26.5.13

Pensar en diagonal

Vol deixar de fumar...i no fuma..
Però a la nit abans de dormir li vénen ganes...i es fuma les colilles del seu fill...resulta que són de verda planta...i dons li agafa una gana impressionant que no sap d'on ve...i dons s'ha engreixat...
 

Dos parells de bessones...

Grans...una parella d'uns 50 anys i una altre de 70...alhora...al mateix lloc...i moment...

La ment fins als 2 anys genera neurones ferotgement...
i per això no ens enrecordem gaire d'aquella època de la nostra vida...

Quan beus massa alcochol tampoc...

Diuen els que fumen porros que perden memòria i records...

Resoldre desafiaments...

Les bones idees diuen que surten en els instants més plàcids..però et sents més profunda en punts àcids...de contrapunt...quan la realitat és diferent a allò que dessitjaries que fos...

Saber el que vols i aprendre a demanar...

Atrevir-se....

Plora només un cop a l'any...el mateix dia i a la mateixa hora de cada 365 dies....
Al mateix indret...

Fases gama...

Canvia abans que et canviïn....

Però no deixis de banda els teus principis fonamentals encara que et facin dubtar...



La manera de fer que il.lumina...
Per fer més coses no vol dir que estiguis millor, ni més plena...

La felicitat està en una mateixa...quan t'adones que has progressat en alguna cosa...sobretot si és emocional...quan descobreixes que t'entens un xic més...
Quan et respectes i t'escoltes...

A la tomba ningú més t'escoltarà.
Al lavabo ningú més et comprèn.
És amb tu mateixa que hauràs d'equilibrar-te....

0,2 segons per ser conscient de tu mateixa, en l'ara i aquí...

Millora per tu...

Emoció, intuïció...
I ara què, i ara què?
L'ara ho és tot és el plaer...
No et perdis ni un dels teus aras...
Arran....

*el romeo està dormint al costat de la bici
i li dóna a la roda i gira
i fa el sorollet aquest de girar...

Caminar, bona alimentació i reptes...
Receptes màgiques...

Fes tot allò que no t'agrada fer...
Per un moment et pots sorprendre...i trobar una nova plenitut...allò que et costa...

En el sexe molta gent és tancada i només vol allò que ja sap que condueix a un bon final estable...a mi m'agrada fluir i mai se sap...

Deixa de banda la teva àrea de recompensa cerebral i desperta...

Busques la bona nova...
Potser la tens darrera de la teva orella esquerra....

Prioritza...no et desconcentris...

Motiva't...
Elogia't...
Positvitza't.

El cervell és mandrós i estúpid...però no es desgasta...
Hauràs de concentrar-te en optimitzar-te de manera optimista....

El temps és la prioritat...el temps no existeix, el crees...si esperes a tenir temps mai el tindràs...

Surt a caçar....



Per que tothom te un talent diferencial de la resta que pot aprofitar i desenvolupar... per viure, per treballar-hi si és amb passió, si és de tot cor...
si t'omple de veritat....

la teva estrella*
fes-la vibrar!

... aquells moments en que el pincell es deixa anar amb un poc de pintura per la tela... exitant!

la professora de dibuix resseguint els meus traços de pintura... tot un què!

L'alpinista es queda al cel...
Sense alternatives a les pilotes de goma..

Punt verd pel president d'una caixa que volia ser banc a costa d'un corralito inventat...

Sense justícia...de la bona...

Síria divideix Europa...per veure qui els hi ven les armes...
Un contratenor mariner...

No et queixis no sigui que caiguin punxes del cel....diu el cantant d'èxit...
Es queixa del egoisme dels demés...i no veu el seu...
Sempre mana...

Pregar abans d'assassinar...
A sang freda...

La vida canvia i tu també...

Un cotxe de luxe val menys que les tarjes de metro de cinc anys...

Si tu confies ella també....

Una botiga només de vi i oli...

Un noi xinès escriu el seu nom en xinès a un baixrelleu milenari d'egipte...

Quan algú respón amb acussacions s'està acussant...

Aquest estiu somia més...

És el meu moment, venus en júpiter.
Fer servir mitjons desparellats...

Convido jo, t'ho perdràs?

El centre de l'esperança....
Terrasses amb estrella*
La meva...
Les de birres a un euro...

Troba el hipster que portes dins...

Al veure'ls morts pensava que estaven millor que vius...

Pour me a drink...
Isn't it?
Quite sunny...

