@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

Tinc por,... tota la pena:  http://www.youtube.com/watch?v=KDYSeLDktxo Avui m'he despertat a la fi descansada, ahir també.... ahir penava per no veure't i ara peno per veure't... m'he despertat amb mal a sota del llavi inferior... estic estressada, estic enrabiada, estic al limit... amb un atac de ansietat potser... miro i remiro.... i potser es que tot dóna la volta, és tan ínfim com esperava... i la sorpresa? no se veure-la ara... per que? no tinc motius... tinc depressió? estic boja? tinc panic, escènic... tinc por del no, del fracàs...de no veure-les venir... cada cop que m'he confiat m'han trait... i ja ho diu be la Ladi Gaga, si no m'haguessis trait no hauria escrit la cançó que m'ha portat l'èxit... potser és per que feia dies que no escrivia, és la meva teràpia... sí, de shock! m'he despertat amb mal a sota del llavi inferior, no se de què és... potser m'hi he recolzat aquesta nit de mala manera... és c...

A la memòria d' 1T, fico les darreres fotos d'aquests últims mesos a la carpeta de l'any 2011. Allà es quedaran per si de cas algun dia les vull tornar a mirar, les vull recuperar... Ahir concert, abans d'ahir també... hi ha molta música viva a la ciutat... Després vàrem fer un dels nostres típics sopars, cadascú porta alguna cosa per beure i per menjar, preu mitjà 5€, per tota la resta... "mastercard"... al tornar vaig agafar el penúltim metro per venir a casa, la noia em preguntava si no em faria pal agafar el metro... i després ho vaig meditar... vaig tenir en compte totes les possibilitats, potser pensava que em volia quedar, em podia quedar a dormir?. potser no entenia que tornar a casa sempre és d'agrair per una mateixa... obrir el pany, silenci, llit, relax, potser un tros d'alguna peli, potser escriure, o potser dormir directament... Potser d'aquella la nostra una conversa tant intensa volia continuar amb el debat existencial... Feia tem...

I remember  my travel in underground  to the end of the line. I  left her   bed   and slept   in   the   subway car, so tired... In the exit  I expected the car to roll south.  Maybe two days for spoke, smiling, smoking, drinking and singing the same song on time again and again... Take it another time please...I said full time... play it again   Sam   ... to   feel   at   that   moment   the first   chords   of that   song   hidden   penetrated   me   in my own   unique   and   multifaceted   universe.... I felt the sensation she sent to me with her good idea about the infinite love like a  infinite spiral , a   spiral   square   corners   with   which   we come   and   remind us   to enter into   our   own life cycle   repetitive ,   with   constant   absur...

I'm going to draw this night, saturday night, mi first saturday with thirty two years... Maybe one of she is in the bed with her she, lookins a streamming online film.... maybe another "she" is making love with.... maybe you are looking the t.v alone in her sofa... maybe listen the new great song about Niña Pastori, "La ciudad",....one time after another time... moments for enjoy... all the week, a lot of tender and great instants for the rest of my life... you see my eyes.. you kiss me, and smile, a thousand times... and the details... in this moment I think maybe my drawers not are so good for the majory works for drawers... maybe I should make the drawers more perfects, I make the drawers  leaving me   by   the impulses   of   every   moment.... but the results not are so good for the professionals... is the moment for change to make the things more best,  in   more   detail   perfectionists... I mean ,   baby  ...