10.2.14

El 54


Divendres 7 va semblar que tot començava de nou, i alhora, tornava una mica al passat, fa 10 anys...esperant el bus 54 ( aquell on vaig trobar l'estoig) a la parada de davant de la Universitat...potser era el tancament d'un cercle...
M'agrada anar en bus..

La cosa més divina és viure cada segon com mai més...
La passió em fa fer cara sempre de divendres...

Haurem de matinar, anar d'hora a dormir, i mirar endavant...
fer esport 3/4 vegades a la setmana, deixar de fumar, practicar anglès, veure a la teva família  i amigues un cop per setmana... escriure...
anar al cinema...
i anar a sopar a aquell restaurant de la rambla, des de les seves finestres pots veure la gent passant...
i demanar l'ampolla de vi més cara...

i se que està enamorada de mi...
i es veu als seus ulls, al menys li agrada estar amb mi, parlar, potser li agrada massa..

haurem de ser més conscients i responsables, mirar a la vida a la cara, als ulls...

es controla per no cremar-se amb el foc...
i espera a la persona adiënt...
el que calgui, i ho entenc, perquè és cert... quan has conegut a algu diferent i que et fa veure les coses diferents, tot canvia, i res importa com avans...
tot es transforma, i tampoc cal que aquella persona vulgui estar amb tu, ni ara i potser mai... però la conexió existeix i és suprema...
és superior...
esdevé alguna cosa màgica, especial, que t'omple, i ja està...

no cal res mes, ja pots, inclús, morir...

El cafè es fa molt més ràpid al foc gran...
ja surt... se sent el sorollet de la cafetera bullint, i la olor.... mmm...
quin gust...

Em fumo la cigarreta del desig...
està llençat, bufant una dent de lleó que em va venir volant als peus...


El passat torna de tant en tant, però s'ha de mirar endavant...no vull tornar enrere...això ja ho he viscut..
I potser no sóc capaç de transmetre credibilitat necessària o la força i intensitat dels meus sentiments...
Potser...
Però avui reprenc la meva decisió de fa un any tot just...

Pescant...
(fishing)

Amb la temptació...

De definir el què vull...

i si no nedes una mica de vegades, contra corrent...
al pescar només compta la traça i el saber esperar...
la paciència i el bon fer... són imprescindibles...

(i si no l'imagines el teu futur...
res no existeix si primer no ho imagines...
i com vols que sigui?

els records alimenten els meus somnis...

els leotards, mitjons alts, són sexys... ténen botons a la bragueta...
i els treus poc a poc...

La tinc ben endins, ben clara, la sensació, de si, d'algun dia, molt més nítida que res... i potser la salvaria si hagués de triar, segur que si, i potser dóno seguretat, que és el que diuen que volem les dones, i confort, un nivell, comoditats, ...

(els musulmans poden tenir tantes dones com puguin mantenir...

Quan tens l'absoluta decisió d'arribar, no et queixes que el camí és llarg...
Estar en l'ara és estar tan lluny com estar en el passat o en el futur. 
Existir és insistir sense estar enlloc. 
No t'encadenis al passat. 
La papallona no té nostàlgia pel cuc que l'engendra.
@alejodorowsky