28.9.15

vot per correu

el sufragi ha resultat...
s'amaga i sembla que no diuen res...
el vernut s'allarga... està ple de lesbianes italianes...

ets italiana? em va demanar el noi indi.. no... ets lesbiana? si...

la vergonya... em mata...
rebo un newsletter demanant per allò que fa mal...
m'he subscrit...
la lluna estab tapada a les 4:36 de la matinada... m'he despertat com per art de màgia... fins al 2033... a sota de la nit... lluna i desitg...
que res no m'aturi... llibertat... independència econòmica... de gènere i identitària...

estació de metro de plaça espanya...
vaig passar dos vegades cada dia durant 3 anys... i sentia sempre la mateixa cançó.... si et gires i no et veig...

tots els tipus de papers... de wc... klinex... milimetrat...
qué fer, tu ho saps...
des del cor... i que corri l'aigua...
hauria de fer un café... no se si tindré temps abans de l'entrevista...

trobar algú en una situació vital molt similar estimula... que la meva amiga italiana s'adoni de la gent falsa... i encara no sigui conscient... que en el fons ella i jo mateixa de vegades també ho som...

no vull cap relació... no em coneix...
necessito ser lliure per sentir i inspirar-me per escriure i dibuixar...tothom ho veu...
canta...

vull seguretat física...i sembla complicat.. no saps amb qui va cada noia el dia abans... si tinguessim més cura... si fóssim sinceres...

la noia ja no em fa trucades perdudes cada hora...

friki vampira... el petit princep... i la història interminable... matrix...

oscar wilde...

80.000 vots més i independència?

no se quanta gent va votar des de l'estranger... exiliats... per feina...
diuen que no ha arribat el material correctament.. fa fàstic... premsa manipulada... ràdio capitalitzada...
i sóna Nirvana...

podria seure però no seria ètic...
dormo molt i be...

el metro hauria de ser gratis per als aturats...

proclamem l'anarkisme des de smartphones...

si no tens facebook no t'enteres de res... pots saber qui és l'amant actual de la persona que vulguis... només has de mirar qui li fa més likes darrerament...

canvia la teva droga preferida per un batut o suc de fruites... que provoqui el mateix efecte...

parada Santa Eulàlia...
*torno a l'infinit...

27.9.15

votar amb cor

avui he votat... he mirat el paper amb noms i fins la cinquena no hi havia un nom de dona...
i què? si de vegades les dones... també semblen "homes"...

...més dolent quant més animal? o més maquiavelic en quant més civilitzat?
més arisc quant més solitud..això és segur...

em truca per saber com estic...
i jo li pregunto i tu què tal?

necessitem un cafè...
quan la familia és matriarcal com la meva i la avia està ja gran i enbojida... els fills civilitzats la volen endosar on sigui... per seguir fent de calzonazos ( d'aquests que es fan el llit, netejen i saben programar rentadores)amb les seves respectives dones dominatrix...

de dona dominant en dona dominant...
per no soportar la seva persona en soledat...

...el metro hauria de ser gratis pels aturats... i moltes coses més...
tothom decaigut...
...per l'eclipsi de lluna?
...per l'èxode humà de sirians/es a Europa...
... per no arribar a fi de mes...
sí, és final de mes...

don't worry diu en Bob Marley... tot anirà be, com a mínim...

amb tot el cor...

si vols resultats diferents actúa diferent... diu l'Einstein...

sembla que hi ha cua per votar... a no, es que una noia d'una taula s'ha fet un embolic...

no em fa il.lusió votar... m'agradaria fer-ho més sovint i decidir cada cosa que es faci...

la vergonya meva pot amb mi... amb tot... és una escusa... però em gela... em deixa fora de lloc... m'atura... 

em fa preferir la solitud... els bars i recons amagats... passar desapercebuda... no cridar l'atenció...  i és tot un què... 

i en aquest món de vegades sembla més fàcil seguir caminant que seure i donar la cara quan se que potser totes passen pel mateix tràngul... potser quedar amb una desconeguda a soles es diferent... puc donar de si... de mi... així em fa por... i fujo a la música... a caminar pel raval... i sentir tota mena d'olors de menjars cosmopolites...

a veure si somriem avui i demà també...
***
amb estrella!

26.9.15

jornada de reflexió

és de nit...
les bruixes es pentinen... he volgut fer la mitgdiada i no he pogut
he ficat una peli brasilera sobre la dictadura... d'un nen que es queda sol al pis del seu avi perque els seus pares eren comunistes i es van exiliar... diu que el porter mai pot fallar...
jo també sempre volía fer de portera... quan jugava a futbol...
però em feien jugar a altres possicions... m'agradava veure venir les noies amb la pilota i intentava endevinar per on tirarien... unes vegades encertava i altres no...

com a la vida...

a vegades penses en tot el viscut...
i sembla que tot siguin errors...
i ara tampoc es que serveixi de molt tot allò viscut...
fa mandra tornar a rascar...

potser demà tot canvia... potser aquesta nit...
sembla que el canvi ha de venir de dins en fora...
i aquesta és ara la meva rutina... passejar l'estrella i enviar curriculums... entrevistes... digues tres coses dolentes de tu... em pregunta la CEO d'una empresa...

sembla que la clau està en no confiar-se en res...
o confiar en la sinèrgia de la vida...
tenir paciència...
sospirar i sospirar...

crear i escriure... dibuixar inclús...
perque surt del cor...
un cor que mai no s'ha enamorat de cap altre cor..
no troba puresa...no troba fil...
per cosir... no troba sal per amanir...
no troba la nota per encetar la melodia...

el nen de la peli espera que tornin els pares... i passen els dies i mira per la finestra... i no tornen mai...
fins que s'acostuma a que no tornin... i fa del pressent la seva rutina... i deixa de pensar-hi... i és quan dons... torna la seva mare...

si no torna...
silva...
i si tot i així no torna...

segueix caminant...
flueix...
sent la caricia del vent suau al coll i a l'espai entre els cabells i la orella...

sense somnis...
tangibles...
sense ànima...
desafiant...
sense fantasia...

ningú respón a l'altre banda...
només silenci...
espai...
i nit..
en aquesta jornada de reflexió...
les franceses estàn penjades i fan mala olor...

tornant del concert he fet moltes fotos interessants...
sembla que no te cap interés per ningú la vida d'una...
crido amb dibuixos, paraules, fotos i cançons... a l'altre banda ningú vol escoltar...

sembla... ara dormiria...
si es crea la realitat quan la mires... s'haurà de mirar...
i amb confiança...
tot anirà be... em dic...
trepitjo fort...
busco el sentit...
i sento la passió en mi...
que no te on ploure...

es diposita  a la meva pell...
suau diuen... i cabells suaus també...

i demà potser tindrem independència...

i segur que tindrem lluna plena... i roja... i de sang... i eclipse total de lluna a partir de les 3 de la matinada...que comença...

la lluna plena anterior... va ser espectadora... de l'últim bany al mar d'aquest estiu...

tot anirà be... ho sento i ho veig venir... com quan feia de portera... i recordo que normalment m'equivocava quan no esperava...quan perdia la paciència... i saltava... dons la jugadora solia veure'm sortir i dons canviava de direcció el xut...

així dons paciència...
que aquest mercè no ha plogut... potser a l'altre ja tant li fa... tampoc podria suportar la mateixa rutina igual cada dia...
necessito velocitat i alguna cosa que no m'avorreixi...
***

23.9.15

autocontrol

el nivell d'autocontrol és la clau de tot en la nostra societat...

ara sento al metro un noi fent soroll menjant patates fregides... escolto música amb cascs i tot i així el segueixo sentint... he après, m'han ensenyat a autocontrolar-me, sinó potser el podria fins hi tot matar... de la mania que em fa...

ella no s'autocontrola... s'autocontrola la gent que vol seguir mantenint la parella encara que senti desitg per algú que li ve al cap de tant en tant...

no para d'enviar missatges i de fer trucades perdudes sabent que no la contestaré... quan algú está malament la gent no s'entera... la cosa va per dins...

s'autocontrola qui espera alguna cosa perfecte i no vol equivocar-se mai...
aquella que vol viure 100 anys...
i evita el fum dels clubs...
la que deixa passar la temptació...

la que pren pastilles per no somiar...

qui coneix alguna cantonada?

autocontrol quan veus que sents vers l'altre persona i no vols espantar-la...
o dir-li...
d'una altre manera...
més creativa...

entra en el joc...
vols ser l'amada o l'amant?
si una vol l'altre no i si les dues volen no es pot...

indepedència...
i autocontrol...

un te de menta... al bar anomenat la bella Istambul...
seria genial viatjar allà amb tu...
l'estrella m'espera...
ella no te la noció del temps... dorm sempre que pot...tot...ï
rutllla be...

mira a veure si estic desperta cada matí...

espero a que siguin les 9 per anar a veure projeccions que faran a la casa batlló... la meva dragona... mapping en diuen...
que volen despertar-la a la dragona...
bon eslògan...

mai és el que podia haver sigut...
els desitjos que s'acompleixen son tan extranys....
la vida passa com el fum del tren...

i em recorda a una barreja de la viatjera i la volcànica, com l'aigua...

duia una ampolla d'aigua de Sant Aniol aquella tarda, ens van demanar que inventessim el centre d'interès per l'inici d'unes colònies... a una massia de la Garrotxa... érem 5 en el grup de classe... i després de 10 minuts cap dèia res...
i vaig recordar de sobte un gag del gat garfield... en el que es troba amb un nan màgic del bosc i aquest li regala un desitg... en garfield demana que no hi hagi dilluns per que no li agraden... el nan li concedeix el desitg... i dons no hi ha dilluns... garfield torna a casa i és dimarts i recorda que els dilluns és el dia de la lassanya(el seu plat preferit), el dia que reparteixen les ampolles de llet, el dia que fan la seva sèrie preferida a la tele, etc... llavors s'empenedeix de no tenir dilluns i torna al bosc a buscar al nan per que li torni...

amb els de la classe dons ens vàrem inventar el geni de Sant Aniol... que surt als camps i boscs de la Garrotxa quan et trobes una ampolla d'aigua volcànica de Sant Aniol i la rasques... dons surt el geni i li pots demanar el desitg que vulguis...

el noi va repressentar molt be a Sant Aniol... i les noies fèiem de monitores que les havien despatxat a altres cases de colònies...
cada una més penjada que l'altre...
i dons ens trobem l'ampolla i la rasquem i surt Sant Aniol i una monitora boja demana una lassanya...

ara vaig a la casa batlló a mirar el mapping... allà poden passar 46 possibilitats de la realitat... com diuen els xinesos del Feng-shui...

sempre buscant i sempre rascant desitjos... sempre esperant el pròxim tren...

no diguis res que no millori el silenci...

dons si apareix... si pot ser... potser es desperta la dragona...
faré el mateix camí que fa un mes i nou dies... ara a peu... pararé i esperaré... a les nou en punt...
*

22.9.15

calles secundarias

andé por calles secundarias...
para entrar a través de las puertas del demonio...
el fuego... los diablos... las chispas...
para ir a la entrevista de trabajo...

ruge mi estómago...
me queda arroz en casa...

veo constantemente números 3... y 36... sigue el juego de la abundancia...

ahora estoy resfriada... dice Louis L Hay que estoy expulsando sentimientos pasados....
estoy evolucionando...
quizás me cuesta más de lo que creí olvidarme... de ti...

quise ir a Navarra con la família y me quedé con mi yaya...

no te vendas...

la vida es así holas y adiós y un dia te mueres...

