Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2013

Pensar en diagonal

Vol deixar de fumar...i no fuma..
Però a la nit abans de dormir li vénen ganes...i es fuma les colilles del seu fill...resulta que són de verda planta...i dons li agafa una gana impressionant que no sap d'on ve...i dons s'ha engreixat...


Dos parells de bessones...

Grans...una parella d'uns 50 anys i una altre de 70...alhora...al mateix lloc...i moment...

La ment fins als 2 anys genera neurones ferotgement...
i per això no ens enrecordem gaire d'aquella època de la nostra vida...

Quan beus massa alcochol tampoc...

Diuen els que fumen porros que perden memòria i records...

Resoldre desafiaments...

Les bones idees diuen que surten en els instants més plàcids..però et sents més profunda en punts àcids...de contrapunt...quan la realitat és diferent a allò que dessitjaries que fos...

Saber el que vols i aprendre a demanar...

Atrevir-se....

Plora només un cop a l'any...el mateix dia i a la mateixa hora de cada 365 dies....
Al mateix indret...

Fases gama...

Canvia abans qu…

més pa que formatge

mite i llegenda...
son els valors que conformen a una gran marca....
dress code...
el codi de la teva vida...
de la societat de castes...
en la que supervivim...

la opacitat de la transparència...
dels verds, els que viuen de luxe, ...

combina poesia, filosofia, moda, tendències...

la clau....

humans i divins....

a l'edat mitjana... amb l'imaginarium universal....
mataven el més lleig...
si entre dos no es trobava el culpable...

la qüestió és matar a algú....

un logo....
Començo o no una altra aventura?
No deixis que la indecisió et tregui l'oportunitat de ser feliç.

Fins on podem aguantar?

Lluita de la ment, entre sentits, de la vista i la llengua...
un altre lloc, un altre temps...
no puc dormir més malgrat el mal de cap...
un tros de vida artificial...

podria fer veure que tinc gana de veritat...
com els negres de les barraques als antics magatzems...
i menjar fuet i desprès xocolata negre...
100% negre....
diuen que és un bon substitut...

i beure tònica....
i un fil de…

Platja oberta

I tot i així no dóna temps...a tot...
Relaxada a la vora de la mar...
Oneja...amb la lleugera brisa marinera..avui tota blava...l'aigua, el cel.
M'ha confós amb una altre noia..cridava el seu nom des de ben lluny...Angelie...El patinador nocturn resta a la vora de la pista...ara que no hi ha ningú pot caure i cometre errors.La lluna és gairebé plena. Il.lumina la platja sencera...Pasen les hores, els dies, la gent...com si res...
I ja és dimecres de nou...Es veu de lluny com marxa el ferry que viatja a Formentera..Escriure per no oblidar.Es pot arribar fins ben a la vora amb la bicicleta.I la sorpresa?Em deia a mi mateixa mentalment un dia...que si no tingués feina tot el que faria...però pasen els dies i sembla que encara que estiguem en època de bonança ...no hi ha estrella*
Treballar per viure diuen..Vull la sorpresa, de la bona...
(sona el pic i la llumeneta sencén...
Diu que si, crec que m'ho mereixo..
Si no és es que no ha de ser...Neguit, patir, llegir, veure totes …

Els cercles

*Ballem...

Avui he conegut una persona genial que es diu Judith com jo, però te només 4 anys...

Simpàtica i somrient, amb grans i vermelles galtes..vol jugar amb mi a les cartes... al u, al 8, al 7, diu...vol que li porti un regal un altre dia...vol un collaret i si pot ser envolicat amb paper de regal i amb un llacet ben fi...

Diu que el seu aniversari és demà, o ahir....

Em recorda totalment a la nena protagonista de la peli El somni d'Alexandria...

La meva nena interior segur que és ben be com ella...
Xerra amb tothom sense vergonya i parla sense por a que es noti que no sap parlar bé...

Tot un descobriment...d'espontanietat plena de vida...
De la bona...

Aquest mes diu que és per tancar cercles...vitals...i físics...tinc por a ser al mateix cercle de nou....però tinc la grata sensació de que aquesta vegada és diferent...sinó no hi seria...
Penso... i és veritat que he tancat el cercle de la burocràcia...

Potser seria més fàcil tornar enrere...hi ha molts ports, on tornar,.…

Les paraules clau

Qualsevol persona pot escriure, dibuixar, cantar, fer música, ballar, actuar...
Només cal que tingui alguna cosa a dir, per expressar...Veig una cua arrissada que balla a dalt de les escales de l'entrada del tren...
Sóc carn de tren....
Em diu que un altre dia l'avisi per anar juntes al tren...però no sap el plaer que és per mi el trajecte i en solitari...mirar la muntanya de Collserola per la finestra...pensar els meus pensaments...
Tinc por...
Ho dic amb humilitat...
S'escorre la confiança..decrèpita...
Al final ens acostumem a les coses...que abans semblaven fotudes...
Se que a ella no li agrada anar sola en tren...i a mi també m'agrada anar-hi acompanyada....però m'he acostumat potser massa a la solitud...com la Mina..
Avui he somiat amb una ex jefa meva...em venia a veure a una nau industrial on treballaba com els de Bangladesh i fins hi tot dormia allà i em portava un regal que no recordo..alguna cosa amb llums de colors...
Una dona com déu mana es aquesta, g…

un dia a poc a poc

avui em costa posar-me en marxa...
és un low day...
el dia a poc a poc
un dia...
més o menys...
24 hores, 60 minuts multiplicats per 24....
càlcul mental inassumible per la meva ment en aquest moment...
transversal...
és dimarts 14 de maig....
un punt més, inflexible, en el temps i espai que ens envolta...

n'hi ha que volen, n'hi ha que sospiren allà on sigui...
potser escriure és allò millor que puc fer...
perquè?
no tinc cap raó...
però tinc la possibilitat i la porto a terme...
què sorgirà d'aquest enrenou de paraules i sentiments...
tranquil.la...
i res més...

