microsites*

a vegades penso, i de vegades penso i escric...
a vegades escric...

penso el que escric?
potser ho penso quan ho torno a llegir...
i dic sí és això justament el que volia dir....

crear, sentir i viure...
plou molt...aquí i allà...
plou però la gespa no és verda....
és negra...

gaudir...
pensar...
be....
pensar be...
fer les coses com les vols fer,
satisfacció interna...
l'esforç te la recompenas interior de saber que allò que volies fer ho has fet be...
el millor que saps, pots, vols...

mirar i no enredar...
quina és la millor opció...
batega la part esquerra del meu cervell...
és aquesta la millor idea?

potser tinc sort i els meus dits aconsegueixen fer realitat tot allò que tinc al cap...
pim, pam....
sonen músiques noves...
com una droga...
necessita música nova...
desconeguda....
segueix el bateg del cor....
pim, pam...

la ràdio, la tele, internet.... arriba un punt en que tot és igual...
dóna igual...
la flor i els seus pètals...
olorarla és esplèndid....
torna a escriure...
i entenc...
no se si ho entenc...
no se si m'entens...
el que compta és que torno a escriure...
no importa el què....

el perquè...
truca...
envolics que es resolen amb paraules i mirades...
els envolics dónen de si, dónen per escriure...
la vida normal, la rutina dóna també...

la noia del darrera estava refredada...
l'altre prenia apunts com una boja, no s'entera del que escriu...
tan li fa...
quan es fiqui a estudiar els apunts tot li semblarà alguna cosa extranya i estrangera...
les lleis més bàsiques...
el dret a la vida i el dret a la lliure expressió i a la llibertat d'ideologia i de creènça....
fins hi tot som lliures per no creure en res...
la líder anarquista...
Emma Goldman... la dona de home d'or?
http://www.fotolog.com/cruzdelsur_flog/59954887
és de fa molts segles... en fa dos...
ara no hi ha líders anarquistes...
els meus recons d'espera potser som com petites microsites...
som webs, som blogs, som esferes de continguts, com la teoria matemàtica dels conjunts...
http://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_conjunts
som bombolles encadenades... som paraules inconexes o sí... tan plenes com una pastera...
tan lliures com el sol... tan efímeres com les llàgrimes de la pluja a la meva llengua....
i tan saboroses i tendres....

asaborint records, en un recó de mi, estàs tu, tota tu... o els teus racons de microsites que em deixes degustar...mmmm.... tremolo de plaer....i de sentit...

lliure consciència... fins a un límit... el límit és no dir mentides, el límit és no calumniar a ningú amb les teves paraules...
el límit és tenir estil...
un estil.... mmmm... com diria... plausible,.... comanditari...
lleuger...
com heterodox...
de vers lleuger...
insípid....

un amor d'aquells... que no cal que es toquin els que s'estimen...
un amor d'aquells en que s'entimen en diferents moments...

paraules desconegudes?
o millor... sentits desconeguts...
dóna de menjar a la meva ànima engarjorlada en la seva por de sacietat lingüística...
conceptualitzem paraules encadenades...

troba les 9 diferències...
vucles...va amb "b"...
ara no cal ni tan sols no fer faltes d'ortografia..

només cal tenir idees...
o tenir ganes d'escriure...
voluntat diví tresor...

sóna música Groove nova a les meves oïdes...
dièresi...
m'agrada...
no vol dir res...

recordo aquella excursió a l'expossició d'art minimalista...
què vol dir aquest quadre?
no vol dir res...
només són impulsos...
al cap i a la fi, l'art no te sentit....

res te sentit....
però sóc feliç
i això fa que tot tingui sentit...

ja sento la brisa marinera...
i els petons de bonanit*

Comentaris

Luis ha dit…
Hola Lutxana. Gràcies per fer-te seguidora del meu blog. Espero que trovis coses que t'interesin. Demà amb més calma faré una ullada als teus. Per cert, com m´has conegut?
lutxana ha dit…
hola luis gràcies pel teu comentari, crec q ets el primer*
m'has desvirgat!!!jejejej...
no se com t'he trobat, el fet és que t'he trobat...
dErsu_ ha dit…
Potser teniu sort, i els vostres dits aconsegueixen fer realitat tot allò que mai vareu somiar
Luis ha dit…
doncs si ens hem trobat hi haurà algún motiu... o no! qui ho sap? la questió es que som aquí i ja som colegues de la blogosfera. Com deia Bogart, això pot ser el principi d'una gran amistat. Petons