Passa al contingut principal

somnis reveladors

he somiat moltes coses avui...
i en l'escalfor de la nit...
em desvelava però no gosava en aixecar-me...
(ara podria fer qualsevol cosa...
però escric...
com si fos dolent...

ahir tenia intuicions...
venint amb la moto...
em sentia com aquell dia, d'aquests que només hi ha tres a la vida...
singing in the rain...

si no saps perquè algú t'agrada (no és pel seu físic, ni per la seva intel.ligència, ni els seus calers... és l'amor... diu un cartell del Facebook...

el cos no em respon..
la fira, la festa, major...
atracció de homers amb diferents looks: heavy, hippie, rockero, poppy, etc
i un bart al vell mig ensenyant el cul, fent un calvo...
què va pensar l'escultor/a quan va rebre l'encàrreg?
he de portar els calendaris a les llibreries Antinous i Còmplices, del centre...
he de fer la compra, sabó de la roba i pa del meu...
d'aquest sense llevat, sense farina de blat mutilada...
(he conegut a barcelona fins-hi tot a vegans carnívors, llegia del seu llibre la Brigitte Vassallo, serà francesa, el nom és ben extrany...
para de l'antic raval, antic barri xino...
diu que ha canviat molt.. que estan especulant fent hotels i pisos de luxe...
però el sindicat més gran te allà la seu, super seu, no se com la poden canviar pel genial edifici neo renaxentista de la via laietana...

un correbars...
a sant antoni, a la carboneria, una super casa okupa...

xerra el loco, al teatre romea....
penjen rellotges, estil pintures d'en Dalí, però novecentistes... suissos vaja...
i em ve al cap els suissos del carrer Petrixol...
ventures i desventures...
de les barcelones...

no fa gaire fred, ara les castanyeres van amb bikini i vénen mojitos....
(no és meva aquesta gran frase...

ha sortit el sol...

què em vols dir amb això?
res?
somric...
molt bon dia...

he somiat una cosa que no es pot escriure...

però he perdut més de 600 calories com a mínim....

si no t'agrada algú res de res, no fas res...

estíma-la...
com ella vulgui, no com tu necessites...

valora
admira
paciència...
somriures...
i temps
i carícies...

en un instant recordo la paraula rovira...
la fico al google...
i surt la web d'un tal Enric Rovira, que fa turrons...
i entro a la web i al seu Facebook i de foto de perfil de la fanpage té una tauleta de xocolata amb la forma de les rajoles de les voreres de Barcelona...
(sort que ningú més sap que ahir per la nit varem saltar valles, trencar xarxes, i de tot... per una rajola de marina...
de la ciutat...

una mica és nostre...

hauria d'incloure a la meva web les darreres exposicions dels últims dos anys...
la més recent que tinc és la expo que vaig fer a las fernandez pel primer ventu! de fa 2 anys just...

viure i crear i revolucionar la nostre pròpia época...
és l'ara, és l'avui...

tot per a tu...
senyals...

una sala l'exposicions....
clinex..

l'escriptor Àlex Rovira... «El pensament ens porta a la conclusió, però l'emoció ens condueix cap a l'acció.»

Casa Rovira / Marcelo Daglio




© Trucco – Tricanico

que nuestro ejército sean mariposas...
alza tu cerveza... brinda por la libertad...
el infierno es este bar...

Comentaris

"Me ha encantado sumergirme en tus escritos y explorar los sueños reveladores que compartes en esta entrada. Los sueños son una puerta a nuestro mundo interior, un espacio en el que podemos explorar emociones, deseos y temores ocultos. Me identifico con la sensación de que los sueños pueden dejarnos una huella duradera y despertar nuestra creatividad. Cada imagen y metáfora que utilizas en tus relatos evoca una profundidad emocional y una atmósfera envolvente.

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...