Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2014

Aprendre

Aprenc de la dona que jeu al meu costat al metro...te 8 notificacions al Facebook (més que jo!) , un mòbil huawei, amb una gran pantalla...
Miro per la finestra i veig quatre dones que esperen el bus són xineses, és divendres, l'espera algú, l'ha trucat abans de sortir...
A mi m'espera la meva mare i els nens, anem a fem un videoclip..
Fa sol i fa vent de tramuntana...
Cauen gotes...
Avui l'ha encertat l'horòscop...tindras barreja moments de joia i melancolia...
Segueixo creient en mi i les meves possibilitats, clar que si!
Diuen ara els científics que potser si que hi ha déu...diu el noi del magatzem...
Hi ha fantasmes arreu..al camello de portaferrissa, a la fàbrica Damm, etc.
I al meu cap. I tant.
No ha deixat de deixar de fumar? I perquè tanca el blot?
Ara fa servir l'Instagram.
Jo sóc més de Facebook.He de mirar a allò positiu de les coses.
Hi ha coses que ens superen.
La solitud és un invent?
Jo sempre em sento sola...encara que estigui amb mil...
I no é…

Nunca nada es suficiente

Si quieres obtener nuevos resultados, no los lograrás haciendo las cosas de la misma manera...así que hay que buscar nuevas fórmulas...
Dijo Einstein...
*el hexagrama 8 (el 8 es mi número preferido : infinito)  es mi tatuaje y offcourse mi logo de marca personal Lutxana art* >>
Hasta el momento mi fórmula ha sido ser yo misma, pero el resultado siempre, aparente y mente, es de que las gentes han intentado tomarme el pelo...

[La mujer de enfrente en el tren tiene cara de perro, mira como si fuera a ladrar...como si tubiera mierda debajo de los orificios de la nariz...
Lo bueno de ver ejemplares humanos así es darse cuenta de que no quieres ser nunca así.]

El I Ching de hoy explica el hexagrama que llevo tatuado desde los 27 años en la pierna derecha, en la parte posterior del tobillo... cerca del talón de Akiles...

Es el 8 el símbolo de la unión. >> http://lutxanaart.blogspot.com.es/2014/02/pi-la-union-i-ching.html

Agua sobre tierra, esa soy yo. Un río, un mar... la vida, la c…

Revolució

Revolucionem el món!
Digues bon dia al home que jeu davant teu al metro...Revolució matinal...Les persones amb dislèxia ens enrecordem de com s'escriuen be les paraules per referència a moments i coses de la vida, fent associació, per això ens fem paranoiques dels detalls, crec jo...i les referències es van renovant, sinó la memòria es colapsaria, fer servir memòria més propera en el temps sembla que li costa menys a la ment. Per exemple, la paraula "davant" recordo que s'escriu amb "v" pel primer dia que la vaig besar a ella. Un gran dia. Després vaig anar al Clot i allà la Miriam em va dir com s'escrivia "avans" per escriure un sms.Canaletes màgica.Es pot revolucionant el món siguent una persona normal. Seguint les normes.
Anant al gimnàs. Suant. Dutxa diària. Pentinat fàcil. Roba negre. Dents netes.
Segueixo sense entendre perquè s'han de rentar les dents pel matí. Per la nit val, igual que la pell, ha d'anar a dormir tota polida …

A prop del mar

M'ha explicat moltes coses en poques hores, dedicades...
Remira les fotos de l'estiu passat...
Perd la seva vida mirant la dels altres...podria dibuixar, és típic de quan vaig amb tren...però ara aniré més sovint en tren, cada dia..i podré llegir i escriure i dibuixar tant com la matinada em deixi...serà de nit, aqiesta és la meva història.. i res més ...la meva lletra del meu nom diu que només penso en l'amor, i és cert...és el més important per a mi...també diu que no sap mantenir l'amor...i també l'encerta...
Veu el Cactus, és de la família dels aloes...diu..li recorda a un ex nòvio que la va deixar just davant d'un exemplar d'aquella planta que hi havia, diu, a l'entrada de la casa dels avis,..el dia de reis...li vaig regalar un foc per la càmera de fotos que em va costar molta pasta i li vaig estar apunt de demanar que mel tornés, diu...
Res serà igual...van dir que a partir de febrer les energies canviarien...però tot segueix igual, o pitjor...s&#…

versión beta del plan B

todo lo beta me encanta...
spotify beta online, en la nube, no lo tienes que tener en tu ordenador ocupando espacio... ni gastando memoria ram...

zapatos nuevos, versión beta...
entro a la tienda, los veo, es mi talla, me los pruebo, van bien... me quedan bien...
pago, camino... me ajustan las gafas, les cambian las pastillas de freno con la nariz...
una chaqueta... dos camisetas... ¿de manga corta?
son chulas...
compra semanal, tabaco, comida, etc...
vino...
tinto, claro...
las vibraciones...
de nada...
de ayer
¿qué ayer?
de hoy
¿qué hoy?
nos han cambiado los encantes...
ya no es lo mismo, se parece, pero no...
22:22 día 15, los coches no pasan por la rotonda de Glòries...
espero la última lavadora de esta semana...
todo limpio, más o menos...
vamos al bar ese que se ve que se llena...
por cambiar...
volver a la misma calle paralela...
por ahí hay energía perdida...
de estos inviernos raros y seguro de la siguiente primavera frágil que llega...
la huelo...
el buho guiña el ojo, ante…

El 54

Divendres 7 va semblar que tot començava de nou, i alhora, tornava una mica al passat, fa 10 anys...esperant el bus 54 ( aquell on vaig trobar l'estoig) a la parada de davant de la Universitat...potser era el tancament d'un cercle...
M'agrada anar en bus..

La cosa més divina és viure cada segon com mai més...
La passió em fa fer cara sempre de divendres...

Haurem de matinar, anar d'hora a dormir, i mirar endavant...
fer esport 3/4 vegades a la setmana, deixar de fumar, practicar anglès, veure a la teva família  i amigues un cop per setmana... escriure...
anar al cinema...
i anar a sopar a aquell restaurant de la rambla, des de les seves finestres pots veure la gent passant...
i demanar l'ampolla de vi més cara...

i se que està enamorada de mi...
i es veu als seus ulls, al menys li agrada estar amb mi, parlar, potser li agrada massa..

haurem de ser més conscients i responsables, mirar a la vida a la cara, als ulls...

es controla per no cremar-se amb el foc...
i esper…