Desprendre's de molts diners de cop fa mal...encara que siguin només diners...fa por...quedar-te sense...haver de recompondre la teva vida...potser allà on vius...potser mil coses...que et transformaràn inevitablement...

De ben petita vaig canviar de lloc i de gent i això m'ha fet sentir d'enlloc i de ningú.

Després de ser desposeida de la meva col·lecció d'enganxines a la porta de la meva habitació....res te sentit...si és en el sentit de la possessió...
no em van deixar emportar-me la porta...
i vaig perdre molts clicks en el trasllat....

Tothom passarem i patirem els mateixos tràngols segons els valors culturals desenvolupats allà on vivim...

Hauria sigut una altre persona ara...si ens haguéssim quedat allà...

Es refreda el vespre i es fa fosc...

Em fa mandra...però he de portar a terme el repte....
Donar-ho tot a canvi de res...

La humilitat de la senzillesa...sense perdre els principis de la teva pròpia lògica.
*Nobody knows...

25.5.13

més pa que formatge

mite i llegenda...
son els valors que conformen a una gran marca....
dress code...
el codi de la teva vida...
de la societat de castes...
en la que supervivim...

la opacitat de la transparència...
dels verds, els que viuen de luxe, ...

combina poesia, filosofia, moda, tendències...

la clau....

humans i divins....

a l'edat mitjana... amb l'imaginarium universal....
mataven el més lleig...
si entre dos no es trobava el culpable...

la qüestió és matar a algú....

un logo....
Començo o no una altra aventura?
No deixis que la indecisió et tregui l'oportunitat de ser feliç.

Fins on podem aguantar?

Lluita de la ment, entre sentits, de la vista i la llengua...
un altre lloc, un altre temps...
no puc dormir més malgrat el mal de cap...
un tros de vida artificial...

podria fer veure que tinc gana de veritat...
com els negres de les barraques als antics magatzems...
i menjar fuet i desprès xocolata negre...
100% negre....
diuen que és un bon substitut...

i beure tònica....
i un fil de llum d'un dissabte recomençat....
diu l'escriptora que va perdre la seva identitat laboral...
per no tornar a refer el mateix camí de tant de temps abans...
per no tornar a veure el mateix que veia cada dia des de la finestra del seu despatx...
de com tenir un càrrec a una feina i fer-te carreg...
i desfer-te.... d'una identitat...
que es perd...
i buscar una de nova...
on encaixis....

déu va veure la maldat dels humans i va destruïr el món amb el diluvi...
la teoria dels alienígenes ancestrals...
als manuscrits del mar mort....

creure diferents opcions d'una mateixa cosa...
diversos semidéus...
Noé, Jesús, Moisès, Buda....

l'arca de Noé era un banc de mostres de ADN....de tots els éssers vius...
magatzems de semilles de totes les plantes del món al pol nord...
servidors congelats a Alaska...

ja he pensat el regal...
és una persona molt especial per a mi...
com ho sóc jo per ella...
ara és també la meva veïna...

a l'estiu els dies són més llargs i es poden gaudir molt més...
queda poc per aquest estiu...

benvinguts a un estil diferent...
de vida...
propera...
on hi capiguem totes...
el camí cap al futur...
amb compromís...
al costat de la gent que vulgui ser-hi...
confiança...
a cegues...

pintaré a la fi...
què podria pitar-li a la meva iaia?
una pintura realista de Mare Magdalena...
refer la pintura de les dues dones passejant a la vora de la mar...
la nena del mar... el llibre de l'espera.... infinta per l'amor autèntic...
la paciència, santa...

curioses...
felicitats...

he de fer la tarja, el email....
netejar...
un desastre domèstic total...

aquesta sóc jo, però si vull puc ser jo...
ulleres de sol....

surto del bar, depòsit legal...
i m'expliquen la història de la Santa...
del carrer anomenat...
estigmes...
de relleu...

a house.... in the middle of the street...

sent quant estàs a prop...

per que ho dic jo...
ara si... ara... necessito la teva ajuda...
salta!
si!
la gran aventura....
somriures...
s'ha de recuperar...
condemnes de vida....
provar la bogeria de la majoria de la gent del món...

tenia por...
del passat, dels pensaments incrustats, tòxics...
disculpes...
a l'amor....
dessitjar...
els sentiments...
sense proves...
barreja...
inherència...
poc a poc...
les nostres sorts estàn unides...

