Passa al contingut principal

otra noche loca

la playa se hizo pequeña, no hay espacio para tanto orgullo transguedido... sin mentiras, pero llenas de arena de mugrientos silencios nocturnos...
agresiones no verbales,  aullidos a una luna ausente y disidente...
la seguridad se esfuma...
del control del caos y la espiral gira alerededor nuestro ya... me recuerdas tanto a ella...me has dado la idea de ir a verla, de escaparme y darle sentido de verdad a algo este año...
algo que vale la pena, no espero en el trono a nadie mi reina, canta ma corina...pero no lo quiero decir con desprecio... se presenta la guerrera autentica, que cuando marcha, aprovechas para lucir...
sin previo aviso se mueren las olas en 
mi... el deseo sobre mi cuerpo no es tan brutal como desearia... y el instinto me dice que ha venido en mi caza y se presenta ante mi... rozando el aura salvaje... se derrite el hielo... bailmos la noche a gritos cual jauría de perras...
bajo al cielo y el beso se hace delicadamente especial que desea repetir... en las afueras de las entrañas del infierno está el alfil que mira al infinito y nos conecta con las otras 5 realidades, a parte de tu y de mi...
la verdad se rompe a contratiempo...
***
el deseo se parece..
y cambia de cara, estamos donde estamos cada momento...
con quien debe estar..
para al final subir a la escalera del cementerio al nicho más alto, de la família que no ha podido pagar el entierro...

los cascos del ayer son repuestos...
el templo budista aún no está abierto, el puerto se abre... tras seducir con la contraseña del pasado..
es absurdo tanto que necesito escuchar a Depeche Mode...
para tirar de viejas relíquias...
sonidos del viejo viento dolido...
de algo que nunca es, las canciones de otoño ahora son de ve
rano también a gusto de la consumidora...

nos vemos en el cementerio de mis huesos...

todas hemos sido de cádiz alguna vez...

a las 6 puedes ir a correr a la vera del río... hasta el mar...
*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...