I tot i així no dóna temps...a tot...
Relaxada a la vora de la mar...
Oneja...amb la lleugera brisa marinera..avui tota blava...l'aigua, el cel.
M'ha confós amb una altre noia..cridava el seu nom des de ben lluny...Angelie...
El patinador nocturn resta a la vora de la pista...ara que no hi ha ningú pot caure i cometre errors.
La lluna és gairebé plena. Il.lumina la platja sencera...
Pasen les hores, els dies, la gent...com si res...
I ja és dimecres de nou...
Es veu de lluny com marxa el ferry que viatja a Formentera..
Escriure per no oblidar.
Es pot arribar fins ben a la vora amb la bicicleta.
I la sorpresa?
Em deia a mi mateixa mentalment un dia...que si no tingués feina tot el que faria...però pasen els dies i sembla que encara que estiguem en època de bonança ...no hi ha estrella*
Treballar per viure diuen..
Vull la sorpresa, de la bona...
(sona el pic i la llumeneta sencén...
Diu que si, crec que m'ho mereixo..
Si no és es que no ha de ser...
Neguit, patir, llegir, veure totes les pelis pendents...baixar al mar..
I si no sabem fer res més que treballar?
La cambrera del xiringuito i el cuiner amb cara de granota, farien una bona parella...
Una setmana blanca...a mitges...sense sorpreses...
Produïr, fer coses, competir, millorar...
I per què no comunicar, compartir i ballar?
I si no tinguéssis fills, ni parella, ni família, ni amics, ni veïns, ni companys de pis, ni companys de feina, ni animals, ni mar on anar un vespre en calma com el d'avui?
Per fer es poden fer moltes coses...
I costa fer-les i més sola...
Amb la de coses pendents que et queden per fer...
Un mar de coses....
A la vora...
Algú fa l'angel...
S'encén l'estrelleta...
Tota una platja sencera per mi...
Amb prou llum...
Amb prou serenor...
Amb estrella, la meva*
Comentaris