29.7.11

pot ser un espectacle terrible...

... negativa o realista?
vens la teva intimitat?


són les 11 del matí i porta 9 caramels...
un darrere de l'altre....
amb els sorolls contextuals inevitables...
d'obertura de paper de plàstic, retoc del dolç amb les dents...
gairebé podria arribar a ser tota una simfonia...
la novena...
(es veu que tots els compositors que arriben a la 9a es queden sords...


uns Doritos a les 9.55h del matí...
mejar amb la boca oberta...
screc, screc, screc....


al seu perfil de Linkedin no fica que alhora que treballa, o fa que treballa,
fa una sinfonia de sorollets tubulars... i flaires de menjars que suposo volen calmar
la seva ansietat... provocada per vés a saber què...


el noi pica el boli a la taula... i no para...
vol cridar l'atenció...
està patint i vol fotre als demés?


la gent així no la podré entendre mai...


ñaca ñaca... fa el bolígraf al obrir i tancar...


un badall extrem....
uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaauaaaaa...
estirant tots els músculs...
catacrack...


s'ha trencat els óssos de la ma?


extremar tots els teus moviments i expressions per que marquin un abans i un després en la gent que t'envolta...

beure glops d'aigua com si el líquid fos una massa dura que glopeja amb la paret...


aquesta setmana ha estat com totes diferent però igual..
amb coses bones i no tant bones...
i dolentes...
i de tot...


de vegades unes coses et porten a unes altres...
de casuals i causals...
i tant!
i viatjar...
o no viatjar...
i beure i veure...
i res...


escoltar i escollir patir o ballar...
i resignar-te
a la realitat, que és realitat i 
no negativitat...


escolto la música que potser tu mai escoltaràs...
tots els perquès...
pot ser només en tinc un... 
ara...
i tu no en tens cap?


queden encara dos dies, vas dir...
dos dies no son res...
diu tothom...
hores i hores, minuts i segons...
amb quina finalitat?


emoció...
miraré al terra amb vergonya...
volent fer-me la dura...
la que no ha estat donant-li voltes al cap tots aquests dies...
sense resposta...
sense paraules...


amb sentiment escolto les nostres cançons...
les que et vas emportar...
i potser mai escoltaràs...


i les postals arribaran més tard...
o potser t'hauràs oblidat...


com ha anat?
què heu fet?
i les fotos?


i tu?
què has fet i desfet?
no res...
com sempre...
aquí...


saps com sóc...
com sento...
i tremolo...


i què...
tan et fa...
i jo què se...
i tu què saps...
tenir en compte...
pensar en els altres...
tenir confiança...
somiar amb un present perfecte...
i creure-hi...
hi anem!


i sinó a saltar!
...
miro als cels de la ciutat, tan blaus...
i amb nuvolets...
fins ben tard...
potser fins a les 9...
vull ballar amb tu...
de nou...
vull petons amb "k"...
una volta de sentiment, i una altre...
extrema... i delirant...
tancant els ulls...
dormir als teus braços...
i seguir dormint...
i seguir...
*



26.7.11

juliol gris...

molts assassinats, moltes assassinades...
moltes esses, potser masses,...
és un juliol diferent...
per que sembla setembre...


sembla que la gent sigui cada cop més egoista, més silenciosa i tingui més por...
la cosa és cada vegada més trista...


els diners, les coses materials i les mentides...


l'engany i l'ansietat... l'estrès
i els maltractes psicològic i físic...
que acaba en assassinat...


música de franc....
gent que pensa en gaudir d'una bona cadira i li importa zero si a Somàlia es moren els infants de gana...
què fer?


tu segueixes el teu camí,
és el més buit però d'allò més buit en diu que és de lo més interessant...
no m'agrada fer res per res...
recomana més dónes...
dónes de veritat...
com les del començament del segle XX...


es quedava a sota de la muntanya deixant la seva esquena caure...
no volia mullar-se
no li feia el pes...
va tornar plorant amb les galtes seques...
costa...
ara qui sap qui és...
algú que no s'entera de com va la vida...
de les persones sensibles...
existeixen...
existim
la gent no som "cromos"...
per enganxar o arrencar...


el silenci és tanmateix una paraula buida...
millor que et quedessis a la punta...
per que l'aigua era increïble...
és genial...


tu tu*
perds...
i jo potser també...
?

