17.1.14

look basic per estudiar

ja se que als meus anys ja no hauria d'estar estudiant...
però sóc la rara, la retrassada... o com vulguis dir-li...
no gaire empollona, mai...
llei del mínim esforç, deixar tot per l'últim moment...
no fer allò que podies fer avui, i deixar-ho per l'endemà...
és habitual...
la mandra de les rutines, de les normes...
són un perill perquè poden arribar-te a agradar... massa...
el biaix optimista és fantasmagòric...
vaig amb la bufanda de coll al cap, el jersei de quan tenia 15 anys...
semblo rapera...
s'ha d'estar còmode per estudiar...
que no falti birra, tabac...
alguna cosa per picar...
paper de liar...
de fumar...
i música...
molta...
i adequada...

res ha canviat, penso, però sento que estic en el camí correcte...
ara...
i em dóna calma...
tampoc deixo de fer res...
la lluna a punt de petar de tant plena...
els del badulake ja volen tancar, però saben que a aquesta hora és quan més vénen...
tot és relatiu...
(menys la mort...

fins aquí puc escriure...

obrir el cor...
sentir, fluir, riure...

serà el que hagi de ser...
ésser...
semblo la loca de mierda lesbiana i de Barcelona... però...
perquè...
tots els perquès...

el meu objetiu era viure sola amb un gat, i ho he aconsseguit...
gran frase...
això és el que es perd la gent que no és al Facebook...
l'inmediatessa de les coses que sorgeixen...
l'instant...

no entenc, pensa, com les meves ex estàn totes amb gent pitjor que jo... menys interessants, menys maques, sobretot molt menys sexys, clar...
potser no saben valorar-me... visca l'autosuficiència....
ballo millor, sóc més llesta, més divertida...

potser la qüestió és trobar algú que valori aquestes coses i no d'altres com els diners...

el raval ha canviat, tot canvia... però ara també inspira, el raval, la rambla, la Sagrada Família en negre... a la nit, no la il.luminen, si fos de l'ajuntament ho demanaria de totes totes....

la primera televisió la van inaugurar els nazis a alemanya... campanyes d'alienació de la gent... la gent mira molt la tele... però també fan coses bones...
però la gent prefereix mirar coses tontes que no omplen...
que et tornen indiferent davant la situació ben crítica que vivim actualment...
perdent tot tipus de drets, guanyats a força de molta gent que s'ho van currar per nosaltres...

però els nens petits d'ara conviuen amb nens de tots els origens...
com sempre ha passat a Barcelona, no hem d'oblidar que allà on hi ha esglèsies romàniques i / o gòtiques... avans hi havia torres àrabs.... a Barcelona també...

per drogar-se com déu mana hauria de tenir molts calés...
i mai he tingut, ni he volgut gastar en aquestes coses...

unes preguntes per a una escriptora de pacotilla made in Internet com jo...
i unes respostes...

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Escric allà on em vingui la inspiració. Moltes vegades al llit, al sofà o a la taula. 
El lloc ideal per escriure igualment és a una terrassa de bar, al metro, a la platja, al mitg d'un bosc, a un camí...
2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Escric al ordinador directament, i a vegades des del mòbil.  A vegades escric a la llibreta, sobretot frases o idees.
3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Quan em ve la inspiració. Moltes vegades penso el que escriure anant en la moto, parlant amb la gent... als bars m'inspiro molt al veure tots els tipus de persones i la seva conducta.
4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Vi, birra, tabac, gin tonic, orujo... fumar tot inspira... més... però també un bon cafè scoop a una terrassa és ideal...
5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Música alhora que escric, és indispensable, o alguna pel.lícula, documental interessant...
6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Màxim  2 hores, mínim 10 minuts.
7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Tal qual, núa, a l'estiu, s'escriu molt be. El perfum sempre inspira, i neta sempre.
8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Llegeixo tot el que trobo, sobretot notícies i novetats, temes de misteri, etc.
9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
No, m'agrada escriure tal com raja. Encara que se que hauria de ser més curosa amb les normes ortogràfiques, però no puc tècnicament per la meva dislexia, i trobo que ja faig molt, és molt dur rellegir coses teves de vegades... i això és el que em fa enrera de corregir-me... més que res, no acabaria mai, sempre es pot millorar tot.
10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
No. Sóc jo la meva lectora de confiança, si m'agrada a mi ho publico, a vegades encara que no m'agradi...
A les amigues els hi demano que em deixin apuntar coses que diuen i les escric al blog... 

@lutxana