Passa al contingut principal

jornada de reflexió

és de nit...
les bruixes es pentinen... he volgut fer la mitgdiada i no he pogut
he ficat una peli brasilera sobre la dictadura... d'un nen que es queda sol al pis del seu avi perque els seus pares eren comunistes i es van exiliar... diu que el porter mai pot fallar...
jo també sempre volía fer de portera... quan jugava a futbol...
però em feien jugar a altres possicions... m'agradava veure venir les noies amb la pilota i intentava endevinar per on tirarien... unes vegades encertava i altres no...

com a la vida...

a vegades penses en tot el viscut...
i sembla que tot siguin errors...
i ara tampoc es que serveixi de molt tot allò viscut...
fa mandra tornar a rascar...

potser demà tot canvia... potser aquesta nit...
sembla que el canvi ha de venir de dins en fora...
i aquesta és ara la meva rutina... passejar l'estrella i enviar curriculums... entrevistes... digues tres coses dolentes de tu... em pregunta la CEO d'una empresa...

sembla que la clau està en no confiar-se en res...
o confiar en la sinèrgia de la vida...
tenir paciència...
sospirar i sospirar...

crear i escriure... dibuixar inclús...
perque surt del cor...
un cor que mai no s'ha enamorat de cap altre cor..
no troba puresa...no troba fil...
per cosir... no troba sal per amanir...
no troba la nota per encetar la melodia...

el nen de la peli espera que tornin els pares... i passen els dies i mira per la finestra... i no tornen mai...
fins que s'acostuma a que no tornin... i fa del pressent la seva rutina... i deixa de pensar-hi... i és quan dons... torna la seva mare...

si no torna...
silva...
i si tot i així no torna...

segueix caminant...
flueix...
sent la caricia del vent suau al coll i a l'espai entre els cabells i la orella...

sense somnis...
tangibles...
sense ànima...
desafiant...
sense fantasia...

ningú respón a l'altre banda...
només silenci...
espai...
i nit..
en aquesta jornada de reflexió...
les franceses estàn penjades i fan mala olor...

tornant del concert he fet moltes fotos interessants...
sembla que no te cap interés per ningú la vida d'una...
crido amb dibuixos, paraules, fotos i cançons... a l'altre banda ningú vol escoltar...

sembla... ara dormiria...
si es crea la realitat quan la mires... s'haurà de mirar...
i amb confiança...
tot anirà be... em dic...
trepitjo fort...
busco el sentit...
i sento la passió en mi...
que no te on ploure...

es diposita  a la meva pell...
suau diuen... i cabells suaus també...

i demà potser tindrem independència...

i segur que tindrem lluna plena... i roja... i de sang... i eclipse total de lluna a partir de les 3 de la matinada...que comença...

la lluna plena anterior... va ser espectadora... de l'últim bany al mar d'aquest estiu...

tot anirà be... ho sento i ho veig venir... com quan feia de portera... i recordo que normalment m'equivocava quan no esperava...quan perdia la paciència... i saltava... dons la jugadora solia veure'm sortir i dons canviava de direcció el xut...

així dons paciència...
que aquest mercè no ha plogut... potser a l'altre ja tant li fa... tampoc podria suportar la mateixa rutina igual cada dia...
necessito velocitat i alguna cosa que no m'avorreixi...
***

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...