Ves al contingut principal

Poc a poc

No se si recordaré tot el que em va dir, faré un esforç…

Dèia que a les festes del poble menjaven neules…. Però que el seu germà va estar malalt tot l’estiu i no en va poder menjar… i la mare li va comprar un piló de neules que a la fi al setembre ell es va poder menjar… es va menjar ell tot sol totes les neules a ella no li va donar ni un tros…

Diuen que en 21 dies pots canviar un hàbit....

Només has de tenir voluntat i tenir ordre personal mental...

Ella va caure i ara resta a un llit retrobant-se....

Diuen que les neurones es regeneren...

Diuen que si et fan un forat al cervell la resta de neurones fan la funció d’aquelles destruïdes, es reparteixen la feina que feien les altres, i aquest és un nou procés d’aprenentatge, diferent...

Hi ha transtorns del cervell que no es poden recuperar...

Ella era abans de caure anorèxica.

Anorèxia nerviosa. Estava prima i es veia gorda.

Intentava menjar el menys possible.

El seu cervell tenia tan assimilada aquesta conducta que desprès de caure és inconscientment anorèxica.

Desprès de dos anys de caure va recuperant la visió i la parla.

Llegeix i escriu, pensa, coneix, reconeix i te sentiments.

És igual que abans però li falta la consciència, tornar, és com si estigués en un núvol, en un somni. Es com si algun dia ha de despertar. Però no, serà una nova consciència, una nova persona si arriben la resta de neurones del seu cervell a aconseguir fer les feines que feien les neurones espatllades.

I tot sembla que al final ha tingut sort.

Ha sortit d’un túnel sense sortida d’una vida plena de sentit social i sense cap sentit individual.

L’anorèxia.

Ara quan sembla que ha de donar el pas a tornar a la consciència li torna la seva obsessió malaltissa de no voler menjar, d’odi al menjar, d’odi al seu propi cos. Llavors té com un atac epilèptic, i torna a un pas abans de ser conscient.

Mira per la finestra, veu la tele, escriu, llegeix, la seva familia ara està per ella.

Com mai.

Ara te una noia tot el dia amb ella que la cuida i li fa companyia.

Te set carreres universitàries.

Deia abans de caure que si pogués tornar enrere no estudiaria res.

Que els coneixements no fan res més que fer-te patir.

Ella mira la tele.

Era una altre època. Sempre te records de quan era nena, sempre me’ls explica, com si d’alguna manera volgués que quedessin escrits en el record d’algu perquè no desapareguin amb ella.

Avui he cremat el bitllet de l’autobús.

Potser el destí no volia que marxés enlloc.

Què és allò que vols fer en cada moment?

Estigues segur de viure al màxim cada instant perquè és únic i no tornarà mai.

No t’enamoris del teu producte diu el Marketing.

Has de mirar allò que diu el públic, estar al dia, no mirar el producte.

Els hàbits estan canviant.

Els temps estan canviant.

La seguretat, la confiança,...l’autoestima...

Pots saber quin grau d’autoestima te una dona pel model de compreses que es compra.

Pots deduir els somnis d’alguna persona sabent quin perfum fa servir, si en fa servir.

Com Internet ens ha tret de l'armari.

Models de conducta d’aquest teatre improvisat que és el nostre rutinari dia a dia.

Ens emocionem quan estem davant d’alguna persona amb la que no tenim que amagar-nos de res, ni tenir por a el que pensarà de nosaltres, o establir uns ritmes... ni res...

Amb quantes persones et sents realment com ets tu, lliure i sense embuts?

Jo intento sentir-me com jo sóc amb tothom que m’envolta.

No vull enganyar a ningú.

No vull tenir que amagar res de mi mai mes.

Poc a poc.

No vull tenir que demostrar res a ningú, ni tan sols a mi mateixa.

Vull conèixer-me del tot. Poc a poc.

Vull estimar-me del tot. Poc a poc.

Vull estimar la meva impulsivitat, vull somriure quan s’em cau alguna cosa per terra....

No vull sentir-me malament amb mi mateixa ni amb nigngú.

No vull pensar malament de ningú ni de mi mateixa.

Poc a poc.

Aprendre.

Diuen que el dia que més saps és l’últim.

El passat és per recordar, el futur és per somiar i el present és un regal.

La societat ens impedeix ser realment lliures i expressar-nos obertament.

Hem de quedar be.

Falses màscares de carnestoltes del dia a dia.

Hem de donar gràcies de tot allò que tenim i sentim, i veure sempre el cantó positiu de les coses.

La paraula felicitat és ostentosa diuen.

Potser la felicitat és més simple del que diuen....

Una mica da música, relax, un somriure, un arc de sant martí.... un matí i una nit...

fer les coses amb amor, sense esperar res a canvi, fer i fer, amb tota la calma del món...

Un dia, una gota de pluja... un piló de nous*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…