5.9.11

septembre

ni cinc el dia cinc
ni nou, ni res...
potser 86 i o 68...

tisoretes impossibles...

què és l'abisme?

quan estàs al fil, al final d'alguna cosa de la que pots caure molt...

érem ahir a la platja, a casa, dinant... a la dutxa..
al llit....
un  munt d'hores i minuts perfectes...
tan perfectes que semblen un somni...
avui hi torno...
entre les ones...
onades...

el vi blanc s'acaba aviat...
sopant...
i mirant el teu pefil...
se'n van els teus ulls...
es giren fins un altre...
i em giro desfent mentalment cada pas que faig amb el cos...
hi torno...
a la matinada de conversa...
a la vorera...
assegudes i begudes...

sense tabac d'olor de fruites salvatges...

vàrem fer una muntanya de montserrat amb la sorra mullada...
avui somio amb l'ahir....
et recolzes al meu braç...
el mar de la finestra...

dos petons amb presses...
tot és tan efímer
en els moments perfectes...
el pressent no es deixa assaborir amb calma...
son els records de l'ahir que m'omplen sencera...
tant i tant...

i m'escoltes...
i se que saps i que vols més...
i així, amb calma...
no se sap mai...
però de moment toca viure...
amb somriures encadenats, un darrere de l'altre...

i ara acabaràs la teva copa....
i riuràs i parlaràs...
i escoltaràs...
i això...

anem fent...
i la vida es queda i se'n va...
per on arriba...
cadascú al seu racó de pensar...
de somiar...

al llit només per dormir i besar...

i vàrem jugar amb el disc i es va caure a l'altre pati...
i ella li va fer un petó als llavis...

vol contacte de mi...
s'està a prop sempre tocant-me amb alguna part del cos...
i si dorm un dit del peu em palpa
per saber que hi sóc...

i l'esmorzar....
i tot passa tant ràpid....
en els moments perfectes...
i després veure't encantada mirant com canten en directe...
i marxem...

hi podem tornar qualsevol diumenge...

no tinguis pressa...
si...
un gran, un enorme si...
de petons i de tendresa...

*