23.9.15

autocontrol

el nivell d'autocontrol és la clau de tot en la nostra societat...

ara sento al metro un noi fent soroll menjant patates fregides... escolto música amb cascs i tot i així el segueixo sentint... he après, m'han ensenyat a autocontrolar-me, sinó potser el podria fins hi tot matar... de la mania que em fa...

ella no s'autocontrola... s'autocontrola la gent que vol seguir mantenint la parella encara que senti desitg per algú que li ve al cap de tant en tant...

no para d'enviar missatges i de fer trucades perdudes sabent que no la contestaré... quan algú está malament la gent no s'entera... la cosa va per dins...

s'autocontrola qui espera alguna cosa perfecte i no vol equivocar-se mai...
aquella que vol viure 100 anys...
i evita el fum dels clubs...
la que deixa passar la temptació...

la que pren pastilles per no somiar...

qui coneix alguna cantonada?

autocontrol quan veus que sents vers l'altre persona i no vols espantar-la...
o dir-li...
d'una altre manera...
més creativa...

entra en el joc...
vols ser l'amada o l'amant?
si una vol l'altre no i si les dues volen no es pot...

indepedència...
i autocontrol...

un te de menta... al bar anomenat la bella Istambul...
seria genial viatjar allà amb tu...
l'estrella m'espera...
ella no te la noció del temps... dorm sempre que pot...tot...ï
rutllla be...

mira a veure si estic desperta cada matí...

espero a que siguin les 9 per anar a veure projeccions que faran a la casa batlló... la meva dragona... mapping en diuen...
que volen despertar-la a la dragona...
bon eslògan...

mai és el que podia haver sigut...
els desitjos que s'acompleixen son tan extranys....
la vida passa com el fum del tren...

i em recorda a una barreja de la viatjera i la volcànica, com l'aigua...

duia una ampolla d'aigua de Sant Aniol aquella tarda, ens van demanar que inventessim el centre d'interès per l'inici d'unes colònies... a una massia de la Garrotxa... érem 5 en el grup de classe... i després de 10 minuts cap dèia res...
i vaig recordar de sobte un gag del gat garfield... en el que es troba amb un nan màgic del bosc i aquest li regala un desitg... en garfield demana que no hi hagi dilluns per que no li agraden... el nan li concedeix el desitg... i dons no hi ha dilluns... garfield torna a casa i és dimarts i recorda que els dilluns és el dia de la lassanya(el seu plat preferit), el dia que reparteixen les ampolles de llet, el dia que fan la seva sèrie preferida a la tele, etc... llavors s'empenedeix de no tenir dilluns i torna al bosc a buscar al nan per que li torni...

amb els de la classe dons ens vàrem inventar el geni de Sant Aniol... que surt als camps i boscs de la Garrotxa quan et trobes una ampolla d'aigua volcànica de Sant Aniol i la rasques... dons surt el geni i li pots demanar el desitg que vulguis...

el noi va repressentar molt be a Sant Aniol... i les noies fèiem de monitores que les havien despatxat a altres cases de colònies...
cada una més penjada que l'altre...
i dons ens trobem l'ampolla i la rasquem i surt Sant Aniol i una monitora boja demana una lassanya...

ara vaig a la casa batlló a mirar el mapping... allà poden passar 46 possibilitats de la realitat... com diuen els xinesos del Feng-shui...

sempre buscant i sempre rascant desitjos... sempre esperant el pròxim tren...

no diguis res que no millori el silenci...

dons si apareix... si pot ser... potser es desperta la dragona...
faré el mateix camí que fa un mes i nou dies... ara a peu... pararé i esperaré... a les nou en punt...
*