una cançó d'ara per a una història d'ahir....
una d'ahir per demà....

em va fer ballar...
arrencar...
conèixer gent nova..
fer reportatges...
de vegades sembla tot dificultós...
però és un repte...

pensar en positiu...
si pots, si vols.. fer.. refer... començar... de nou...
música...

conèixer allò que remena la ment...
potser no cal...
rentar-te de pensaments externs...
d'altres, de conductes amb les que no comulgues... ben be...
als llocs més insòlits...

la influència de l'edat de les tenebres...
amb els silencis...
ara surt el sol...
la il.lusió de fer i deixar fer, de fluir....
d'anar fent la teva... la seva...
i assaborir els instants intrinsecs...

només una mateixa pot salvar-se a una mateixa...

sobreviure't... i volar amb el teu globus de colors...
rodar pels carrers com boletes de colors...
recordo aquell anunci... la llegenda d'una marca... en un video...i una gran cançó... ideal per aquest moment...

però les flors a la primavera senten profundament i a la pell declamen per ser olorades... tactades... vistes... inclús...
i reflexen un esclat de sensacions.... multimedia...

al cap els pensaments són diables que rodolen en cercles perduts....
i et fan expolsar els neguits...

sóc aquí fent això o no fent res per la raó de la xarxa....
tot te un per què, diuen...
per entendre les coses, les persones i sobretot a una mateixa...
al fil d'una epidèmia de sentiments....
que fa pensar...

s'ha d'aprofitar l'experiència viscuda per apendre a virar a estribor si cal...
canviar el rumb... i deixar fer al mar...
el vaig anar a veure... podria tornar-hi...
saber què i com, les paraules clau...
potser és millor trepitjar en sòl dur...
fer un castell...
i deixar de ficar més pa que formatge...

a tot plegat...
ser el que no ets...
fer-te un vestit...
de veritats...

de poc a poc i amb calma...
de tu mateixa...

després del viscut...
tant fa... no cal... no val...
persones o animals....
que s'enreden en les seves pròpies xarxes i timbals de llauna...
en somnis de format oxidat i beneit...
que has vist com desfàn vides... ara segueix el mateix fill,
per randa...

què vols dir amb tot plegat?
és vosté emocionalment imprevisible...
confóns la valentia... amb la imprudència...

la vida va, passa... es fon..
fonamenta...
i és dissol...

hi ha gent que no la pot, ni la ha pogut gaudir com ara nosaltres...
s'ha de ser conscient...
i recuperar...evolucionar...
per sobreviure plegats...

escolto alguna cosa....
t'ha trobat...
l'has trobat....
no som guerrers, el perill és molt real, la por és només una opció...
si volem sobreviure haurem de construïr uns models nous d'identitats...
lliures, salvatges potser, amb els sentiments com a bandera blanca...
propers...

el gripau...

cada cop que es tanca un bar es desfàn milions de records....
idioma detectat....
misterioses presencies...

apendre a guanyar... saber guanyar...
les coses abans l'escrivien els guanyadors...
ara podem escriure qualsevol...

*la diabetis....
sorgeix en les persones que han passat gana en un temps....
i després menjen molt...
la meva àvia paterna en tenia, i el meu pare en te...

ara es veu que la pateixen moltes persones a la Xina....

el canvi d'hàbits, per les circunstàncies....


22.5.13

Platja oberta

I tot i així no dóna temps...a tot...
Relaxada a la vora de la mar...
Oneja...amb la lleugera brisa marinera..avui tota blava...l'aigua, el cel.
M'ha confós amb una altre noia..cridava el seu nom des de ben lluny...Angelie...

El patinador nocturn resta a la vora de la pista...ara que no hi ha ningú pot caure i cometre errors.

La lluna és gairebé plena. Il.lumina la platja sencera...

Pasen les hores, els dies, la gent...com si res...
I ja és dimecres de nou...

Es veu de lluny com marxa el ferry que viatja a Formentera..

Escriure per no oblidar.

Es pot arribar fins ben a la vora amb la bicicleta.

I la sorpresa?

Em deia a mi mateixa mentalment un dia...que si no tingués feina tot el que faria...però pasen els dies i sembla que encara que estiguem en època de bonança ...no hi ha estrella*
Treballar per viure diuen..

Vull la sorpresa, de la bona...
(sona el pic i la llumeneta sencén...
Diu que si, crec que m'ho mereixo..
Si no és es que no ha de ser...