23.7.11

quan acabi d'escriure aniré a dinar

un extremista....
volia saber a quina hora va succeir tot....
sol passar que quan passen aquestes coses..
passen d'altres a la meva vida...
el fil...


potser només son paranoies meves...
com les paranoies que te tothom...
el problema sorgeix quan no te'n pots desfer d'aquestes ratllades mentals...


volia controlar les coses..
però no es pot controlar res...


pensa de manera grandiosa i seràs grandiosa...
diuen molts que només de pensar-ho es crea la idea...


el cas és que per a mi és ben complicat desfer-me de les memòries....
dels records dels moments i de les persones...


estenc la roba neta, molla...
les pinces de colors, de plàstic només subjecten les peces de roba...
no tinc por que caiguin al no res com al balcó de l'àtic de casa dels meus pares...
si s'et cau alguna cosa allà hauràs de recuperar-la...


porto dos estius sense comprar roba...
i un hivern...
poc a poc aconsegueixo ser menys consumista....
només allò imprescindible...


quan estàs aborrida moltes vegades compres per comprar...
no és obligatori fer rebaixes...
ni treballar de franc...
de vila...
+a....


(el Pago... pròxima estació...


rum, rum...
faig el càlcul...
percentatges numèrics...
ho havia oblidat del tot...
m'encantava fer-ho de petita...
quan no estimava ningú...
de la manera que s'estima de gran...


frases cèlebres de la setmana...
d'estiu....


aquesta noia camina o balla...
va ballant pel mar...
desprès del crep....
amb qui has vingut aquí?
amb tothom i amb ningú...


ha deixat tota la casa plena de coses d'ella
potser ho ha fet sense voler...
sense cap objectiu vital...
sense sentit...
 o no sap que hi són aquí...


no la llegeix...
una samarreta....
un pantaló curt texà...
un sostenidor blanc amb dibuxets vermells com maduixetes...
els diminutius no estan inclosss al diccionari corrector de google...


sense xarxa mai...
la màgia, la nostre...
dels darrers petons abans de deixar-te anar...
(només son deu dies...


ho deixaré quan tornis....
escric per que després de fer-ho em sento una mica millor...
aire...
ego...


la gent és dolenta moltes vegades...
no pensa en si fa mal als demés...
potser jo tampoc...


agafo una pinsa de plàstic groc i l'obro per subjectar una samarreta estesa....
el gat adormit fa tant de goig....
li corre l'aire sobre el cabell....
es despentina...


i em queden les cançons...
i no se si les escoltaràs tu...
i no se si sentiré la teva veu...
potser no hi pensaràs...


quan et calgui...
o en el moment que estigui fent alguna cosa que no senti la teva trucada...
serà una bogeria...


demano coses...
que potser jo faig...
vull un reflexe...
la ment crea monstres...
lligada a un instant impulsiu...
intens...
el més intens...


tu dius que l'has descobert...
si ho fas...
si et desfàs...
el sentiment és increïble...


ara m'empenedeixo de no aprofitar el temps...
escoltar la meva veu...
que res no importa...
i que son coses de la vida...
m'odio quan menteixo...


un acomiadament lent...
per allargar el moment...
prudència...
(jo em vull quedar aquí amb tu...


intens...
era tant brillant el sentiment...
tan luxós escoltar la teva mirada als meus llavis...
arrossegant les paraules de vent...
i entonant la melodia...
incompresa...
per que te'n vas i què?


què vaig fer aquell dia per que tot acabés així...
cerco l'efecte d'allò que vaig fer i crec que va provocar...
la cosa...
que ara em volta i revolta...


ei...


una postal em farà mirar la bústia...
recordaràs...
ensenyam a ser com tu...
a ser en calma....


ens va portar a la discoteca ell i un amic seu...
tot vestit de cuir...
no ho recordava...
al entrar ella em mirava i volia fer-se la tonta...
la cançó ens va embolicar la ment
i el cor...
per fer quelcom intens...
però ella fugia...
i l'altre ballava com un boig la cançó de llunes i sols...
que il.luminen...


tancada uns minuts...
i després
em crida l'atenció....


tot va començar aquell dia...
ara ho comprenc...
i tant!


però potser ens va be...
a mi per fer-me més meva...
i a tu per sentir de lluny
que moltes vegades intensifica
i aclara....


