/hip hopera...just en el mateix moment que passa pel davant un munt de noies que dissimulen l'event que succeeix davant dels seus ulls... provocant la mirada i la desconcentració dels nois....
la seguretat crea adició, l’ocultisme, el misteri, el silenci...
conquistar... dissimulant...
el noi més atractiu fa que no li interesses aquestes noies... i la noia més creguda també actua d’aquesta manera...
es fa la distreta... (potser ja te novio...
i mira només de reüll...
Engantxaments... on-line...
Les obsessions traspassen fronteres intergal.lactiques....
Espais propis...
...invaïts per desconeguts...
conquisten als éssers llunyans...
interpreta cadascú allò que vol veure... es projecte a ell mateix...
constel.lacions familiars...
fanàtics...
com en qualsevol cançó....
mites, reis i reines ... petits prínceps i princesses....granotes...
misteris....
tenir el "don"....
potser és un vucle temporal...
poders...
y sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir....
(con su verso letal....
Bombolles com pupiles.
Brides.
Una pantalla. Un dit.
Amb el dit.
Tinc una maleta transparent i és de plàstic.
Torna Marlango, després de sis anys.
Tant fa?
Bona tarda, bona setmana.
Bona lluna plena.
Hi ha algú aquí? Està ocupat?
Sóc el teu admirador punk.
Tens dubtes?
Seguretat, les meves zones de seguretat.
Increpar.
Inestavilitat.
Innocent.
Res i tot.
Mots.
Lligar caps.
Quinze minuts.
Parla'n si en tens dubtes....
La comunicació sempre aporta....
molt més que el silenci...
que s'enreda a l'estòmac...
I si no pots parlar-ho, escriu... potser*
m'encanta.... el misteri....
Comentaris