Cerca

Boja per sentir, per sentir alguna cosa nova.
Preocupada pel què serà de mi…
Per pensar que el amor no existeix…

Boja per pensar que el meu sentiment s’enfonsarà en un forat profund i obscur…. Infinit….i es perdrà per sempre més…

Avui comença tot.
Portam al meu poble, que fa molt que no hi vaig.

Proclama la teva victòria. Felicitats, ja tens tot el que volies!
Coronació de la vida, de la gent, de la reina i dels seus àngels.
El sol, la lluna i totes les estrelles.
Estallen les preguntes a fora, però tancaré molt be la porta.

El cap perdut, es la veritat.

Les illes, l’estiu, les sucursals de calor que renuncien al cafè calent.



La platja, la meva.

És un sistema de recuperació selectiu, amb un seguit de criteris de ponderació. Si vols fer una cerca específica hauràs de saber primerament exactament i concretament allò que busques,

Defineix la teva necessitat amb precisió. Breu i amb detall. Sinó sofrirem pel soroll, o el silenci.

Desprès d’obtenir els resultats, els hauràs d’avaluar, a veure si son pertinents, a veure si són exactament allò que buscaves, i sobretot, saber si els resultats són fiables, si acompleixen les teves expectatives.
saber si els resultats són fiables, si acompleixen les teves expectatives.



Fins que tanquin!



A vegades deixo de pensar, però em costa bastant.

Sol succeir durant els moments de vida, de compartir... vull fer volar l’estel que resta tirat al meu pis...

Vull ser valenta, sóc valenta, encara que a vegades no estiguem del tot segurs del que som, del què sentim, del que vivim...

A vegades recordo instants de l’altre nit que no sabia ni que existien.

A vegades recordo paraules que he dit que penso ara...



No hi ha massa temps per esperar, per pensar-se dos cops les coses, el temps passa, no s’atura...

Hi ha gent que es pensa que si no fa avui les coses les podrà fer un altre dia... i desprès, aquell nou dia, ho entén... però és massa tard...



Em vaig perdre en una creuada de paraules... ja ho tinc tot controlat... oloraré el vent que arriba avui...

Diuen que del Cantàbric, que passa per sota les roques, per sota aquesta illa que sura... per on també passa el metro... solament algunes nits... el vent passa per sota de la península... i arriba a la meva mar...



No em sentiré malament si alguna cosa no em surt be.

Que no hi hagin més nits. Que el dia sigui etern.

L’última cançó.



Un plaer coincidir en aquesta vida!



No tornaré a estimar-te massa, i no tornaré a deixar-te d’estimar. Equilibri? Constància? Ho diuen les cançons...

Desprès de tot seré l’ànima dels records, que es cauen per les escales, reboten... i potser t’enxampen desprevinguda... itinerant.. la innocència trepitjada...

Que se’n vagin una a una les meves amigues.... i et quedis al meu llit esperant-me...



Ara se que mai tornaré.



Que ningú més vulgui entendre la vida, els seus neguits i plaers... que ningú més senti res per ningú altre...

Que tot sigui mil·limetrat...



Les meves oïdes estan plenes de paraules, els meus ulls plens de mirades, els meus llavis plens de petons...

Les meves mans plenes de carícies...



Em fa mal el pit, no puc parar... prefereixo no tenir res, que és el que tinc...que tenir buits...com precipicis infernals plens de foc, brases, odi i rancúnia...



Potser això ho va fer el destí... vull dormir-me al teu pit...un altre cop, com en aquell somni... de l’altre nit...

No em deixis caure...no em facis caure..diu una altre cançó...

No diré res.

Silencis.


Però has de tenir cura... que sóc molt sensible... com una bombolla de sabó plena de fum..


Seguiré escrivint encara que dema m’empenedeixi d’allò vesat...

Vindràs... algun dia?

I anirem a passejar per la ciutat...

A les placetes romàntiques, petites i perdudes... allà on sempre hi ha una font... d’on poder-hi beure...

L’aigua qui hi brota...

Però la resta de coses que farem no te les diré... encara que les pots endevinar...segur!

Seurem al terra...
mirarem les pedres... la gent com passa... entre i se’n va.. si tenim sort...

Potser hi ha massa gent... si hi ha massa gent ens esperarem a que se’n vagin...

No serà la primera vegada que hi vaig...

Potser tot això es quedarà en il·lusions presoneres en els meus somnis.

No te’n vagis encara,.... et cridaré...

També podem anar a la finestra aquella on es pot veure el riu... com canvia de colors... a prendre una cervesa ben freda...


Ja ho saps no?

No tinguis por, no tinguis pressa.

Tot el que vaig pensar ahir que escriuria avui...
Les cançons que em venien al cap per enviar-te...
El somriure constant...

M’imagino com somrius...
...

Potser hauríem de ser cegues penso a vegades...
Potser tu no tens por...

A mi les cançons per les nits em fan por i pel dia em tornen boja... em persegueixen...

T’agraden les patates braves?

T’agrada el tomàquet?

Tens moltes manies?

T'agraden els gats?


A vegades el temps passa molt lent...
recordant...
paraules desconegudes i tan originals...

Comentaris