Passa al contingut principal

de regla en regla

vivir la vida de regla en regla...

yo mido la vida en reglas...
un mes es una regla... y pico...
en un mes votamos... y es navidad... llega la lotería... el gordo... los regalos... la nieve quizás...
la familia... amistades... tiempo libre... vacaciones... frío...

del frío que hace hoy no me he podido despertar... y parece que porfín despierto a mi consciencia ya en el metro habiendo hecho trasbordo ya... y cosido dos botones de mi abrigo... que es lo más dificil del mundo... enebrar el hilo en una aguja...

yo también mido mi tiempo en reglas...
como explica Amaya, una concursante de OT...

ayer vimos la mini serie Juana Inés... que explica la vida de Juana Inés de la Cruz... una mujer erudita en su tiempo... en la "nueva españa"... siendo bastarda, criolla, y sobretodo MUJER... también fue monja... subvencionada por las Virreinas de época...

demuestra que todo se puede hacer aunque tengas todo en contra para llegar a hacer lo que mueve a tu alma...
se puede remover cielo y tierra...
o no...

pero siempre llegas a tu destino..
se abren a tus pies los océanos..
y me pregunto ¿cómo es mi prosa?...

me considero bastante buena después de todo lo leído... algunos escritos son mejores que otros claro... pero mejores por la lucidez del instante no por la técnica...
me encanta fluir en las letras y sus palabras... polisémicas o no les busco diferentes sentidos... que giran en espiral... y finalmente desencadenan algo que me devuelve al principio después de desenredar los pensamientos que transcurren entre vivencias acontecidas...
veo más de lo que desearía... entiendo más de lo que aparece... sueño por mi y por el mundo... más allá...

sin recovecos... o con todos... recuerdos... y vidas que sino desaparecen en la nada... que todo lo muerde... y desgarra...

ella solo quería escribir... sentir... desear... definir sus volcanes emocionales... y al final lo hizo... y ahora de esa época y esas vidas solo quedan sus escritos...***


@lutxana


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...