Passa al contingut principal
Les coses no es diuen es senten, i si sents tant que no pots evitar dir-ho..?
L'equilibri d'uns dies millors, i uns altres de meravellosos, els nostres problemes no són tan greus...hi ha gent que no pot treballar, hi ha gent que no té res, sempre hi ha algú pitjor, i algú millor que tu.
A vegades sento sensacions extranyes, el projecte més important de la teva vida ets tu mateixa.
Trobar un destí comú, recordar els moments i somriures innolvidables, sentin-te tan intensament...
Trobar-te, trobar-nos, i que seguim trobant-nos, és el meu projecte.
Viatjar amb tu a tot arreu i tornar, i viatjar, i tornar, i fer fotos, fer-te fotos.
Acariciar-te, anar a tots els indrets del món que ens puguem imaginar.
Ser millor persona per mi, i per tú, cada día és el meu camí.
La meva il.lusió veure't somnriure al meu costat, veure't feliç.
Cada instant és més encissant, cada vegada, cada minut que ets a la meva vida, és millor i millor.
Donaria tot l'or del món per cada una de les teves carícies.
Faria el que calgués per tu, i ho faré.
Ets el millor de la meva vida, i solament vull veure't feliç.
A vegades la vida té coses que t'enlluernen, i coses que t'ofeguen, o coses que no fan res.
La gent parla i parla, ningú és millor que cap altre.
L'altre dia una amiga meva deia que una noia li deia que per enamorar-la tindria que ser original, més original. La humilitat en persona.
Si vols res de ningú primer tindràs que donar tú, sense esperar res a canvi; no es pot anar per la vida exigint allò que tu ni tan sols penses fer.
Caminant caminant, esperaba la teva trucada, després de corre, per que no t'esperessis tota sola. Dos bombons, em queda el teu, per algún racó del meu bolso brut, que s'ha de rentar.
Avui Vespa. Mod return's.
Aquesta nit la teva parella et demostrarà tant com t'estima de totes les maneres possibles.
Aquest matí he pintat 4 quadres, solament em queda un en blanc.
S'acabava el disc i seguia girant.
La brusa que t'agrada, 60.12€.
El viatge que t'agrada, 1.500€
El millor sopar del món, el que em fas tú. Sempre perfecte, sempre deliciós.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...