Neguit, patir, llegir, veure totes les pelis pendents...baixar al mar..

I si no sabem fer res més que treballar?

La cambrera del xiringuito  i el cuiner amb cara de granota, farien una bona parella...

Una setmana blanca...a mitges...sense sorpreses...

Produïr, fer coses, competir, millorar...
I per què no comunicar, compartir i ballar?
I si no tinguéssis fills, ni parella, ni família, ni amics, ni veïns, ni companys de pis, ni companys de feina, ni animals, ni mar on anar un vespre en calma com el d'avui?

Per fer es poden fer moltes coses...
I costa fer-les i més sola...
Amb la de coses pendents que et queden per fer...
Un mar de coses....
A la vora...
Algú fa l'angel...
S'encén l'estrelleta...

Tota una platja sencera per mi...
Amb prou llum...
Amb prou serenor...
Amb estrella, la meva*

20.5.13

Els cercles

*Ballem...

Avui he conegut una persona genial que es diu Judith com jo, però te només 4 anys...

Simpàtica i somrient, amb grans i vermelles galtes..vol jugar amb mi a les cartes... al u, al 8, al 7, diu...vol que li porti un regal un altre dia...vol un collaret i si pot ser envolicat amb paper de regal i amb un llacet ben fi...

Diu que el seu aniversari és demà, o ahir....

Em recorda totalment a la nena protagonista de la peli El somni d'Alexandria...

La meva nena interior segur que és ben be com ella...
Xerra amb tothom sense vergonya i parla sense por a que es noti que no sap parlar bé...

Tot un descobriment...d'espontanietat plena de vida...
De la bona...

Aquest mes diu que és per tancar cercles...vitals...i físics...tinc por a ser al mateix cercle de nou....però tinc la grata sensació de que aquesta vegada és diferent...sinó no hi seria...
Penso... i és veritat que he tancat el cercle de la burocràcia...

Potser seria més fàcil tornar enrere...hi ha molts ports, on tornar,... el de Segur el van arreglar...ara sembla un quadre de Mondrian...quadres de colors bàsics...no et pots escapar d'aquesta cançó...sóc kinesica...tot entra primer per l'olfacte...el tinc molt fi...i sento intensament les olors...potser per això fumo...per no sentir les coses tant intensament...els miralls...que trobem a la vida...als ulls de les persones que t'envolten...només et condueixen...amb cura...a un gran fonament: gaudir del moment com mai més...

Potser ho aconsegueixes amb una cançó...amb un petó o amb un somriure...però és més fàcil que ho trobis si surts de casa...

I de sobte és la nit dels frikis al bar que sempre vas...i flipes...

El noi de negre amb els cabells crepats estil Robert Smith, però ros...arriba amb la bicicleta...i els pantalons lligats amb una pinça als mitjons... i es fa dos petons amb el seu amic italià... els italians nois es fan petons, els de paris es fan tres... quin lio... tants petons! diu...
aquí costa fer petons, a mi em costa, i les abraçades... i es trenquen...
i potser no et dónen més oportunitats per fer-la be, l'abraçada...
giren cua.... i fins... que passi molt de temps...

les òperes les escrivien els homes....

I si fugim avui?

Un final, una llum, un morir i un renaixement...

Ho havia pensat ahir a la nit de dir-li de quedar...i abans de dir-li m'envia un missatge...
Casualitats causals...

Tot roda en cercles flexibles...de dimensions desconegudes...

Deixar córrer el líquid que es vessa...

quin fàstic! diu...

Jo li donc bona energia, ella me la dóna a mi...i regenerem..en els cercles...mistics...i creatius que sorgeixen amb...molta màgia...

She's doing fine....
Good thing...

Reconeix el lloro...

És el mateix que deixen al bar del passeig marítim...

Les cales en flor.
No vull oblidar mai més aquest moments.

Vol anar sola al cine...
A veure la mateixa peli que vull veure jo...

El restaurant cubà resta igual que fa tants anys...
El vi era molt millor el de dos dòlars més car....

I els mojitos...mmmmm....

Tot roda si ballem...
Si fluim...
Si et deixes anar...
I sospirem....

Rum rum...

Cada persona amb les seves inseguritats i amb les seves febleses...és molt més bella que quan vol semblar perfecte...

La cançó que ara em persegueix...sona arreu...

Massa vent...
Les mans iluminades en la obscuritat de la butxaca de pell negre...com el pa...de paraules...
Que retornen al seu carrer...
Les estones plàcides...
Al vell mig de la tempesta....

Les ulleres entelades....
Sona el violí...

Màgia...
Entre silencis...

L'absència...et retorna als cors que bateguen al mateix ritme..sembla...
Està com ha d'estar...

Vida plena, l'és sempre, si vols...

Passió i viceversa..
La teva por i la meva...

Somriu i plof escampa....

Hauràs de saber què vols..i després aprendre a demanar-ho...
Diu a la peli...
(al final no era tant dolenta...

Do you belive it?

sembla que ha sapigut trobar allò que la fa feliç....
i s'omple d'això, i inspira a la resta...

Queda poc per ser-hi....
És molt millor si tot és espontani i sorpresa...de la bona..
Que viure planejant...
O dessitjant...
Potser serà bo tenir el do de destruïr el futur al imaginar-lo...
*Fins hi tot el vent sospira...

17.5.13

Les paraules clau

Qualsevol persona pot escriure, dibuixar, cantar, fer música, ballar, actuar...
Només cal que tingui alguna cosa a dir, per expressar...

Veig una cua arrissada que balla a dalt de les escales de l'entrada del tren...
Sóc carn de tren....
Em diu que un altre dia l'avisi per anar juntes al tren...però no sap el plaer que és per mi el trajecte i en solitari...mirar la muntanya de Collserola per la finestra...pensar els meus pensaments...
Tinc por...
Ho dic amb humilitat...
S'escorre la confiança..decrèpita...
Al final ens acostumem a les coses...que abans semblaven fotudes...
Se que a ella no li agrada anar sola en tren...i a mi també m'agrada anar-hi acompanyada....però m'he acostumat potser massa a la solitud...com la Mina..
Avui he somiat amb una ex jefa meva...em venia a veure a una nau industrial on treballaba com els de Bangladesh i fins hi tot dormia allà i em portava un regal que no recordo..alguna cosa amb llums de colors...
Una dona com déu mana es aquesta, guapa, esbelta, llesta, amb estudis i màsters a EEUU, anglès Advanced, amb carnet de cotxe, amb pis a un lloc guay, amb contactes, i fins hi tot amb força humanitat i humilitat.
És la triomfadora per exelència.

És divendres de nou...

Potser era ella aquella cua...

L'autonomia s'ha de viure diuen amb confiança en una mateixa...ja tenim prou sort de viure on vivim i amb totes les nostres comoditats...

Em piquen les articulacions...les cames...de les mans..se m'adormen...em marejo...  és la tempesta solar?

No acaba d"arribar el bon temps..
Despertarà l'1 de juny, el dia del meu aniversari...com cada any.
Però ningú no se'n recorda....
Sorpresa temporal anual...

14.5.13

un dia a poc a poc


avui em costa posar-me en marxa...
és un low day...
el dia a poc a poc
un dia...
més o menys...
24 hores, 60 minuts multiplicats per 24....
càlcul mental inassumible per la meva ment en aquest moment...
transversal...
és dimarts 14 de maig....
un punt més, inflexible, en el temps i espai que ens envolta...

n'hi ha que volen, n'hi ha que sospiren allà on sigui...
potser escriure és allò millor que puc fer...
perquè?
no tinc cap raó...
però tinc la possibilitat i la porto a terme...
què sorgirà d'aquest enrenou de paraules i sentiments...
tranquil.la...
i res més...

és la lluna que comença a créixer...
potser és que venus està a la constel.lació que més m'afecta...
en positiu...
un període plaent...
hi ha cançons que sempre toquen l'essència... més punyent del meu cor...
melodies de retorn endins...

de ballar mirades....
d'escoltar els silencis de la ciutat adormida...
que espera la pluja d'aquesta tarda....
escombren el carrer... sempre ho fan al meu en dimarts...
les escombres no canvien...

estan construint un supermercat aquí davant...
els idiomes són qüestió de memòria i de pràctica...
i el meu cervell no és molt de memoritzar... no li agrada gaire...
practicar una mica més....
potser apunto les coses que sento a la llibreta...
per no haver de fer servir la meva mandrosa ment i memòria...
potser esdevindrà en mi alguna malaltia com l'alzheimer...
ja que no m'agrada fer servir la memòria present...
o si?
depèn...
variabilitat...
caòtica...

la revolta d'allò efimer...
ahir vaig pensar en escriure alguna cosa per estripar...
com fan els grans escriptors...
ahir vaig pensar en llegir algun llibre...
però no em vaig atrevir...

llegir un bon llibre, diuen, és el que et diferència de la gent que no en llegeix i de la que en llegeix....
quin és el millor llibre?
*opcions per llegir (m'encanta la del plàtan.. sol ser la meva...

i quin és l'objectiu d'escriure o llegir, m'ho plantejo molts cops?

llegeixo de tot, fins-hi tot els fulletons de publicitat dels centres comercials... les tarjetes, però no m'agrada llegir factures... ni cartes oficials...
tot allò que es relacioni amb la responsabilitat quotidiana fa mandra... a la fi...
llegir em serveix per apendre a escriure... definiria...
escoltar parlar em serveix per apendre a escriure...
i em va be fer-ho perquè tinc una memòria molt mandrosa...

i si hi ha llibres que cada cop que els llegeixes semblen llibres diferents... segons les teves circunstàncies... dons què? no es pot dir que sigui un bon llibre com a tal... 
hi ha dies per tot... dies més actius i dies més introspectius... de divagar entre pensaments, sospirs i fum... ni tan sols tens gana.. i menges per menjar...
hauria d'activar-me... i fer alguna cosa de profit penses... i potser no cal.. no cal en realitat... és dimarts... 
ens adoctrinen per fer coses, per estar sempre cap allí i cap allà... restar, meditar, respirar amb calma... sembla un suplici...
de tant en tant això ens ho hauriem de fer mirar...

molta gent deserta de la seva pròpia vida... 
mirant la tele... 
la fiquen i es deixen fer...
o escolten la ràdio i tres quarts de lo mateix...

t'has parat a pensar si te sentit la teva vida?
(no voldria deprimir-te... no és aquesta la intenció, de fet no tinc normalment cap intenció amb el que escric...

la meva en te...
per que intensifico molt tot allò que sento i faig, encara que potser no ho se expressar... i sentir això em fa sentir feliç.... intensa...

el reflex dels raigs del sol... a la pell...vibrant....


*diga'm les raons de perquè bellesa només porta una s i expressar en porta dues... jo a la bellesa li ficaria milions de esses... fiuuu....

trencar amb les normes m'encanta, i sobretot si em surt sense pensar...
les normes per que si...

manegar sentiments entre mots i entrebancs de paraules establertes és un complicat...
ahir em van venir ganes d'escriure una cançó... una d'aquelles emocionals...
la podria fer a veure què en surt...
diu en Dominique A que és diferent que escriure un relat... ja que normalment ja en saps el final... a les cançons... i només has de rememorar allò d'alguna manera original...
(això ho diu als darrers minuts d'aquest video de l'Ànima: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4573411)

*podria sortir una cançó molt suau... com la que fan a 

"Little Sin" by a Singer of Songs & Laura Räsänen

(en concert aquest dimecres 15 a les 21.30h a l'heliogàbal Gràcia)

una cançó low... slow...
a poc a poc... com aquest dia...
que espera la pluja... com pluja de maig*







13.5.13

De la bellesa...

Cerca la bellesa i contempla-la en tu mateixa i en tot allò que t'envolta...això et pot fer retornar al camí de l'alegria...i la felicitat...

Respira...
Relaxa't...

Meditem per la pau al món...



Un instant perdut en el temps...
El nostre temps...
Que escampa...

A què et dediques?
A ser feliç..
Com?
Respirant....

Tan senzill...
Que sembla difícil...


Un certificat mèdic ara val 20€.
Una radiografia també...

Restar parada a un banc al solet d'un matí de dilluns sense presses....

Un burro de Les Presses.
Dèia un vell que van portar nosequé d'una dona rica i vidua a Sant Fruitós...
No ho recordo be...
Tan se val...

*Ha estat màgica...

Rodolant...traspassava...la pell..
Com dos roselles ballades al sotavent...del sotabosc...
Xiuxiuejant...deixant córrer l'aigueta que brota de les roques...
Surant delicadament en la delícia...delicada...sublim...


Brindem amb la pell..d'arreu dels nostres cossos...delirades...
Amb lleus somriures...fluint...
Rodant...passegem en els més plaents silencis...plenes de sentit...al vell mig del foc del nostre benvingut caos...
La nena petita es vol banyar al mar...li fan por les lleugeres onades...

és imprescindible que siguis pacient...

Obtindràs grans avantatges si sabràs adequar-te i ser flexible a les diferents situacions col · laborant amb totes les persones que t'envolten...  sense prendre iniciatives, és aquesta  l'actitud idònia...

Considera la bellesa i cerca-la a tu i als altres.

Si bé la bellesa no ho és tot és una simple ornamenta, la seva contemplació pot ajudar a retrobar l'alegria i positivitat encara que siguin passatgeres i efímeres. Emfatitza la teva bellesa i admira la gràcia aliena....

bellesa a la oida*
bellesa als ulls*
bellesa al tacte*
bellesa a la sinestèsia*
bellesa a l'olfacte*

bellesa als llavis*
(no he trobat res millor apagueu siusplau el so)

la teva bellesa*


10.5.13

Rutlla

La guineu...
Dibuixa'm un xai...
Mar al mai...
Rodoli..
Quina angunia.
Fa mania.
Quina és la teva mania preferida?
Amb peus de plom...
Plomes...
Als peus de Montblanc...
El poble..
Pel que passo ara amb el tren...
A la via...
Ahir m'explicava que per aquesta zona la gent sol córrer molt amb el cotxe...i beguts més...i que beuen molt...i que uns tot torrats van parar a pixar i un de tant borratxo pixant va caure per un barranc...

No va veure el barranc...

Va rodolar i l'amic el va baixar a buscar...i el va pujar i el va portar a casa seva... se'n van anar a dormir i a l'endemà al amic el venia a buscar la policia...per assassinat....

Quin deliri.
Hem registren a les 23h una nit de dissabte. Vaig sola. Em fan bufar dono zero. Acaba de sortir del sofà. Dos quintos no sumen...

Després hi ha salvatges conduint pel centre i ficant en perilll a la resta de vehicles i a aquest ningú els diu res...

Avui he passat pel carrer Aragó amb Pau Claris...i hi havia una manifestació a una delegació de funcionaris que pitaven i ens deien a les seves pancartes "pita al govern"...
I tothom pitava...jo amb la moto, els cotxes, els taxis, els camioners...

M'he emocionat...avui m'emociono molt...
Serà de les ganes que tinc d'arribar...

No se...

Serà la lluna nova en Bessons...l'eclipse i tot plegat...
Encara sóc a catalunya...els cartells estan en català i castellà...

Sembla que a la fi la roda gira...
M'ho deia el meu instint...però la por et pot deborar...
Dimonis són els dubtes...
A l'infern...a un desert de foc...

No els importem gens...només miren per la seva butxaca...

Quina sort que tenen aquells que els diners els fan ser feliços...

I quina mala sort els que només volem lo just per anar fent i hem de conviure en aquesta realitat plena d'egoistes insensibles...

Tacataca...
La gent desespera...
Es desgarra de ràbia...
Perden les ganes i potser és quan més necessiten que els que ho veiem ens recolcem els uns als altres....

Menys por i més acció..
Però després de temps es poden deprimir les persones ...l'huracà sel's emporta...

Sóna The Passenger...i ja hi som!

7.5.13

El càstig

Ja ho deia el genesis la feina és un castig...i ara és un privilegi..

El rayo valenciano, juga al duro amb absenta, perquè vaig de cafè i de lo legal, una la carda i l'altre la vesteix...

El dessig..amb bot comú..
Qui m'agui vist avui amb aquesta creu al front...

Lassie va tornar a casa...

Em recorda a les navalles...

La del Magiver..
La suïssa..

Sóc del 7, 4, 75, 77, 79, 85...
Sóc un nen olímpic..sóc del 92..
Els nens dels euros...
Del 2002...

Tranqui..
Vénen els vins...

Hi ha camp per segar...
Arriba juny...

Hi han papes tridimensionals?
Ha sigut ella!
El didal de la Miriam...

Recorda un viatge a Amsterdam...diu... i la fumada del milenium.. la tenda de campanya sortia volant...

Com si no hagués passat res..

Estem en 3d ara..
Quina és la quarta?
L'espai-temps..
Einstein...
La tercera és l'ara...
I de la cinquena a l'onceava pregunta a en Silili...

Salut!

Simue el egipcio...
Una bona peli, diu...
Amb escarpa i martell...
Taladraven el cervell...

Electroshocs...al 2005...

El van atropellar...va sagnar pel penis...

El coneixes?

Killer questions...
Killer entrevista...
Pum patada...i fora...
Killer jobs...

De vegades els hi dius coses de bona fe a la gent i s'ho prenen malament...

