@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

Sempre esperant.... Com deixar d'esperar?, com en Godot ... Repetim models de conducta, els aprenem de la gent que ens envolta... imitació... Com escapar de l'espera eterna? Espero per que: estic avorrida ... del dia a dia... espero a que les coses siguin perfectes... que tot rodoli... conseqüentment ... pertinentment... pertinença... La meva ment va massa de pressa... potser... Faig un món de tot... m'importa... sembla, molt més que als demés... m'afecta tot... o potser els demés dissimulen ... no ho se... les meves amigues sembla que "pateixen" de la mateixa manera que jo... així que no és tan estrany ....potser... sentiment pur... que potser sembla atreviment... no vull molestar... no vull provocar distanciament... vull convèncer...potser... que em tinguin en compte... poc a poc, em repeteixo sempre... respira... miro al cel... calma... obre els teus txakra ! obre't.... fa fred... massa i tot... aquest...

impremta  al centre de barcelona....fashion.... eres como el flamenco, que  enamora... *brisa marinera...remienda tu corazón con la sonrisa más morena... el tercer ull... música rusa... desde rússia amb amor... gimnàs gratuït pels aturats i aturades... sistema cartesià... sopresa, llegint el diari... de vegades sembla que les coses vinguin rodades... però també ho semblava l'any passat, o fa dos... o.... buff la qüestió és viure el moment, el nou concepte d'existencialitat nascut aquest cap de setmana a València: karmen diem* avui he vist el mar... des de la finestra increïble... ...l'he vist! com brilla la seva lluentor...discreta distingida... l'ombra que deixa veure és tan allargada com un sol de vespre de tardor... les onades van i vénen... encara no aprenc del mar, de la mar... vull veure-hi clar... però m'agrada somiar... i entreveure el què diuen als meus somnis... aquelles que apareixen... per què pot canviar la meva realitat ...

El ocio lésbico es imprescindible, ha sido imprescindible, para poder sociabilizarnos, pero como bien dicen alguna chicas en sus comentarios, las lesbianas de barcelona hemos evolucionado, y cada vez somos más exigentes e inteligentes…. no se puede esperar que ofreciendo más de lo mismo se consiga nada nuevo… símplemente al cabo de un tiempo cerrar… muchos clubs han tenido su momento, pero tristemente relacionado directamente con drogas… a mi entender… las chicas lesbianas de barcelona tenemos gustos bastante personales, podemos ir de vez en cuando a un local tipo “aire” pero la verdad es que lo hacemos porque no tenemos más remedio… muchas chicas ahora se distribuyen para salir por diferentes salas, que aquí llamais “straight”, pero que a mi me parece que es el futuro… estaremos por todos lados, ya no hace falta ir a un local con bandera, en barcelona no…para conocer chicas, ligar, y sobretodo poder a la vez disfrutar de la música… así locales como Razzmatazz, Moog, Apolo, Sidecar, et...

No et refiis de ningú. Gràcies per arreglar-me la moto! De res, cuida’t i tingues en compte que els carrers estàn plens de bèsties. Aquest matí he vist un 4x4 que m’ha passat per la dreta d’una manera molt bèstia. Portava un adhesiu de ww.4x4genis.com, jo l’hi hauria canviat per ww.4x4imbèlcils punt són. Encara que no vulguem veure-hi clar, els pares i mares, l'encerten la majoria de vegades... i els hi haurem de donar, després, la raó... A la feina, a la discoteca, al carrer, a l’escola, no et refiis de ningú, ni tan sols dels membres de la teva pròpia familia. Em diu el meu pare, com sempre, filosòfic de camí a la feina. És del tot terrible que la gent no sigui sincera amb la gent que s’estima. No s’enteren de que la vida dura un instant i si, per casualitat, has tingut la sort de poder gaudir d’algú que t’estima, com a mínim l’has de servir amb la veritat. Vivim en un món de màscares, intentant ficar sempre, el millor somriure en cada cas. Diu el meu pare que el ritm...