Ves al contingut principal

Estima'm per allò que pugui arrivar a ser.

http://es.youtube.com/watch?v=jBfbPtcDqiY&feature=related

Aquest cançó m'ha despertat del tot aquest matí. M'ha ofegat amb allò que diu quan estava sota l'aigua de la dutxa.
M'he rentat molt bé, m'he dutxat a conciència.
Desde fa un temps, bueno, tota la vida, en realitat, he intentat sublimar en les coses que faig, fer-les de la millor manera possible, millorar cada cop, i ara més.
Si em fumo una cigarreta, intento gaudir-la al màxim.
Intento sentir tot el que pugui.
M'encanta observar-te quan estàs fumant, ja que em dones la sensació de que realment aprofites cada sensació amb tot el cor, cada segon.
Intento concentrar-me molt en tot, en cada cosa, en cada instant.
Però sempre crec que tot es pot millorar.
Estima'm per allò que podria arribar a ser, no pel que sóc, ni pe'l que vaig ser.
Estima quan menys ho mereixin, és quan més ho necessiten.
Les coses establertes són com són.
No vull aconsseguir res més que guadir, tot el que pugui.
No se si això em ve de quan era nena, de quan vaig estar tants messos a la incubadora, sis mesos, esperant a sentir, potser aquest temps, em va fer tenir aquesta ansietat que tinc per viure la vida.
M'en recordo quan aquelles tardes, quan tenia potser dos anys, i la meva mare em portava cada dia al metge perquè em puntxés al cul cortisona.
Tenia una gran col.lecció d'estris de metge que em regalaven les metgesses.
Tinc la pell del cul hipersensible.
Avui volia llegir el llibre de "La historia interminable" al metro, però me l'he deixat.
He intentat recollir la casa avans de marxar.
Tinc la necessitat de fer les coses be, sense preses, fer-ho be.
He rentat els pincells, els he tret dels pots d'agua bruta.
Ahir a la nit volia desnudar-te, i menjar-te sencera.
Però tot no pot ser, em vaig quedar adormida, estava cansada, era tard.
M'agrada escoltar-te, sentir-te, solament veure't somriure, després de tot, em sento feliç.
Allà on potser s'amaga la meva ànima sento tranquilitat i confiança.
Encara que devegades les coses del dia dia no em deixen respirar, però potser això te més emoció.
Les teves fotos, pensava que les tindries a una capsa vella de galetes, o de sabates.
Però potser tens coses semblants a les meves.
La meva mare també tenia totes les fotos ficades sense cap ordre a un calaix de l'armari, i un dia vaig fer-li comprar albums, per enganxar-les i ficar-hi, una mica, d'ordre.
La lletra "M" de les agendes de telèfons, la teva "F" de follonera i forta, la meva "S" de sexy i sentimental.
Que encara que ja m'he adonat de la teva memòria prodigiosa, hi han coses que ja se't van oblidant.
Potser desprès de tot recordis alguna cosa de profit de mi, realment m'agradaria molt, ja que jo sempre em quedo molt sorpresa d'estar amb tu, aprenc moltes coses, em quedo bocavadada, del teu latent sentit comú magistral, la teva saviessa natural. Aprofito i estic atenta. Gràcies.
M'he possat el teu abric, que sembla un bernús, i semblo potser més gran, però més elegant.
Sempre he pensat que m'he de vestir amb lo millor que tingui cada dia, no se sap mai.
Però a vegades m'ha passat que em sentia rara, com aquells dies que no saps que possar-te, que no tens inspiració, et mires al mirall i res cau tant bé com voldries, o potser t'avorreix. I agafes el primer que veus i desprès de sobte vius les coses més curioses durant aquell dia.
M'agrada sorprèndre'm cada dia, amb tu, amb totes les coses. Allò que no t'esperes sempre es lo millor.
Perdre el temps en pensar coses que potser no passaràn, encara que era potser, allò més factible que succeixi.
Al metro m'he possat a dibuixar, he agafat el bolígraf espatllat i m'he tacat els dits. Com tu ahir.
Després l'he deixat al seient del meu costat, i he intentat netejar-me amb un clínex sense aconsseguir-ho.
Ha vingut una dona geganta i amb cara de gos i s'ha sentat al meu costat. S'ha sentat a sobre del boli espatllat. Potser es tacarà tot el cul i anirà tot el dia així.
M'he sobtat, i m'ha entrat ganes de riure, però per sort era la meva parada i m'he baixat del vagó.
Les persones que anaven assegudes davant meu també s'han adona't i han obrit molt els ulls de cop i m'han mirat. Tots ens em aguantat el riure amb complicitat.
He arribat puntual a la feina.
He comprat tabac, de paquet tou què és més cool, encara que havia pensat deixar de fumar. Anava pel carrer Santa Ana, he sentit les campanades de l'hora, i m'he dit, avui no toca, ho deixo per una altre dia lo de deixar de fumar.
Fa bon dia, però potser després tindré fret a la moto, si me l'arregla el meu pare.
Després aniré a comprar menjar, llet, etc.
No vull encendre l'estufa, perquè desprès quan canvio de lloc em dona més fred.
Perdre un imperdible.
Les coses no es busquen, es troven.
Les coses no es comprenen, es senten. A vegades les has de comprendre, penses, per sentir-les.
Potser un dia et podré ensenyar les meves fotos.
Ara vens a dinar, on anirem? on em portaràs? on et portaré?
Als teus llavis. El meu somriure.
Tot es una mica subrealista.
Stand by me.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…