Killer designers....
Killer barbies..
Les abelles a la platja...

Espero el meu torn...
El cartell...el veig al haver de fer la volta sencera de nou al perdrem...

És ella...

Queden 7 tandes...i em toca, després de dues cues anteriors, i em manca una altre...

Talent disponible...
6 milions...
Amb ganes ..
Volen candidats fiables i predecibles...estables...garantia...

És un estat d'ànims..
Adaptat tu a la feina...
Que hi ha...
Depèn de la teva flexibilitat...
Sectors amb futur...

Mobilitat...
Demostra que ets capaç d'adaptar-te al que t'ofereixen..
Accepta que tot canvia..
Canvia...
Flueix...

Demostra la teva personalitat, i a l'hora la teva capacitat de treballar en equip...
El líder que es deixa liderar...
Il·lusió...
Compromís...
La gran aptitut...

Ser útil...
Talent i personalitat...

Les empreses es mouen amb tu...
La varietat suma...

De vegades tens pensaments que et fan pensar en deixar de pensar...

Es fan millors contactes.
Amb unes copes de vi*

3.5.13

L'art de la paraula

Hi ha qui mira sempre als paquets...n'hi ha que fa amb les coses múltiples del 7...d'altres fem cavales amb les matricules..algunes intenten no desfer el camí ja fet..i tornen sempre per una altre lloc, inclòs fan un gran recorregut estúpid...o pugen per les escales 7 pisos..

L'art dels demes s'escampa...
Imagina el no res...sempre sense esperar res...sense ofegar...si s'ofega no ve d'aqui..
De vegades busques raons...on no n'hi ha...o les amaguen, ara ja tant fa...les prioritats són indelebles...figuratives...si ve serà per veure què tal...com raja...no li donaré aquesta satisfacció...no vull ser una més que deixa la seva paraula de banda...

Moltes vegades resta qui ha de restar...
I és trist veure com es perden la màgia...en uns grams d'alguna cosa que diuen que fa la felicitat...
Ara entenc molts perques...

Encara resta mitja cervessa..
I comença l'espectacle a un carrer perdut...moltes vegades penso perquè serveix el meu art...de paraula...i crec que com a mínim em serveix per xerrar amb mi mateixa..quan sembla que ningú vol sentir..
Ja ho se que potser no és el moment...però mai encertes..certament...

Si necessites algu digam-ho va dir..si necessito no res...també.

Que t'atrapi, amb passió..fins a les més dolces profunditats...
Diu això després de marxar...i fer el mateix...que fa l'aranya...fer una xarxa per caçar-se a ell mateixa...
Potser és qüestió de nedar a la contra...la meva...prefereixo lo autentic encara que porti neguits...i decepció...millor que perdre el temps mirant històries fantàstiques...o jugar al joc més divertit del món...és gaudir d'un moment únic, decibèlic...
Jo conec una noia de Granada...

I've take 10 minutes every day to change t'he world by giving information, knowledge hope, love and curiosity it will have effect, cause and consequence we can do something to take it better (world) we don't have the truth but we can look for it please be curious and stop thinking about yourself.
Karsher.

És un escrit enganxat a una cabina de telèfon que resulta que està molt a prop de la meva taula, de la meva cervessa.

És divendres. Ja és de nit.
Hi ha parelles i amics que han quedat a fer una copa.
La cervessa guanya...
L'estrella..

Els darrers divendres de 2012 van estar força be, quedavem algunes fins les 2...
Ara els aquestes estan en parella...o no poden quedar..
Però si poguessis triar què faries?
Parlar clar i directe espanta, ho se...però encara que la por m'esgarrafi intentaré no deixar de dir el que penso...

Optimisme!

Truca la meva mare...
Una mica de sort.
Sense presa, mai he agafat una drecera...

Potser un dia que estigui millor d'ànims...
Potser sempre..

Al bar que un dia va passar a la història...
Un dia plorava jo i un altre dia ella...
Era increïble, ho tenia molt clar...
Portes entreobertes...
Potser sembla que em rendiré una vegada més...
Ja he dibuixat el meu perfil...
S'ha esvait la negativitat i l'incertesa...
Ara podria pasejar pel centre..
L'obscuritat s'acomiada...
Amb la de coses que deuen fer per tota la ciutat...el divendres passat plovia molt...
Ja hi vaig...
Els nens salten als bassals...
Jo saltava...
Ara passo...
Semblaré ximple....
No res...
Més...
*