*

15.7.11

el meu espai en blanc

et deixes emportar com si fosis de vent....


quan està hi és i quan no hi és.... em deixa anar
al vent...
continuo...
dèia que no sentia les cançons...
que a ella no la persegueixen....
però ahir em va confessar que si....


saps la diferència entre tu i jo?
no,
jo tampoc...


perdre oportunitats...


admirar...
a la mar....
m'espera...
em diu que m'estima, que li agrado...
que vol estar amb mi....


fa gairebé un any d'aquell moments...
d'aquells moments desapareguts....
de res en seriós...


confiar, continuar... seguir el camí....
en que es quedi...
les nits d'estiu...
que ja és tot un món...


vens?
una crep...
crec...


amigues futures...
sentiments d'avans d'ahir..
i passen els anys....


ella volia saber què fer amb tots aquells personatges que dibuixava...
ell li va explicar una mica de profunditat...
de teoria de l'espai...
pensant un altre cop....


què fas?
com estàs?
tornarem a tornar....


i voldrà quedar-se l'habitació del costat...


qui sap!
recordo aquell bar...
de miralls...
de dibuixos i fotos de dones d'època...
(de quina època....


anirem a Màlaga?
no ho vols compartir amb mi....


haure de cercar-me a mi mateixa i aprendre a viure la meva pròpia il.lusió sense
compartir...
un viatge en solitud...
com la Mila....
com el viatge d'anar i tornar a la feina de cada dia...


quin absurd més gran....
i no ens podem queixar...
que no som a cap guerra (encara...
i tenim menjar, gent, família i amor...


aprendre a guadir....
ENJOY
dèia la samarreta....
al vell mig del pit...
la cosa està en cercar un motiu...
un entorn...
que enquadri el personatge...


donar-li sentit.... amb el punt de fuga...
n'hi ha que només dibuixen entorns...


tira'm les cartes...
un mòbil nou...
dels primers que vaig beure...
cançons de ball al casino del poble...
ell anava a veure'l..
no li hagués importat deixar-se emportar...
potser ho va fer....


potser l'amor resideix en la intriga...
la por de no saber...
si tornarà...


perquè no?


la inquietud fa la seva ombra allargada...
aquest vespre de lluna plena,
d'un altre estiu que sembla intens i de veritat...
has d'estimar cada moment...
per que desprès t'empenediràs de no haver-lo viscut amb tota la plenitud que calia...
es queda a la retina...
bategant....
com un miratge....
del viatge...
més llarg i dolgut...


potser aquesta vegada marxaré jo....
vull ballarte al mig de la plaça...
amb alguna cançó de ballar i mirar-se...
i passejar-nos pels camins....
i potser t'ensenyaré a anar en bicicleta...


beure vi bo.... vi del bo amb préssecs...
amb amor...
em cegarà la llum del sol del carrer que baixa...
pel matí...
i els nens jugant...
fan soroll de fons...
dormiràs fins l'hora de dinar...


tranquil.les....
ens llençarem amb la piscina d'aigua natural...
ben freda...


tu no et quedes als peus de les roques...
quan tornava de l'aigua ja m'havia assecat i no la podia mullar...
s'hagués emprenyat...


u minut al aigua...
un petó intens...
es queda allà a dins per sempre...


com a record...


llençava les cartes i deia que cantava amb la guitarra
que el que més li agradaria es ser cantant...
de música pop....


