Ves al contingut principal

Sincotrón. Sincotró.


Sincotrón. Sincotró.
És la paraula clau del dia.

Què és un Sincotrón pensava ahir quan veia la entrevista.
Accelerador d’electrons.

No és això el que transforma la nostra estructura cerebral.
Bravo.
El cervell és un múscul i aprèn constantment a sobreviure de la millor manera possible.
Els diners no fan la felicitat però ajuden.

Si no tens Internet ni tdt sempre et quedarà la ràdio o pensar o llegir llibres.

Els músculs s’adapten a les circumstàncies, si no t’adaptes caus.
Mai és massa tard.

21 dies per canviar un hàbit necessita el cervell.
Sempre és bo recolzar-se en imatges que et recordin aquest canvi, que t’ajudin a empaitar la boira, de caure en la temptació de nou.

Cada nit pot sortir el sol, de fet surt.
Si no plou, plourà.

No se res de res de tu, només els teus estats de Facebook.

Les presses.
Cada persona te un concepte associat a cada situació contextual...
Fora de context... o dins... cada un fem un món, propi, de cada concepte,... aquell que va darrere de cada paraula... i de cada grup social...

Plasticitat cerebral, emoció... simplicitat....
Els nens juguen amb les capses que emboliquen els regals...

Ara necessitem estimar els canvis tant com els hem odiat sempre.
Veure les coses des de altres perspectives... punts de vista....
Sempre hi ha la part positiva de tot.

Un líder proposa canvis i convenç amb les seves paraules, potser no li calen.
Si no et calen les paraules...potser et calen els actes...
Amb totes les paraules.

Les cançons noves tenen aquest punt de sorpresa que sempre atrau.

Consciència social.
Oportunitat.
El consell d’alguna persona de confiança val més que mil paraules alienes.

Emocions bàsiques universals.
La por paralitza.
Sóc invisible.
Confiar.
No hi ha problemes, hi ha solucions, la solució és el canvi.
Canvi d’entorn. Desconnexió. Les segones parts.
Als 21 anys et donen les claus de casa, una còpia per tu.
Substitutius. Consols que moltes vegades superen la realitat del passat.
No es que superin es que no hi ha comparació.
El temps passa.
La dieta de la lluna.
Desaprendre. Sediments.
Lastres.
Campanyes publicitàries polèmiques.
Tendències.
Aranyes... que cerquen websites i links per omplir les seves bases de dades.
Consciència còsmica.
Global.
D’aquí i d’allà.
Els petons de camí.
Amagar-se.
Noruz, el nou any persa que comença tot just quan ens envolta per totes bandes la primavera.
Pere II el Gran era alt.

Positivar.
El temps s’escorre.
Deduir la conducta de consum de les persones.
Enxampar l’últim tren, en el moment just, oportú. El teu tren.
El nostre destí.
Impulsos, motivacions, prendre decisions.
Alternatives...
Frens.

Ara el problema és que els joves no creem noves empreses.
Ara les empreses que hi ha son negocis fets en un altre entorn i circumstàncies.
Els emprenedors que els van engegar ara ja no es tenen en compte.
Ara hi són els hereus porucs de perdre-ho tot...
Arriscar-se sempre te un preu... el preu d’equivocar-se.... però aprens.. que la vida s’ha de viure mirant be el teu entorn...
Totes les teories ara cauen pel seu pes... ara no hi ha teoria...
Adaptar-se a la realitat actual... transparència, obertura a les xarxes socials, la societat de la gratuïtat.... sinó ho tens gratuïtament potser no ho vols...
El valor afegit és la instantaneïtat... el servei al client... la personalització de tots els productes i serveis... ara el públic som consumidors que contrastem la informació abans de comprar....
Si anem a un establiment volem rebre una bona atenció, respectuosa, volem assessorament especialitzat, personalitzat... i volem els productes i serveis a un preu raonable, seguretat a l’hora de poder tornar allò que hem comprat....ara els comerços no es poden desentendre del que venen després de recaptar els diners...
Ara la gent denuncia tot allò que no és correcte...
Aquell o aquella que no estimi allò que fa de debò... aquell i aquella que no es deixi el cor... te menys possibilitats d’en sortir-se....
Disseny, servei personalitzat, fiabilitat, rapidesa, relació personal, especialització, aplicar-se les novetats tecnològiques... tendències, estar al dia, bona distribució....
Tot canvia i els canvis porten sempre millores.
Sensibilitat territorial, s’ha de tenir en compte.

Posicionament estretegis, no confondre al públic, ser clar, senzill i directe.

El preu atrau, les ofertes, els outlets, les novetats, les sorpreses, i el saber que allà sempre trobaràs aquella cosa que necessites en el moment que la necessitaràs.
Restar en la memòria del teu públic.
Fer-te un lloc i mantenir-ho.
Cercar objectius comuns.
Conscienciació social, cultural  del teu entorn proper.
Invertir en innovar i en ampliar a noves propostes.
Comunicar coses coherents.
Economitzar.
Brandstangding:demostrar la teva qualitat en contrast amb el preu, seguretat, encetar el teu públic concretant.
Humilitat.
Segmentació.
Prioritzar allò personal, allò íntim, allò propi.
Si mires amunt veuràs que hi  ha tot un cel per volar.

Prohibit prohibir.
Google revoluciona la Xina.


Després que es fes públic aquest anunci, Google ja no permetia l'accés a la seva versió xinesa Google.cn. Automàticament, l'adreça es redireccionava a la pàgina del cercador a Hong Kong.

Malgrat la decisió, el gegant no vol perdre el pastís que representa la Xina, amb 384 milions d'usuaris, i per això mantindrà les operacions d'investigació i el seu departament de vendes al país.

L'estira-i-arronsa amb el govern xinès va començar a principis d'any. Google va denunciar que havia estat víctima d'un atac de pirates informàtics i que s'havien intervingut diferents correus electrònics de persones vinculades a la defensa dels drets humans.

Això i la censura han estat els motius que han portat Google a deixar la Xina i redireccionar les cerques a Hong Kong. Ara la pregunta és: servirà la iniciativa per escapar-se de la censura de Pequín? La intenció és aquesta, però Google ha reconegut que el govern xinès podria bloquejar l'accés als seus servidors a Hong Kong.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…