Passa al contingut principal

microsites*

a vegades penso, i de vegades penso i escric...
a vegades escric...

penso el que escric?
potser ho penso quan ho torno a llegir...
i dic sí és això justament el que volia dir....

crear, sentir i viure...
plou molt...aquí i allà...
plou però la gespa no és verda....
és negra...

gaudir...
pensar...
be....
pensar be...
fer les coses com les vols fer,
satisfacció interna...
l'esforç te la recompenas interior de saber que allò que volies fer ho has fet be...
el millor que saps, pots, vols...

mirar i no enredar...
quina és la millor opció...
batega la part esquerra del meu cervell...
és aquesta la millor idea?

potser tinc sort i els meus dits aconsegueixen fer realitat tot allò que tinc al cap...
pim, pam....
sonen músiques noves...
com una droga...
necessita música nova...
desconeguda....
segueix el bateg del cor....
pim, pam...

la ràdio, la tele, internet.... arriba un punt en que tot és igual...
dóna igual...
la flor i els seus pètals...
olorarla és esplèndid....
torna a escriure...
i entenc...
no se si ho entenc...
no se si m'entens...
el que compta és que torno a escriure...
no importa el què....

el perquè...
truca...
envolics que es resolen amb paraules i mirades...
els envolics dónen de si, dónen per escriure...
la vida normal, la rutina dóna també...

la noia del darrera estava refredada...
l'altre prenia apunts com una boja, no s'entera del que escriu...
tan li fa...
quan es fiqui a estudiar els apunts tot li semblarà alguna cosa extranya i estrangera...
les lleis més bàsiques...
el dret a la vida i el dret a la lliure expressió i a la llibertat d'ideologia i de creènça....
fins hi tot som lliures per no creure en res...
la líder anarquista...
Emma Goldman... la dona de home d'or?
http://www.fotolog.com/cruzdelsur_flog/59954887
és de fa molts segles... en fa dos...
ara no hi ha líders anarquistes...
els meus recons d'espera potser som com petites microsites...
som webs, som blogs, som esferes de continguts, com la teoria matemàtica dels conjunts...
http://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_conjunts
som bombolles encadenades... som paraules inconexes o sí... tan plenes com una pastera...
tan lliures com el sol... tan efímeres com les llàgrimes de la pluja a la meva llengua....
i tan saboroses i tendres....

asaborint records, en un recó de mi, estàs tu, tota tu... o els teus racons de microsites que em deixes degustar...mmmm.... tremolo de plaer....i de sentit...

lliure consciència... fins a un límit... el límit és no dir mentides, el límit és no calumniar a ningú amb les teves paraules...
el límit és tenir estil...
un estil.... mmmm... com diria... plausible,.... comanditari...
lleuger...
com heterodox...
de vers lleuger...
insípid....

un amor d'aquells... que no cal que es toquin els que s'estimen...
un amor d'aquells en que s'entimen en diferents moments...

paraules desconegudes?
o millor... sentits desconeguts...
dóna de menjar a la meva ànima engarjorlada en la seva por de sacietat lingüística...
conceptualitzem paraules encadenades...

troba les 9 diferències...
vucles...va amb "b"...
ara no cal ni tan sols no fer faltes d'ortografia..

només cal tenir idees...
o tenir ganes d'escriure...
voluntat diví tresor...

sóna música Groove nova a les meves oïdes...
dièresi...
m'agrada...
no vol dir res...

recordo aquella excursió a l'expossició d'art minimalista...
què vol dir aquest quadre?
no vol dir res...
només són impulsos...
al cap i a la fi, l'art no te sentit....

res te sentit....
però sóc feliç
i això fa que tot tingui sentit...

ja sento la brisa marinera...
i els petons de bonanit*

Comentaris

- ha dit…
Hola Lutxana. Gràcies per fer-te seguidora del meu blog. Espero que trovis coses que t'interesin. Demà amb més calma faré una ullada als teus. Per cert, com m´has conegut?
lutxana ha dit…
hola luis gràcies pel teu comentari, crec q ets el primer*
m'has desvirgat!!!jejejej...
no se com t'he trobat, el fet és que t'he trobat...
dErsu_ ha dit…
Potser teniu sort, i els vostres dits aconsegueixen fer realitat tot allò que mai vareu somiar
- ha dit…
doncs si ens hem trobat hi haurà algún motiu... o no! qui ho sap? la questió es que som aquí i ja som colegues de la blogosfera. Com deia Bogart, això pot ser el principi d'una gran amistat. Petons

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...