Ves al contingut principal

salut

a un exercici de classe, a una dinàmica de grup ens demanaven quins valors eren essencials ... i per a mi és la salut global de la persona i la societat...

el veí de davant engega rock dels 50 al seu tocadisc... i canta...

no hi ha preservatius per lesbianes... parlem entre les amigues... hem de pensar en fer-ne...

la veina del costat sent la tele a un volum molt alt...

jo volia ficar música però amb tant de xivarri seria dificil sentir-la be...

quina és la manera de comunicar-te amb algú que no vol comunicar-se amb tu... s'ha d'arriscar sense garanties... la veritat és que no vull res... no vull que sembli res... només em ve de gust compartir-la...
https://youtu.be/eIV8BU7ILtY

l'espelma encesa ha durat tota la nit la veig des del sofà.... bon dia és...
em pregunta la iaia... ¿i com és que se t'acudeixen tantes idees noves per dibuixar? no ho se li responc...
agafo la llibreta i un rotulador negre i començo a manegar... espirals...

escric notes al voltant del dibuix... paraules que va dient i ténen molta raó... junt amb pensaments propis....

diuen que els mosquits piquen als meridians... son com acupuntura natural... aquesta nit he tingut sessió intensiva... dons...

els txacres són les set notes musicals... el sol... és el plexo solar... el mi és al pit... el si a la gola... el do al tercer ull... el fa a la zona sexual...

noto com la meva ànima vibra i busca, està rastrejant.. potser arriba el moment de la trobada... la sento sense alè...  cega... deshidratada de tanta energía en ús... cerca la teva ànima però no sap qui la duu... i apareixen fantasmes que ho semblen... però ben be sap l'ànima que no ho són... la primera vissió ha ser d'energia blanca... la puc somiar, imaginar ben bé... trobarà la dragona a la primera... potser viu allà... tornaré als seus peus un vespre de setembre... les set cares em miren... i alhora em protegeixen... invoco els esperits de l'art que vaguen per la ciutat... per dur-me als ulls de l'ànima especial... vull veure els seus ulls, vaig somiar que eren clars... blaus...

potser no serà festiu i li ensenyaré la dragona per dins...

he trobat varies senyals que em ressònen... evitar la solitud... art... astrologia... mar... meditar... sol...lluna... música... conexió entre persones... lluna plena... les 7 onades...

la mercè...

sap que ets a prop perque crema...
el cor pur... sense pors.. la mirada de mar blava... del nord... la pell clara... i al so del violí... l'hivern s'apropa...
ets tu la meva reina de les neus?

neus n'he conegut dues aquest estiu... encara queda estiu...
la meva neboda es diu neus en euskera... ainhoa... em va regalar al poble la pulsera feta per ella de colorins... papallones i floretes...
una bona tria...

les 4 fases de la consciencia passen per l'ego... cada persona ha de viure per sentir el sentit real de la vida... fins arribar de dins al tot que és la consciència col.lectiva, universal i còsmica... som un tot vinculat... després de la matèria...

no em queda gaire temps he de fet el dinar a la meva iaia... peix i puré de carbassó...

marxo a la ciutat pel camí del mar... a veure el grup de noies rumberes...

torno i obro el llibre a l'atzar... pàgina 69...
parla d'una persona enganyada... que no sap tornar a veure la màgia...

si no es creu en la màgia... mai la veurà...

ara és de nit són les 9 dia 13 es veu el cinturó d'Orió al meu cap...
abundància sento des d'aquest raconet de l'univers...

va al lavabo.. i s'endinsen els nostres llavis en un possat ple de tendressa... al vell mig del carrer mullat...

al mateix segon potser mor algú i s'ofega un nen a la costa de Turquia...
ara vull la feina bliss.. perfecte...

s'enfada per tot, vol estar sola, li molesta tot... alhora no vol sentir-se sola... quan marxo em dóna les gràcies per venir i quan estic em vol fer fora...

i ara què? es pregunta... què més... i jo si estigués en el seu cas potser seria encara més rondinaire...
el centre de dia és trist tot gent gran a punt per morir... i tan a prop del mar... i potser no el tornen a veure... són just davant de l'estació de tren... els trens si que els veuen passar...
tan els hi fa si hi ha eclipse solar parcial...

la por només son records del passat...

olé els que es tatuen carpe diem i es passen hores al sofà...
revolució des del sofà...
si et quedes sense piles...al comandament malament...

al descans de la feina la deixen fumar...

ara necessito un miracle... i el demano des d'un tall de tronc d'arbre al jardinet de casa de la meva iaia...

es torna boja si no li fas cas... i quan li fas cas vol més coses encara... vol atenció... como tothom... som les nenes que vàrem ser al pati de l'escola però amb responsabilitats i autocontrol... per conviure...

he deixat la casa endreçada...
la gata campa contenta sense gossos... i mou el picarol del nou collaret verd clar fosforescent...
per que es vegi be de nit ... com és tan negre...

els arquetips de Jung...
en Jung era un hippie...vaig a comprar piles pel comandament de la tele... consciència universal... som un tot...

el secret és sortir i viure i ballar...
i varem ballar com sempre havia somiat... al barri... vol fer coses... fer teatre... jo vull improvisar... i somriure...amb calma...

van passar les carrosses de la festa major del barri... i vam pujar i baixar...

no vull ser reina... tinc l'ego escampat... vull ser important per ella... i ho sóc sento ... quan m'agafa de la mà...

sonaben cançons ahir a la nit i intento recordar-les... però no puc...

vull salut... tan fàcil... i intel.ligent...
mental, emocional, espiritual i física...
***

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…