és la lluna que comença a créixer...
potser és que venus està a la constel.lació que més m'afecta...
en positiu...
un període plaent...
hi ha cançons que sempre toquen l'essència... més punyent del meu cor...
melodies de retorn endins...

de ballar mirades....
d'escoltar els silencis de la ciutat adormida...
que espera la pluja d'aquesta tarda....
escombren el carrer... sempre ho fan al meu en dim…

De la bellesa...

Cerca la bellesa i contempla-la en tu mateixa i en tot allò que t'envolta...això et pot fer retornar al camí de l'alegria...i la felicitat...

Respira...
Relaxa't...

Meditem per la pau al món...



Un instant perdut en el temps...
El nostre temps...
Que escampa...

A què et dediques?
A ser feliç..
Com?
Respirant....

Tan senzill...
Que sembla difícil...


Un certificat mèdic ara val 20€.
Una radiografia també...

Restar parada a un banc al solet d'un matí de dilluns sense presses....

Un burro de Les Presses.
Dèia un vell que van portar nosequé d'una dona rica i vidua a Sant Fruitós...
No ho recordo be...
Tan se val...

*Ha estat màgica...

Rodolant...traspassava...la pell..
Com dos roselles ballades al sotavent...del sotabosc...
Xiuxiuejant...deixant córrer l'aigueta que brota de les roques...
Surant delicadament en la delícia...delicada...sublim...


Brindem amb la pell..d'arreu dels nostres cossos...delirades...
Amb lleus somriures...fluint...
Rodant...passegem en els…

Rutlla

La guineu...
Dibuixa'm un xai...
Mar al mai...
Rodoli..
Quina angunia.
Fa mania.
Quina és la teva mania preferida?
Amb peus de plom...
Plomes...
Als peus de Montblanc...
El poble..
Pel que passo ara amb el tren...
A la via...
Ahir m'explicava que per aquesta zona la gent sol córrer molt amb el cotxe...i beguts més...i que beuen molt...i que uns tot torrats van parar a pixar i un de tant borratxo pixant va caure per un barranc...No va veure el barranc...Va rodolar i l'amic el va baixar a buscar...i el va pujar i el va portar a casa seva... se'n van anar a dormir i a l'endemà al amic el venia a buscar la policia...per assassinat....Quin deliri.
Hem registren a les 23h una nit de dissabte. Vaig sola. Em fan bufar dono zero. Acaba de sortir del sofà. Dos quintos no sumen...Després hi ha salvatges conduint pel centre i ficant en perilll a la resta de vehicles i a aquest ningú els diu res...Avui he passat pel carrer Aragó amb Pau Claris...i hi havia una manifestació a un…

El càstig

Ja ho deia el genesis la feina és un castig...i ara és un privilegi..El rayo valenciano, juga al duro amb absenta, perquè vaig de cafè i de lo legal, una la carda i l'altre la vesteix...El dessig..amb bot comú..
Qui m'agui vist avui amb aquesta creu al front...Lassie va tornar a casa...Em recorda a les navalles...La del Magiver..
La suïssa..Sóc del 7, 4, 75, 77, 79, 85...
Sóc un nen olímpic..sóc del 92..
Els nens dels euros...
Del 2002...Tranqui..
Vénen els vins...Hi ha camp per segar...
Arriba juny...Hi han papes tridimensionals?
Ha sigut ella!
El didal de la Miriam...Recorda un viatge a Amsterdam...diu... i la fumada del milenium.. la tenda de campanya sortia volant...Com si no hagués passat res..Estem en 3d ara..
Quina és la quarta?
L'espai-temps..
Einstein...
La tercera és l'ara...
I de la cinquena a l'onceava pregunta a en Silili...Salut!Simue el egipcio...
Una bona peli, diu...
Amb escarpa i martell...
Taladraven el cervell...Electroshocs...al 2005...El van a…

L'art de la paraula

Hi ha qui mira sempre als paquets...n'hi ha que fa amb les coses múltiples del 7...d'altres fem cavales amb les matricules..algunes intenten no desfer el camí ja fet..i tornen sempre per una altre lloc, inclòs fan un gran recorregut estúpid...o pugen per les escales 7 pisos..L'art dels demes s'escampa...
Imagina el no res...sempre sense esperar res...sense ofegar...si s'ofega no ve d'aqui..
De vegades busques raons...on no n'hi ha...o les amaguen, ara ja tant fa...les prioritats són indelebles...figuratives...si ve serà per veure què tal...com raja...no li donaré aquesta satisfacció...no vull ser una més que deixa la seva paraula de banda...Moltes vegades resta qui ha de restar...
I és trist veure com es perden la màgia...en uns grams d'alguna cosa que diuen que fa la felicitat...
Ara entenc molts perques...Encara resta mitja cervessa..
I comença l'espectacle a un carrer perdut...moltes vegades penso perquè serveix el meu art...de paraula...i crec q…