1.1.11

sublima

caminant...

o esperant...

es fa el camí....

no som res més que pols d'estrelles...

si tens pors, si tens alguna cosa que t'esgarrapa l'ànima,

no et ratllis, no ratllis...

troba la calma...

respira, escriu, mira al cel, al mar...



tot allò que voldríem fer, que fos, que sorgís... per naturalesa, i no surt...

tal com ho desitjem, ho imaginem...

hem d'acceptar... la situació i si no ens agrada, sortir per on hem entrat...

quan puguis, amb estil...

sense ferir....te

aquests dies són especials...
assenyalats, i solen succeir moltes disbauxes per malentesos,
per obligacions impossades per la societat...
per ser aparentment més feliços...
posar bona cara, de persona...
celebrar un nou any inventat, en un temps i una hora inventada...
creure en coses sense sentit raonable...

que és cap d'any i ha ser i de tenir un seguit de coses, que si fos una altre dia qualsevol no caldria...
que és festa i s'ha de celebrar com cal?
això ens fa pensar que si tenim tot aquest seguit de coses que ens diuen serem feliços...

si tenim un amor que ens desitja el nou any...
que si tenim fills, que si tenim diners, que si deixem de fumar..
de que si ens passem 24h fent l'amor... el primer dia de l'any...
desperar entre cotonets...

és realment aquesta idea la verdadera felicitat?

potser intentem disimular, de la millor manera que podem...
què vols realment en aquest moment? esmorçar xurros..
no sabem si és allò que volem, allò que realment volem...
per que és el que ens han dit que fem...

què és la felicitat.... el camí a la felicitat...
diuen...
la ment cerca raons màgiques que descobreixin la veritat de tot...
quan no hi és, i no ha estat mai...
pensar en tots aquells que l'han cagat, que l'hem cagat tantes vegades...
esforça't per millorar....
per no embolicar la troca..
per no emboirar-te...

esforça't per ensortir-te, per somiar, per remar i riure...

potser som el que som perquè ens toca, on ens ho busquem...

quin és el secret?

no ho se,...

diu en Punset que no ens hem de rendir mai de res, si tenim una idea del món...

una idea millor, i creiem en ella, l'hem d'intentar assolir i sobretot compartir...



podem canviar el món, podem canviar l'entorn i les persones...

amb total in coherència...



els diners omplen la gola, els ulls, les mans, les butxaques...

fan més daurada la felicitat aparent...



amb diners puc semblar més bella, més intel.ligent, més de tot...

inclús millor persona...

amb diners sembla que podem aconseguir-ho tot...

però no...



les butxaques buides et mostren el camí...

de la realitat, per no caure de nou....



és genial poder-se dutxar amb aigua calenta cada matí, és genial poder escriure des d'on vulguis per publicar-ho al teu blog...



és genial viure i sentir, i patir, per sentir-se viva...

sents,...

però la cosa està en intentar millorar...

intentar no crear conflictes, no deixar-se emportar per la ràbia, per la inconsciència del brot del moment que es clava a l'esquena...

amb més o menys passivitat...



hem d'entendre que la cara dolenta de la lluna només serveix per perdre tot el temps,

que podries viure d'una altre manera més positiva....



imagina't que ets una àliga, que voles entre les muntanyes i et trobes una cascada gegant i voles...

per ella...

et cauen gotetes d'aigua a les plomes...

respires amb calma, tota la calma...

mires al cel,...

el teu cel i el de tots, el que vols compartir...



hem de pensar en nosaltres, però sobretot en el conjunt de la gent, dels teus i els d'arreu...

intentar veure-hi clar, respirar...

inspirar, inspirar-te...



oblida't de tot lo dolent, de totes les coses que et revolten el cap al dia, intenta sol ventar...

amb pau i re mansa pau... amb deliri per la llum, pel sol, per l'esperança...

si pots compartir la vida, aprofita-ho...



recorda tots els teus instants, de tresor, de vida bona...

i sublima...