Tot allò que pugui escriure desprès de tot, desprès de les sentències del petit príncep...tan actuals com sempre, tan enverinades de raó... per no saber què dir, dic masses coses..però escriure és la meva vàlvula d'escapament més dessinteressada que he trobat...mai quan era molt petita dessitjava tant aprendre a llegir i a escriure... agafava les cartes que rebia la meva mare dels seus tiets del poble...i copiava la lletra per aprendre... quan sortia de l'esbart dansaire de Gràcia... el meu pare em portaba a coll, potser ens passavem per "La Violeta", el bar de l'edifici i em prenia un Cacaolat calentó... i jugava amb els gats siamesos i els fills dels cambrers... al futbolin, encara que no arribava a les manilles...altres dies que no hi eren els nens, em quedava a la barra i copiava les lletres dels cartells publicitaris de Freixenet, Codorniu, Cacaolat...tenia potser 4 anys. Vaig practicar molt amb Freixenet, eren les lletres que més m'agradaven, també els n...