quines coses succeeixen...
semblen increïbles...
i amb qui ho puc parlar...
on ets?
m'escoltes?
o llegeixes...


no al cub*
ens van prometre l'oro i el moro...
i ara què,
menys mal que no he seguit la doctrina...
i he viscut aventures de tot tipus...
de ciutat sobre tot...
clar...


de la ciutat...
ara ja no val aguantar tota la vida les coses xungues...
ara es pot ser individual....
pots tornar enrrere, no tinguis por...
i tornar a començar...
o seguir...
i deixar de somiant truites...


truites franceses, de patates, de xampinyons...
i inclús de bolets...
o maria...


hem descobert el Tinto de Verano...
que no es lo mateix que el Tonto de Verano...


vindràs!


***

9.7.11

Un guió ple de clímax


Comença el dia, on ets?
Romans al llit després de ....sentir... 
rius, et fas la despistada de tant en tant, vols aprendre i vols guanyar...
T'imagines una peli que comencés amb un accident de cotxe, continués amb una trobada sexual, seguís amb un viatge en moto a tota canya, i algú es llença pel balcó d'un gratacels... fiu, abisme, buit, res, tot....
Pam, pam, pam...
Sents...
Quants dius?, cinc?... 
Somric, somrius...

Escolta alguna cançó que et faci vibrar... ràpid, intens, et sents la sang bategar al canell?
Tac, tac, al ritme del cor... el de les dones és més petit i va més ràpid, potser per això tenim un altre ritme...

Tinc por, però no per que sigui poruga...
un petit dictador, a casa seva...
espanta....
el meu clímax ara per ara és la calma... la pau...

Una lluna, tot de sols, a vegades et confonen entre la realitat... es pensen tot el contrari de tu del que ets en realitat...
i dius el què... creus...
però el temps dóna la raó ....

un toc de paciència...

una bola  a la mola...
cançons...

aniria de viatge a tot el món...
però passaria desapercebuda....
com la dona invisible, miraria de reüll...

la lluna s'entreveu de dia... pots imaginar-te-la sencera... en 3D...
i tot allò que vas pensar, dir o somiar... o inclús intuïr... es fa realitat....
l'estímul d'estar en familia, amistats, amors, i desamors.... és increïble...
tot pot seguir sense límits...
o aturar-se sempre,..

una imatge val més que mil paraules..
emociona't a cada instant, amb la teva web...
amb el seu somriure..
amb el què dinaràs...
amb mullar-te amb una onada...
amb voler somiar...
i/o cantar...

de vegades el silenci és el mismissim clímax...

cada instant te el seu clímax...
carpe diem*

7.7.11

bufa

Agafar aire...

entre els teus petons...
de dormir i de despertar...
de ballar, de beure vi i xerrar...
de fumar, de perdre el tabac dos cops per setmana, 
de petons de creps, de torrades, de cafè amb llet, 
de suc de tomàquet, d'aigua de mar...
de voler anar nedant fins al fons...
tot hi havent un munt d'onades que fan por....

de preguntar als turistes on vénen cervesses...
de no tenir por de res...
només de coses que ningú entén...

de cantar cançons d'amor sense sentir allò que diuen...
per que l'important és només la melodia...
tan se val què expliquen!

per que si les coses fóssin fàcils sempre no tindrien tant encant,...
com els petons de tornada en el tren amb  vistes al mar...
el mos de prèssec d'ordal...

unes pel.lícules, les que vagin fent per la tele...
sobretot si són de Woody Allen....

podriem anar al cinema, però no cal...
potser si, amb unes crispetes...

quin és el secret?
no fer-me il.lusions?
però sense il.lusions no hi ha energia per crear...
per imaginar...
sospiro...

te por de perdre's...
i em petoneja...

tenim por de saltar,...

però qualsevol coseta ínfima ens reté allà on siguem,...
volem seguir vivint, patint i lluitant...
i somriure sempre que es pugui...

cinc minuts més?
*

NO DISCUTIR
OCUPADO - ACTIVO - MAS RECLAMADA
ES EL ULTIMO QUE QUEDA - ESCASO + VALOR

No tinc rellotge, el móbil sense bateria.

