@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

Memòria", Versió Catalana: Memòria històrica. La capital del cinema documental. Il·lusions presoneres que s’han fet records i paraules de cançons. Escolto per veure si tu escoltes, a veure si en algun moment escoltes el mateix que jo i sents el mateix. El teatre de la bona sort deu ser el teatre de la vida, penso. Al cel està sempre vigilant. La millor música. Dóna’m un do. El temps i la gent que apareix i desapareix, es fuga de la teva vida, canvia de prioritats, et canvia... Tu canvies.. les coses que passen afecten.. cada cop tenim menys temps per gaudir... així que tenim que triar entre unes companyies i accions i unes altres...ho entenc, ho comprenc... no entenc... que la gent faci coses sabent que faran mal a uns altres...ho intento... però no puc. No crec que cap psicòleg em doni la solució a aquest el meu trauma capital, aquesta “cosa” és la única que m’emprenya de veritat, m’enrabia i no ho puc controlar, ni evitar. Persones perdudes penso, gent que marxa de viatge i po...

Trenta. Ara ja, una mica més mastegats. Ja m’hi veig. Els sento. Anys i panys. A vegades alguna cosa s’assembla, però és casualitat. Ara sí ho sembla. Al món. Pujo la pujada. Miro el mar. El sol del matí el banya amb tons daurats. La gent creua els passos de vianants. Els carrers propers al mar. El ciment. El blau del cel. Cel obert. Fredor...esmicolada per cada un dels racons del meu cos. Adéu. Fins aviat! M’he begut el cafè. He fumat i m’he dutxat. Aigua, sabó i Bossanova. Roba. Sense. Amb. Moto. Engega a la primera, com mai. Avui aniré pel camí del mar. La gent es desdibuixa en el record del passat... Només em sap greu la pèrdua d’energia tan insolent, però tot serveix, per aprendre, experiència per tornar-se a equivocar. En blanc i negre es queden. Records que vols oblidar. Paraules insolents, plenes de coses que no entenc. Dolentes. Ideologies, principis, idees, vida. Vida privada. Vida tranquil·la. Vida en calma. Faran tantes coses aquest dies! La nena de les rambles. Era git...

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIXofHgg-viavuxJ2bmQs8pMvW6V5fVy-TkCihaXw_RLtymuBnh24kJXDwksfLksKiD1oqRnC1quag91TF23-SoRdMxBuYpepoUKtC05Buow9tqbZmYiVMXINP21bquY4IBLGNaA/s1600-h/estrellas+de+distintas+magnitudes.png Baixar al mar. Potser baixo després...(penso). Comença el dia...són les set i vint-i-dos del matí... El despertador dispara sorolls... A càmera lenta em dutxo. L’aigua em cau...m’omple...miralls... no em vull mirar... És l’altre dimensió... que, de moment, no vull tenir em comte...potser...He vist els dies. Es un diàleg unipersonal... sense resposta, de moment. A la sala d’espera... Una escapada dels meus pensaments. Punt de fuga). Plovia molt. La ciutat estava sota un núvol negre. M’encanta que plogui i que troni. Que ens mullem, que tothom es mulli. T’he dit que m’agraden els setembres? A les hores vaig recordar que tenia la möTö al carrer Consell de Cent i la de les pigues ens hi va portar. La Cirera ja tenia plans per després al centre, però jo...

A vegades em deixo endur per allò que escolto. No puc parar d’escriure, i tinc temps per fer-ho. És la única cosa que puc fer pels matins. Escriure i escoltar música. Les cançons que sento i que diuen coses que potser tenen alguna cosa a veure amb les meves circumstàncies. Vaig néixer al costat obscur, somnis. Ahir vaig esmorçar allò que vaig somiar, desprès de llegir les teves paraules. Del vi, de les copes i de la pluja del divendres, no et diré res. Un suc de taronja natural, després vaig comprar més taronges. Cafè amb llet i un croissant normal. Aigua natural. A vegades escric tot el que penso, i penso, que potser no s'entèn el que vull dir... Però s’han de córrer aquests riscos. A vegades penses en algun concepte i et venen records del passat al cap? Ara he pensat en un carrer del poble on viuen els meus pares. De quan anava per aquell carrer a la piscina, era ben petita. D’un arbre que creixia al jardí d’una casa d’aquell carrer. Era un petit ametller. Veia com floria i com...

Boja per sentir, per sentir alguna cosa nova. Preocupada pel què serà de mi… Per pensar que el amor no existeix… Boja per pensar que el meu sentiment s’enfonsarà en un forat profund i obscur…. Infinit….i es perdrà per sempre més… Avui comença tot. Portam al meu poble, que fa molt que no hi vaig. Proclama la teva victòria. Felicitats, ja tens tot el que volies! Coronació de la vida, de la gent, de la reina i dels seus àngels. El sol, la lluna i totes les estrelles. Estallen les preguntes a fora, però tancaré molt be la porta. El cap perdut, es la veritat. Les illes, l’estiu, les sucursals de calor que renuncien al cafè calent. La platja, la meva. És un sistema de recuperació selectiu, amb un seguit de criteris de ponderació. Si vols fer una cerca específica hauràs de saber primerament exactament i concretament allò que busques, Defineix la teva necessitat amb precisió. Breu i amb detall. Sinó sofrirem pel soroll, o el silenci. Desprès d’obtenir els resultats, els hauràs d’avaluar, a ve...

Carta oberta. Punt de Fuga. Ja és setembre. El mes gris. El mes d’ombra de pluja. Els carrers resten il·luminats amb llum tènue, pàl·lida, dins de la il·limitada gamma de les tonalitats del blanc al negre, passant per qualsevol color. És d’hora. No volia arribar puntual a la feina. No vull. No cal. Desprès potser m’empenediré. Ahir no tenia ganes de venir a la feina, però sabent que no he de fer res, i pensant que a casa tampoc faré gaire cosa millor, vaig decidir anar-hi. Recordo l’e-mail tant estrany com simpàtic de la nova desconeguda. El cel enganya, sembla que digui que vol ploure, però no ho farà. Tothom mira al cel, es fa l’interessant, amb núvols que encapoten tot el sostre de la ciutat. Avui és u de setembre, ahir era trenta u d’agost. Avui la gent porta jaqueta, ahir no. Avui ja és tardor, gairebé. Gairebé tothom torna a la feina, tothom que en te. La moto va be, estic contenta amb la meva moto i els seus adhesius de Formentera. Tinc que comprar un de Barcelona i fer un del ...

Ella viu una vida solitària. Quan camina i obre el seus ulls, mira al seu voltant buscant alguna cosa que la faci sentir millor dema. L’única que ella vol es una altre noia amb que compartir la seva vida. Tot el que ella vol és això. Ella es una caçadora per sempre, des de el mati a la nit. Cançons que descriuen perfectament tot allò que sent l’acompanyen. És fàcil. És difícil trobar exactament el que vol, només li cal paciència, per no tornar a equivocar-se. És l’efecte papallona. Per seguir el mateix camí sempre, es confon, pel dol, que arriba tard, que torna, sent que mai ha conegut ningú, recorda, es perd. Per tenir, per voler estimar. Per trobar l’equilibri en ella mateixa, no sap qui és, no sap qui ets. Per callar. Per equivocar-se sempre amb allò que diu i fa. Els demés no solen dir res. Torna a caure, li dol estar sola, i es perd. Deixa de costat tot allò que sent que és bo, allò bo que l’envolta, i no se n’adona. Potser es va tornar a desmaiar al mig de la plaça, i potser no ...