parejas...
las personas entran en la habitación con sus recuerdos acuesta... no vienen reseteadas...
incluso yo y mi corazón de hojalata...

cojo el bus 6 y luego el 36 que me deja justo en casa...

dependencia...
huye hacia delante al menos...
antes o después todo termina...

y mientras te involucras con la parte emocional y vital de las personas... y quizás surge la magia... que cegará mis ojos para volverte a besar....

profundizar... me interesa conocer tu reacción y la mía...y la del entorno...

se supone que recibir mensajes a todas horas... mola... que si alguien quiere algo contigo molas...
y mola el sexo...
si no me aburre...

prefiero el trapecio...

...por calles secundarias... sigo siendo romántica...
***

17.9.15

recodos de abundancia sencilla..

la expo era de música experimental de los 70 electrónica...
era como si hubiera miles de móviles con alarmas herméticas sonando a la vez...
la mano del destino...
despierto de la larga siesta...
nunca el tiempo es perdido...
solo recodos... de cariño...
tengo ganas de dibujar con lápiz sobre papel blanco... quiero dibujar su piel... su contorno...
iré a pasear a mi perra y mientras juega dibujaré... se ha ido el sol ya...

quiero llorar de felicidad... quiero sentir el universo sobre mi...
y lo siento ahora...
11:45h a.m sábado 18 de septiembre...
hay que intentar mirar la vida como un juego...
la gente va y viene y a veces decide quedarse... nada más...llamo a las montañas...
siento la brisa... fresca...
medito en mi ahora... aquí...
y disfruto y respiro...

pregunta el porqué... ¿porqué te gusto? sentada al pie de su cama...
el porqué es infinito...
otra vez de nuevo en esa terraza de la calle de sants antes de plaza españa...

me inspiras tranquilidad...
simplicidad inteligente...
simply clever... nothing else...

que nada sea excusa para que corrompan tus derechos de ser tu misma en libertad dice la alcaldesa en su pregón...

volver a tus ojos después de una vuelta más... todo es de la mejor manera que puede ser...

poco a poco despierta el verano al aire de otoño y me hace sentir bien... porfin... por ti... por mi... por todo fluye... y me gusta**

la melodía intensa se refleja en mi recuerdo de la zona clara de tus iris... con rayos sutiles de sol...incidiendo....

*shake the disease...

11.9.15

salut

a un exercici de classe, a una dinàmica de grup ens demanaven quins valors eren essencials ... i per a mi és la salut global de la persona i la societat...

el veí de davant engega rock dels 50 al seu tocadisc... i canta...

no hi ha preservatius per lesbianes... parlem entre les amigues... hem de pensar en fer-ne...

la veina del costat sent la tele a un volum molt alt...

jo volia ficar música però amb tant de xivarri seria dificil sentir-la be...

quina és la manera de comunicar-te amb algú que no vol comunicar-se amb tu... s'ha d'arriscar sense garanties... la veritat és que no vull res... no vull que sembli res... només em ve de gust compartir-la...
https://youtu.be/eIV8BU7ILtY

l'espelma encesa ha durat tota la nit la veig des del sofà.... bon dia és...
em pregunta la iaia... ¿i com és que se t'acudeixen tantes idees noves per dibuixar? no ho se li responc...
agafo la llibreta i un rotulador negre i començo a manegar... espirals...

escric notes al voltant del dibuix... paraules que va dient i ténen molta raó... junt amb pensaments propis....

diuen que els mosquits piquen als meridians... son com acupuntura natural... aquesta nit he tingut sessió intensiva... dons...

els txacres són les set notes musicals... el sol... és el plexo solar... el mi és al pit... el si a la gola... el do al tercer ull... el fa a la zona sexual...

