Passa al contingut principal

Escribiendo...

dia 9
mes desembre
any 2015... a no encara no... 2014

no em conformo amb viure...

la falta d'informació...
crea el gel...
crea...
i vola el drac...

feia temps que no bebia tant de vi...
vi bo, que ha puja... al cap.... per sobre del be i el mal...
sexual, sobretot sexual...
modèl.lica....

virtual...

sons que exploten...
dóna'm qualseveol jaqueta...
el petó ben prim...

es queda en el tinter... el punt de gràcia...
dos petons... bicos... i una mà...
i apendre a escriure be...
i a llegir entre línies....
hi ha lluna plena!


la màgia sorgeix i s'evaeix...
a cada punt que neix del vuit...
se li nota a la veu, al reflexe dels seus ulls... li sobra el valor que li falten a les meves nits...

una flor...
que m'agafa la ma...

i que em demani...
el que sigui desde l'altre punt de la ciutat...
i anar i tornar...
on trenquen les onades, es salva la caracola en espiral...
sense raons...
m'hagués bessat...
i sap que ho se...
més dóna'm més...
fa por la falta d'informació...
escribiendo algo nuevo más... cansada de despedidas... 

confondre el debat, voler còrrer més del que hauries de caminar...
anar per davant i caure i haver de tornar a començar...
però es sent...
i això compta...
pel davant i pel darrere...
respiro a l'aire l'hivern...
la nit delicada...
deliris...

darrere de les seves pases...
d'esquena al futur...
enviam un àngel que sigui com tu...

i bessa a un cec...
anomena cullareta als grans cuiners de la tele... s'adorm a un portal una nit de festa...
i pega als nois que la volen ajudar...

sembla que ara ja ho veig més clar...

ella va canviar i ara ha tornat a canviat...
perquè ha succeït alguna cosa...

anirem a la Mola a robar un burro, per anar a Bourdeoux...
i cantarem Radioactive a les estacions de metro....

i l'home que dormia a prop de la meva porta potser és molt més feliç que totes nosaltres...
no li cal res mes que dormir...
i si és la seva decisió?

els prejudicis...
la mateixa cançó en bucle... ara te un nou sentit...
de nou...
un ou...
de gallina...
de ciutat....

i anirem un dia a fer una volta amb la gossa...
com el primer dia de l'any... i anirem per la platja...
i menjarem tapes al Santa Marta... a la vora de la mar....
i et preguntaré si has vist el mar...

has vist el mar?
la meva mar...

i el riu.... diu que em deixi anar... que flueixi i em costa...
vull veure el teu riu, vull beure del teu riu...

sense pensar en res més
que en les maduixes....
a la colilla de cigarreta surt la L clavada sempre...

als números de les matrícules surten els 9 sense parar....
i ara els 2...  i els 1 desde fa un any... i tornen els 8...
alguns 4....
i més 1 uns....
pluja de números.... pluja de nous... de califòrnia...
es beu el batut de xocolata en dos glops com aquell San Francisco... com jo aquell Sex on the Beach...
i l'altre s'ho ha deixat...
tot gira, en espiral... i jo volo en el meu drac blau...
d'un cantó a l'altre de la ciutat de nadal... patrocinat per Tous...
aquest nadal ens pixarem als galets gegants...

i torna... la màgia.... i em falta un ball...
el ball que em vas prometre...

i ho diu el meu cor.... 
que sent la llum blanca... s'atura al punt de llum...
on recau... el límit...
guanya qui millor s'adapta al medi...
com els conills de granja...
i els de la Serralada de Marina...

i encendre el foc...

no vol llegir més aquell conte als nens... 
quan somrius en la nit...
s'encen el nadal...
als teus ulls*

sónen els violins... i diu que em tenyeixi de pelroja...
s'acaba el batut de xocolata...

*i em diu... si he sentit la cançó de la Sia que ha penjat al seu mur...

is this love?
(escribiendo... 
en mis pensamientos....  sigo...  
tomorrow never end...
stalker fuera de su zona de confort... palabras clave hastags, almohadillas...
la cieda y su perro lazarillo negro...
aúlla a la luna llena...
vuelan las oscuras golondrinas...
y las raíces del árbol del carrer de Sants salen por la acera abren el cemento...
en el mismo bar donde vi sus ojos por primera vez...
... el tango era per tu... pel ball que em deus* y sinó Edith Piaf... en versión deepHouse...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega