Vés al contingut principal

sublima

caminant...

o esperant...

es fa el camí....

no som res més que pols d'estrelles...

si tens pors, si tens alguna cosa que t'esgarrapa l'ànima,

no et ratllis, no ratllis...

troba la calma...

respira, escriu, mira al cel, al mar...



tot allò que voldríem fer, que fos, que sorgís... per naturalesa, i no surt...

tal com ho desitjem, ho imaginem...

hem d'acceptar... la situació i si no ens agrada, sortir per on hem entrat...

quan puguis, amb estil...

sense ferir....te

aquests dies són especials...
assenyalats, i solen succeir moltes disbauxes per malentesos,
per obligacions impossades per la societat...
per ser aparentment més feliços...
posar bona cara, de persona...
celebrar un nou any inventat, en un temps i una hora inventada...
creure en coses sense sentit raonable...

que és cap d'any i ha ser i de tenir un seguit de coses, que si fos una altre dia qualsevol no caldria...
que és festa i s'ha de celebrar com cal?
això ens fa pensar que si tenim tot aquest seguit de coses que ens diuen serem feliços...

si tenim un amor que ens desitja el nou any...
que si tenim fills, que si tenim diners, que si deixem de fumar..
de que si ens passem 24h fent l'amor... el primer dia de l'any...
desperar entre cotonets...

és realment aquesta idea la verdadera felicitat?

potser intentem disimular, de la millor manera que podem...
què vols realment en aquest moment? esmorçar xurros..
no sabem si és allò que volem, allò que realment volem...
per que és el que ens han dit que fem...

què és la felicitat.... el camí a la felicitat...
diuen...
la ment cerca raons màgiques que descobreixin la veritat de tot...
quan no hi és, i no ha estat mai...
pensar en tots aquells que l'han cagat, que l'hem cagat tantes vegades...
esforça't per millorar....
per no embolicar la troca..
per no emboirar-te...

esforça't per ensortir-te, per somiar, per remar i riure...

potser som el que som perquè ens toca, on ens ho busquem...

quin és el secret?

no ho se,...

diu en Punset que no ens hem de rendir mai de res, si tenim una idea del món...

una idea millor, i creiem en ella, l'hem d'intentar assolir i sobretot compartir...



podem canviar el món, podem canviar l'entorn i les persones...

amb total in coherència...



els diners omplen la gola, els ulls, les mans, les butxaques...

fan més daurada la felicitat aparent...



amb diners puc semblar més bella, més intel.ligent, més de tot...

inclús millor persona...

amb diners sembla que podem aconseguir-ho tot...

però no...



les butxaques buides et mostren el camí...

de la realitat, per no caure de nou....



és genial poder-se dutxar amb aigua calenta cada matí, és genial poder escriure des d'on vulguis per publicar-ho al teu blog...



és genial viure i sentir, i patir, per sentir-se viva...

sents,...

però la cosa està en intentar millorar...

intentar no crear conflictes, no deixar-se emportar per la ràbia, per la inconsciència del brot del moment que es clava a l'esquena...

amb més o menys passivitat...



hem d'entendre que la cara dolenta de la lluna només serveix per perdre tot el temps,

que podries viure d'una altre manera més positiva....



imagina't que ets una àliga, que voles entre les muntanyes i et trobes una cascada gegant i voles...

per ella...

et cauen gotetes d'aigua a les plomes...

respires amb calma, tota la calma...

mires al cel,...

el teu cel i el de tots, el que vols compartir...



hem de pensar en nosaltres, però sobretot en el conjunt de la gent, dels teus i els d'arreu...

intentar veure-hi clar, respirar...

inspirar, inspirar-te...



oblida't de tot lo dolent, de totes les coses que et revolten el cap al dia, intenta sol ventar...

amb pau i re mansa pau... amb deliri per la llum, pel sol, per l'esperança...

si pots compartir la vida, aprofita-ho...



recorda tots els teus instants, de tresor, de vida bona...

i sublima...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…