noto com la meva ànima vibra i busca, està rastrejant.. potser arriba el moment de la trobada... la sento sense alè...  cega... deshidratada de tanta energía en ús... cerca la teva ànima però no sap qui la duu... i apareixen fantasmes que ho semblen... però ben be sap l'ànima que no ho són... la primera vissió ha ser d'energia blanca... la puc somiar, imaginar ben bé... trobarà la dragona a la primera... potser viu allà... tornaré als seus peus un vespre de setembre... les set cares em miren... i alhora em protegeixen... invoco els esperits de l'art que vaguen per la ciutat... per dur-me als ulls de l'ànima especial... vull veure els seus ulls, vaig somiar que eren clars... blaus...

potser no serà festiu i li ensenyaré la dragona per dins...

he trobat varies senyals que em ressònen... evitar la solitud... art... astrologia... mar... meditar... sol...lluna... música... conexió entre persones... lluna plena... les 7 onades...

la mercè...

sap que ets a prop perque crema...
el cor pur... sense pors.. la mirada de mar blava... del nord... la pell clara... i al so del violí... l'hivern s'apropa...
ets tu la meva reina de les neus?

neus n'he conegut dues aquest estiu... encara queda estiu...
la meva neboda es diu neus en euskera... ainhoa... em va regalar al poble la pulsera feta per ella de colorins... papallones i floretes...
una bona tria...

les 4 fases de la consciencia passen per l'ego... cada persona ha de viure per sentir el sentit real de la vida... fins arribar de dins al tot que és la consciència col.lectiva, universal i còsmica... som un tot vinculat... després de la matèria...

no em queda gaire temps he de fet el dinar a la meva iaia... peix i puré de carbassó...

marxo a la ciutat pel camí del mar... a veure el grup de noies rumberes...

torno i obro el llibre a l'atzar... pàgina 69...
parla d'una persona enganyada... que no sap tornar a veure la màgia...

si no es creu en la màgia... mai la veurà...

ara és de nit són les 9 dia 13 es veu el cinturó d'Orió al meu cap...
abundància sento des d'aquest raconet de l'univers...

va al lavabo.. i s'endinsen els nostres llavis en un possat ple de tendressa... al vell mig del carrer mullat...

al mateix segon potser mor algú i s'ofega un nen a la costa de Turquia...
ara vull la feina bliss.. perfecte...

s'enfada per tot, vol estar sola, li molesta tot... alhora no vol sentir-se sola... quan marxo em dóna les gràcies per venir i quan estic em vol fer fora...

i ara què? es pregunta... què més... i jo si estigués en el seu cas potser seria encara més rondinaire...
el centre de dia és trist tot gent gran a punt per morir... i tan a prop del mar... i potser no el tornen a veure... són just davant de l'estació de tren... els trens si que els veuen passar...
tan els hi fa si hi ha eclipse solar parcial...

la por només son records del passat...

olé els que es tatuen carpe diem i es passen hores al sofà...
revolució des del sofà...
si et quedes sense piles...al comandament malament...

al descans de la feina la deixen fumar...

ara necessito un miracle... i el demano des d'un tall de tronc d'arbre al jardinet de casa de la meva iaia...

es torna boja si no li fas cas... i quan li fas cas vol més coses encara... vol atenció... como tothom... som les nenes que vàrem ser al pati de l'escola però amb responsabilitats i autocontrol... per conviure...

he deixat la casa endreçada...
la gata campa contenta sense gossos... i mou el picarol del nou collaret verd clar fosforescent...
per que es vegi be de nit ... com és tan negre...

els arquetips de Jung...
en Jung era un hippie...vaig a comprar piles pel comandament de la tele... consciència universal... som un tot...

el secret és sortir i viure i ballar...
i varem ballar com sempre havia somiat... al barri... vol fer coses... fer teatre... jo vull improvisar... i somriure...amb calma...

van passar les carrosses de la festa major del barri... i vam pujar i baixar...

no vull ser reina... tinc l'ego escampat... vull ser important per ella... i ho sóc sento ... quan m'agafa de la mà...

sonaben cançons ahir a la nit i intento recordar-les... però no puc...