Em trobo de cop un rellotge de sol amagat entre la ciutat, petit, semblant a el que podria ser una font moderna d'aigua.
Em molesta el soroll blanc, sabeu què és el soroll blanc?, va preguntar la professora el primer dia de classe...
Sorolls tubulars, de rebuscar a la bossa, de regirar un calaix, de remenar un cafè, de llimar-se les ungles, de passar fulles d'un llibrede rascar-se, de petonejar-se amb rintintin al metro...
sense repressió alguna...
Límits.
Quan no sap què fer buida de correus inútils la bústia del seu e-mail.

Com em sento?
He de fer un munt de coses, coses, coses...

Rebufo i penso, i devanejo, què vol dir estimar? Què vol dir ser feliç?
Seria seguir els planejaments que t'impossa la societat...
Feina, familia, amistats, viatjar, tenir una casa, un cotxe, una tele, un mòbil...
És sopar poc, dinar una mica i esmorçar torrades de pa amb tomàquet amb alvocat.
S'ha de variar.
Ets depenent?
Sóc depenent i independent alhora, ho sóc tot i no sóc res...
Sóc flexible...
De cop les coses em senten malament...
No m'agrada sentir-me excluïda...

De vegades pensem que la realitat és nostre, potser...

La il.lusió pot sorgir en qualsevol instant, en cada detall del dia, s'ha de intentat gaudir de cada minut, aprofitar el moment, ja que no podem estar segures de res.
Estem segures de l'ara.
L'ahir em volta en moments de racons de records, però l'ara em sorprèn, poc a poc.
Hi ha gent i vida, i hi ha entorn.
De vegades pensem que ens en sortim... com diu la cançó...
(Vaig a escoltar-la...http://youtu.be/CaBEYU4nNzI

Dissenyar....
ha de ser poder mostrar les coses de la manera més simple i senzilla, amb un toc d'estil que cridi l'atenció.
El toc naïf agrada (Eskenazi i Mariscal es reparteixen el bacallà a la ciutat*
http://m-eskenazi.com/
http://www.mariscal.com/es/
El Philip Starck a nivell mundial també el talla http://www.starck.com/en/

Quin és el secret es preguntava tothom?

En Publicitat el talla el Toni Segarra http://publicitado.com/toni-segarra/
diu que té l'oficina a la vella fàbrica just devant on vivien els meus avis quan era petita...

La Barcelona del Disseny diuen... la Barcelona dels Jocs Olímpics.... encara tira...
la d'en Colón....
la d'en Gaudí...

Moltes vegades el que marca la diferència són les paraules, la comunicació, les amistats, els endolls, i d'altres vegades la magnifitat.
Potser tens una molt bona idea un dia, i et recorden després tota la vida per allò, així com per enrecordar-me del nom d'en Mariscal penso primer en el Cobi.
Són "gajes del oficio".
La cosa es que et recordin.

Deixar empremta.
D'altres exitossos dissenyadors passen desapercebuts com a persones i evoquen tota la seva necessitat de visibilitat en el seu treball.
Potser no troves ni una foto a internet.


Per que potser de vegades sentim molt profundament i ens afecta tot increïblement, però tanmateix després sóm super freds, superficials, etc.
És com practicar sexe i perdre les ganes just quan tens l'orgasme i passes de l'altre...

Una iniciativa femenina...
de dones...
ambient discret, íntim, distingit...
venda a domicili, per Internet, personalitzada...

diuen que al sociabilitzar-nos sóm més feliços....
però molta gent troba la felicitat en la solitud...

Em sento atacada moltes vegades, sento com si em volguessin fer mal, i de vegades veig que estic en el camí de la certessa,...
Pensa malament i l'encertaràs,... diuen...
No m'agrada pensar malament...
però és trist i veig que moltes vegades s'encerta si et fiques en aquesta línia...


Sospiro.
És el que ens queda, sospirar...
(agafa aire...
*que anem al fons del mar...