Arribo sobre la una a la ciutat. El meu destí d'aquell dia era anar a l'Hospital de Sant Pau a fer rehabilitació de fisioteràpia per l'accident que vaig sofrir amb la moto fa unes setmanes. Vaig decidirme per passejar fins allà en comptes d'agafar el metro o l'autobús. I vaig començar a caminar el Passeig de Gràcia creuant-me amb la gentada i els reflexos capitalistes de les diferents botigues que hi romanen. La llibreria Jaimes sempre destaca d'entre la resta de propostes comercials pel seu caire retro i profund contrapossant-se en el meu imaginari com un pou de coses on perdre's per no trobar-se mai mes. Camino tot esquivant turistes, cosa que s'hauria de declarar esport de risc i propi de la ciutat comtal. Surt el sol i està ben amunt, il.lumina el meu cap, i puja les escales mecàniques per devant de mi a la sortida de l'estació. He somiat que endinsaves el teu dit al meu xakra com si volguessis fer-me teva. Un somni ben be real, tan real q