vull salut... tan fàcil... i intel.ligent...
mental, emocional, espiritual i física...
***

formar parte del clan

¿qué me hace ser feliz? esa es mi pregunta últimamente...
hacer cosas como escuchar música... pinchar y ver bailar un grupo de gente con tu selección de canciones también hace feliz...
mi canción... muchas...
escribir...
dibujar...
sonreír...
compartir...
también encontrar personas con quien compartir la vida...
valorar a las que ya te rodean...
valorarme a mi...
dibujar mi atuendo de hoy...

me hace feliz encontrar personas desconocidas que me valoran tal como soy...
y me aconsejan que no sea tan tímida... que sea más valiente...
me hacen redescubrirme...
escucho podcast de Deepak Chopra... en el tren... no se ve el mar porque es de noche...
habla de la edad de los cuerpos... que es reversible...
Jesús Vázquez dice que es muy mayor para tener hijos tiene 50... que cuando el hijo/a llegara a 20 el ya tendría 70 y no podría cuidarlo/la bien... a esa edad Ana Rosa tuvo gemelos... y seguro que no se planteó nada de eso... porque quizás se sentía más joven mentalmente y además el hecho de ser hetero parece que le facilitaría las cosas... ya que los hijos/as tendrían una gran família donde recurrir...

miro una série de tv en prime time de jueves... sólo salen parejas heteros besándose sin parar... los ricos, los obreros... el creativo diseñador gay siempre sale solo...
hay una chic recién casada y que espera ser desvirgada por su marido esa noche...¿y si descubre que no le gusta pienso?

cuando descubres que no te gusta el sexo de una manera o con una persona se siente una sensación de frío inconmensurable...

eres como una caja de zapatos que rozan, abren y cierran... con falta de brío...

la culpa es de la falta de poner el alma y el corazón en cada beso...
falta de inspiración y fluidez supongo...

algo así...

la vida es así bailar y bailar hasta domar tus pasos o perder el control... improvisar a base de experiencia...

sin objetivos más allá del ahora...
y la paz... y la sonrisa de Mona Lisa...

el silencio es incomprensible para mi... a pesar de mi tozudez soy una mujer comunicativa...
y busco profundizar en el conocimiento de las personas...

a pesar de eso...
la intención es la que cuenta...
la predisposición, la adaptación y la flexibilidad... o que las personas sean capaces de emocionarse y dejarse llevar, para mi son leyes, capacidades esenciales... el lado oscuro y femenino total...

sin competición... sin falsedad...
sin evasivas... de cara... de frente...

no formo parte de clan... de ese clan que valora con los ojos y no con el alma... aquel que aparta a los demás... aquel que egoístamente reduce su existencia a ser aceptado por grupos de personas de estilo materialista... utilitarista y conformista...

prefiero personas solitarias y raras... diferentes todas... perdidas... sin aspiraciones de nada... solo de disfrutar... o no...

así el universo lo creamos cada una con nuestros deseos de corazón ...
así el universo siempre nos lleva a el mejor lugar en el que podemos estar para aprender y disfrutar del instante presente...

sale el sol... 11:11 dia 11 del 9...
¿sincronizamos?
***

6.9.15

una semana de septiembre sucede

agradecer el ahora todo lo que somos... la oportunidad de sentir felicidad en cada instante...
sucede...
como dice Extremoduro...
sucede que...
si pudiera desear algo en este momento... qué mejor que lo que sucede... no puedes avisar de nada a nadie porque no sabes lo que sucederá...
mi corazón sigue detenido en el tiempo...
solo late porque suena la batucada...
sucede que nunca he sentido...
sucede que suelen suceder sucedaneos de algo que se que existe y aún no he conocido...
lo se...
lo siento...
algo semejante al todo...
que no puedas alcanzar ni con la vista ni con el resto de sentidos empoderados al máximo...
no miro atrás miro al frente...
sucede que me encuentro con alguien desconocido con dos perros más... y fuma...
almas gemelas encontradas...
parece...
ella parece que no puede andar..
el niño se columpia...
dejo de atenderla para escribir en tiempo real...

desea mi cuerpo o mi mente pero no mi corazón...
mi corazón está de vacaciones indefinidas aún... después de tanto tiempo... nada me hace levitar, ni me lleva a la locura... como dice la canción...

vuelvo a sincronizar con la nada...
mis ojos se regalan con las figuras de mujeres bellas que pasan...
las amaría pienso... si me amaran...

esta semana que llega promete...
intensa... de finales...
de encuentros... nuevos.... una semana de septiembre, como otra cualquiera...
de intercambio de inquietudes...

quiero volver a bailar tus curvas con mi mirada... y un gintonic especial... sintoniza tus labios...
y tu mirada...
ya no podrás hacerte la desconocida...
ya no podré hacerme la tímida...
y si me acerco más...
y si me devuelves el compás...
el negro nos subirá al cuello...

recuerdo hace unos meses el primer encuentro...

gracias por compartir todo lo que has compartido conmigo...

siento a quilómetros...
quizás no todo lo que desearía...

me cabreo con el precio de las latas de la máquina de la escuela... pero me resigno e introduzco las monedas justas... le doy al botón 45 y salen dos... el feng shui nunca falla... es cuestión de practicar, de experimentar....

salgo de casa con la bici y por el camino paro y encuentro una carta boca a bajo... el 8 de copas... digiere... el sinsentido...

ahora llega Venus en Cáncer... dice que se solucionará todo... esta semana...

jugando con el caos y la sinergia... de la física cuántica...
deseo deseo... impune ante todo... todo vale... cualquier cara bonita sirve para pasar la tarde...
y cada tarde con una alma con corazón de perro algo salvaje...

un masaje...
falta...

consciente del subconsciente, que todo lo ahoga... sabiendo que lo que sucede sucede cuando menos esperas... te abstraes y desconectas del afuera... cuando miras a dentro embalsamada en la melodía del presente... sin ton ni son.. deliberando a cerca de la sobra que se marchita al ponerse el sol...
mordiendo con delicadeza cada milímetro de su piel...

acariciando la piel suave entre la oreja y la mejilla... allí donde con sutileza el silencio reside...

bso sucede extremoduro

2.9.15

desapego, una cuestión de principios...



hoy te quería preguntar algo que ya sabía...
pero que mi mente indulgente no quería ver...
hay muchos tipos de personas y de mujeres...
y yo simplemente una más...
tengo el terrible defecto de sentir... de conocerme, más cada día...
quizás mi mente vea mounstruos...
que nunca han existido...
quizás soy de esas mentes corrientes que sienten más allá de lo permitido... me gusta profundizar... y he vuelto a dejarme llevar por el impulso y las necesidades fisiológicas una vez más... lo reconozco... quizás toda esa fantasía de fotos, besos y mensajes bonitos me recomponga de la absurda y mal olienta realidad... siendo yo quién soy... aquella aprendiz de darle la vuelta a la tortilla.. y esta vez como otras cuantas planto mi bandera en el escenario...
quizás era para reforzar mi autoestima... quizás para creer un poco en la vida... quizás para ser valiente... para caer... para soñar...
para mantener mi posición en mis grupos sociales...
quizás alguien con quien simplemente hablar y a quién parecr que le importa que existas, que respiras... que sabe que prefieres dormir entre perros que en una cama fría y vacía... por puro y simple interés de sentir almas cerca tuyo...
y si no hay más donde rascar...
y si no hay pasión....
y si la profundidad solo va en mi sentido... siento este sentir como tan mío...
adorando los momentos únicos y especiales....
la magia...
y ver más allá de lo que ven los ojos...
empatizar y esas cosas...
elecciones... en las que no puedes decidir...
canto a la alegría...
mía esta noche sin luna llena...
sin besos ni despedidas... y con lo mismo de los últimos tiempos... desapego, intensidad y amor...
a mi misma...
de fuera a dentro...