Salta al contingut principal

Entrades

El camí a casa. Fora de context.

Cada dia vaig i torno. Em transporto. M’autotransporto (no hay más sugerencias * corrector ortogràfic). El camí comença com tot, i, com tot, s’acaba, o no. Ahir deia la jutgessa que no hi ha res il·limitat, cap dret ni cap obligació és infinit/a. Hi ha d’altre gent que pensa que res es destrueix que tot es transmet, es transforma (m’agrada més aquesta opció). Conèixer, descobrir, obrir els ulls. Els errors d’ahir, patir-los, avui em fan tenir consciencia i experiència i així no em torno a equivocar avui. Avui és un dia per començar de nou ( 9* ), tenint en compte tota la resta succeïda abans. Avui és potser un bon dia per començar a fer un nou camí, d’una altre manera, ja que com diu en Einstein, si fas les coses de la mateixa manera no esperis diferents resultats: és clar, sembla que ara hi veig més clar... o em dissimulo a mi mateixa? Volia dir dons que quan comences un nou camí , un nou camí d’anada i de tornada a casa, per que tens una nova feina, per que estudie...

Clínex & Cafè.. Check list* d’avui…

Avui he de comprar, o un dia d’aquests, cafè torrat i Clínex, perquè estic a punt de quedar-me sense. I se, que sempre s’han de tenir a casa aquestes dues coses. Diuen que sempre s’ha de tenir una mica de llimona. Perquè? M’agrada la llimona. M’agrada quan ens la menjàvem sencera sense obrir la boca... encara que fos tant i tant àcida. Amb la crosta, la pell, dura... i tot. Si te la menjaves tota sencera sense obrir la boca... podies demanar un desig. Avui he cercat les teves paraules a Internet i no les he trobat... no hi eren on deies... Necessito més pistes... més paraules “clau”, teves...per poder-te trobar. Recordo els vespres als bars del poble, vespres de divendres, dissabtes i potser també algun diumenge. Fidels al mateix bar. Avui hi ha pastís a l’oficina, i és bo. Les idees van i venen, passen i se’n van.. pel cap... i si tens sort pots enxampar alguna d’emocionant, alguna que sembli interessant, potencialment útil per esvair-te en el teu mon mental....

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...