Vés al contingut principal

la flor més gran

la vida intel·lectual...
és una gran flor de vuit pètals... són els somnis que s'intal.len en la ment...
el buit que cerca la perfecció...
el viatge és infinit...
i jo tinc cura.. de que el vent no despentini el teu serrell...
ànimes...
perdudes...
a la mateixa ciutat...
te les creues...
volent o no....
i dilueixes...
volia pujar una foto a l'Instagram... però se m'ha oblidat...
com va la vida? no tens marujeos per explicar?
una noia te ficat en el seu bloc el meu bloc de poesia...
si? el teu és una mica monotemàtic, no trobes?
i què és la vida sinó?
escric sense uts...
sense xarxa...
em llenço...


tot el dia a les xarxes...
i tu treballant...
i jo treballo d'això, tinc excusa...
i tu què tal?
com sempre... més en calma...
una nena de Camerún...
fa dues setmanes la conversa era fluida...
però ara torna el silenci, i no passa res...
però és, com el dimarts...
que sembla dilluns...

la relació que s'estableix amb les persones... a través de les xarxes...
un missatge... una conversa de xat...
el següent nivell quin és?
una trucada de telèfon?

abans de donar-li forma, els sentiments apareixen al cervell com un caos...
65 minuts esperant la rentadora...
dóna voltes...
i neteja tot...
per si de cas...
què? res... no res...
per a mi...

tornem a casa la meva germana i amb els nens amb el cotxe ronda a vall al camí del mar... i fiquen una cançó d'un CD i la meva neboda comença a cantar... de manera increïblement tendra...
en sessió privada... canta... i la seva dolça veueta... va dient totes les paraules... i les intenta entonar com pot... amb tota la tendressa del món... només quatre anys... i mitg diu ella...
 tampoc és res de l'altre món, però mira...
és la seva primera...cançó...

no trobo les arrecades, ni les cartes del tarot...
m'hauran de regalar unes noves, no es poden comprar una mateixa...
lerelerele...

fa por o faig por?
no és por, és manca d'informació...

sempre volem més....
a Camerún no els agrada treballar gaire, sobretot als homes, explica...
i penses? podries ajudar a una nena d'allà i portar-la aquí,
però on hauria sigut més feliç?

un home a sota d'un dels ponts del passeig de la mar bella...
i diu es fa la festa tot sol...
quina enveja diu l'altre...
diu, m'agradaria viure així, sense cap més preocupació que jo mateixa...
m'agraden les meves comoditats, arrodonir les meves manies,
dedicar-me una tarda, una nit i una setmana...
marxa de viatje sola...
i diu que va amb gent...
és moment d'escriure tot això, penso...

flexible i elegant, no vull fer cap mena de ostentisitat ...

i què vols?
i com?

intel.ligència emocional, les paraules esglaiades de subtils disfresses de verí... estratègiques, irònica, sempre seductora...
l'estrella, ja en van tres...

la força de les noves idees...
no destrueixo, travesso i enfilo...
en comptes d'eliminar, divideixo per imposar-me millor...
aclarir els conceptes, establir la seva dualitat, defineixo perfectament el que ha de ser i no...
tinc al meu voltant una cort d'artistes oficials i de nobles paràsits...
la ingenuïtat és la meva espassa... contra la falsedat...

hàbil amb les paraules...
una dona amb barret en comptes de corona...
que em protegeix de la pluja, el sol i el vent...
sense pompa, el meu tro està a la naturalesa, en contacte amb la terra...
necessito l'aigua...
23:32...
dia 8...
any 14...
l'or que flueix a l'aire, uns tant i uns altres...
mirant...
viu de la seva feina...
i mires la seva acció al món...
va més enllà...
tremenda...
virtual, espiritual...

quan t'enamores voles, diu... només vols que veure a la persona, saber d'ella, però ella ho sap tot...

deixo el meu palau...

sense ànim de conquista, ni intriga, però no obstant sense perdre la màgia... o sense deixar de buscar-la... en tot cas...
faig la contrapartida amb les mateixes accions i interaccions...
incautes...

regnar mitjançant la no-acció...

tampoc practica la caritat, persegueixo la saviesa, com un or flotant al cel...
les meves possessions terrenals les he reduït al màxim, com les meves necessitats...
i les deixo al seu lloc, sense despilfarrar...
conscient constantment, que cansa tant...

el que m'importa és la bogeria....

no em comparo amb ningú...
estic en l'ara, al present...
accepto els accidents i els canvis incessants de la vida material, em deixo anar, fluir, sabent que l'univers te designis misteriosos i seguint-los... sense jutjar-los, encara que no tingui cap control...
no tinc cort, ni exèrcit, la meva sabiessa consisteix en no saber res...
el meu poder, consisteix també, en no poder res...
el meu ser, en no ser res...
podria meditar, i tocar el piano...
fins a la matinada...
fins l'endemà...
aquesta és la meva melodia salvatge...
sense coratge, ni valentia...
només endins, cau, rodola... mitiga els silencis, la calma...
embruta els crits muts, dibuixa al paper... cargola al fil amb tinta negra...
deixat... anar...
ella canta als morts...
no els veu...
ha mort una perla avui...
no la tornaré a veure...
i podria plorar, encara que fos només em somnis, no em surten les llàgrimes des de fa temps...
només ploro en somnis...
en tinc ganes...

la meva iaia està fluixa.. el dia de reis....
es veu viva mirant les fotos de l'estiu al poble i m'explica el què de cada racó...
aquesta era la posada... ara en ruïnes...
allà anàvem a jugar després de les classes del col·legi...
silenci per favor...
hi havia un ferrer, i un fuster....
a l'entrada...
he acceptat el meu cos com a vehicle corporal...
que poc a poc es farà vell i morirà com qualsevol altre...
un desig?
veure a la meva vetlla...

gira el cap en rodó...
mira el paper que vola a la meva mà...
es fa la tonta, remira i salta... molt...
fins enxampar el retall...
qui no sàpiga res que es calli...
parlar per parlar...

una samba sobre l'infinit...

si no deixes que vegin el que escoltes, tu tampoc ho veuràs dels altres...
al Facebook si...
surt...

vaig a l'acció, com al recapte...
com tot el terreny sagrat tinc un tresor...
que podria impedirme continuar si segueix en secret, enterrat i sense fer servir...
aquest és el pes del passat... de tot...
és un grilló que em sotmet, prisionera...
alhora m'elevo a les més altes muntanyes mai vistes...
allò millor de mi mateixa...

l'essència del ser...
transformació de la matèria a l'esperit...
en mi comença la obra alquímica...

estic a l'alba de l'acte més no en l'acte en sí...

avui dormiré al sofà...

*canción que canta mi sobrinita Ainhoa  prueba 01 Lara Diaz Garces http://open.spotify.com/track/48dO5G4vK1l3RotWX7rdUg

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…