Passa al contingut principal

salut

a un exercici de classe, a una dinàmica de grup ens demanaven quins valors eren essencials ... i per a mi és la salut global de la persona i la societat...

el veí de davant engega rock dels 50 al seu tocadisc... i canta...

no hi ha preservatius per lesbianes... parlem entre les amigues... hem de pensar en fer-ne...

la veina del costat sent la tele a un volum molt alt...

jo volia ficar música però amb tant de xivarri seria dificil sentir-la be...

quina és la manera de comunicar-te amb algú que no vol comunicar-se amb tu... s'ha d'arriscar sense garanties... la veritat és que no vull res... no vull que sembli res... només em ve de gust compartir-la...
https://youtu.be/eIV8BU7ILtY

l'espelma encesa ha durat tota la nit la veig des del sofà.... bon dia és...
em pregunta la iaia... ¿i com és que se t'acudeixen tantes idees noves per dibuixar? no ho se li responc...
agafo la llibreta i un rotulador negre i començo a manegar... espirals...

escric notes al voltant del dibuix... paraules que va dient i ténen molta raó... junt amb pensaments propis....

diuen que els mosquits piquen als meridians... son com acupuntura natural... aquesta nit he tingut sessió intensiva... dons...

els txacres són les set notes musicals... el sol... és el plexo solar... el mi és al pit... el si a la gola... el do al tercer ull... el fa a la zona sexual...

noto com la meva ànima vibra i busca, està rastrejant.. potser arriba el moment de la trobada... la sento sense alè...  cega... deshidratada de tanta energía en ús... cerca la teva ànima però no sap qui la duu... i apareixen fantasmes que ho semblen... però ben be sap l'ànima que no ho són... la primera vissió ha ser d'energia blanca... la puc somiar, imaginar ben bé... trobarà la dragona a la primera... potser viu allà... tornaré als seus peus un vespre de setembre... les set cares em miren... i alhora em protegeixen... invoco els esperits de l'art que vaguen per la ciutat... per dur-me als ulls de l'ànima especial... vull veure els seus ulls, vaig somiar que eren clars... blaus...

potser no serà festiu i li ensenyaré la dragona per dins...

he trobat varies senyals que em ressònen... evitar la solitud... art... astrologia... mar... meditar... sol...lluna... música... conexió entre persones... lluna plena... les 7 onades...

la mercè...

sap que ets a prop perque crema...
el cor pur... sense pors.. la mirada de mar blava... del nord... la pell clara... i al so del violí... l'hivern s'apropa...
ets tu la meva reina de les neus?

neus n'he conegut dues aquest estiu... encara queda estiu...
la meva neboda es diu neus en euskera... ainhoa... em va regalar al poble la pulsera feta per ella de colorins... papallones i floretes...
una bona tria...

les 4 fases de la consciencia passen per l'ego... cada persona ha de viure per sentir el sentit real de la vida... fins arribar de dins al tot que és la consciència col.lectiva, universal i còsmica... som un tot vinculat... després de la matèria...

no em queda gaire temps he de fet el dinar a la meva iaia... peix i puré de carbassó...

marxo a la ciutat pel camí del mar... a veure el grup de noies rumberes...

torno i obro el llibre a l'atzar... pàgina 69...
parla d'una persona enganyada... que no sap tornar a veure la màgia...

si no es creu en la màgia... mai la veurà...

ara és de nit són les 9 dia 13 es veu el cinturó d'Orió al meu cap...
abundància sento des d'aquest raconet de l'univers...

va al lavabo.. i s'endinsen els nostres llavis en un possat ple de tendressa... al vell mig del carrer mullat...

al mateix segon potser mor algú i s'ofega un nen a la costa de Turquia...
ara vull la feina bliss.. perfecte...

s'enfada per tot, vol estar sola, li molesta tot... alhora no vol sentir-se sola... quan marxo em dóna les gràcies per venir i quan estic em vol fer fora...

i ara què? es pregunta... què més... i jo si estigués en el seu cas potser seria encara més rondinaire...
el centre de dia és trist tot gent gran a punt per morir... i tan a prop del mar... i potser no el tornen a veure... són just davant de l'estació de tren... els trens si que els veuen passar...
tan els hi fa si hi ha eclipse solar parcial...

la por només son records del passat...

olé els que es tatuen carpe diem i es passen hores al sofà...
revolució des del sofà...
si et quedes sense piles...al comandament malament...

al descans de la feina la deixen fumar...

ara necessito un miracle... i el demano des d'un tall de tronc d'arbre al jardinet de casa de la meva iaia...

es torna boja si no li fas cas... i quan li fas cas vol més coses encara... vol atenció... como tothom... som les nenes que vàrem ser al pati de l'escola però amb responsabilitats i autocontrol... per conviure...

he deixat la casa endreçada...
la gata campa contenta sense gossos... i mou el picarol del nou collaret verd clar fosforescent...
per que es vegi be de nit ... com és tan negre...

els arquetips de Jung...
en Jung era un hippie...vaig a comprar piles pel comandament de la tele... consciència universal... som un tot...

el secret és sortir i viure i ballar...
i varem ballar com sempre havia somiat... al barri... vol fer coses... fer teatre... jo vull improvisar... i somriure...amb calma...

van passar les carrosses de la festa major del barri... i vam pujar i baixar...

no vull ser reina... tinc l'ego escampat... vull ser important per ella... i ho sóc sento ... quan m'agafa de la mà...

sonaben cançons ahir a la nit i intento recordar-les... però no puc...

vull salut... tan fàcil... i intel.ligent...
mental, emocional, espiritual i física...
***

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega