22.8.13

víctimes de la societat capitalista i consumista

som víctimes, d'aquesta societat, basada en uns ideals autodestructius, com individus i com a grup social...
ara parla una de les meves personalitats....
quina serà?

quan penso en ella em fa mal, em sento malament...
l'he d'espantar de la meva ment... fugir d'ella..
del rebuig que em fa patir...

saps que estàs en el camí correcte en cada passa que fas ja que sents l'alegria de viure...
i no la sento...
ella diu que tornarà...
i jo crec i penso que no...

les més dolentes enfermetats s'han endut 3 persones del meu entorn... aquests darrers 6 mesos...

vol sexe, però...
te por als sentiments...
a la merda de sentir per algú...
o de que aquest algú, senti alguna cosa per ella...
(quina sort, no? que algú senti amor per una...

i que et deixi a l'estacada...
normal...

n'estem fartes totes d'aquest sistema...

la culpa no és ben be de la persona sinó de la seva falta de personalitat,
que és culpa tanmateix de la societat de merda en la que vivim...
és una víctima del sistema...

surt de l'estòmag, la ràbia?
si... dons continua....

si és per sexe, estic sempre disponible ...
puc arrencar-me el cor mitja horeta... deixar-ho a la tauleta...
total no dura gaire més ningú...
(recordo aquella tarda de 6 orgasmes... un miracle... suposo...

aviat estaré alliberada...
per que el temps tot lo cura...
i un clau treu un altre clau....

no es culpa seva, ni meva...
és la meva condició no adient en els valors d'aquesta societat...
som víctimes de la societat capitalista i consumista...

la cultura obsessionada amb la 
delgadessa 
femenina...
res a veure amb la seva bellesa...
de les dones...
una societat obsessionada amb el control de les dones...
les seves vagines i els seus pensaments...
la dieta alimentaria d'una dona és el sedant polític més potent...
a la història de les dones...
una població tranquil·lament boja....
és una població dòcil...
(Naomi Wolf)...

El teu coratge i la teva perseverança et premiaran amb important èxit. Mantén sempre el teu esperit en harmonia amb la natura....
(això intento, no evitar la meva naturalessa...

una persona savia pot aprendre més d'una pregunta tonta que un ximplet pot aprendre d'una resposta sàvia...

remoure aquestes idees que em fan mala sang...
també em van malament...
m'alteren...
però allò que escric ha de ser emotiu, emocionant...
com la vida en parella...
si és normal, fàcil... perd l'encant...
el teatre és necessari...
per crear tensió sexual no resolta...

la meva ma ja no dóna més de si...
amb tanta lluna plena...
ja en fa un més i quatre dies de sequera...
i jo un any...
i jo un segle...

com un dinosaure...

podria treure pel meu nas, nicotina, cianur d'hidrogen, el monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni (CO2), amoníacòxid de nitrogen, etc...
(m'agrada autodestruïr-me, triar de què i com moriré...
però porto 24h sense fer-ho...
és dur...
diuen... quant menys en fumes, menys ganes tens...

fumo... per la meva repressió forçada sexual...
faria sexe cada día unes quantes vegades al dia...
(amb la mateixa persona clar, si vol...
dons déus pensar molt en sexe, per que fumes molt...
dons si...
(crec que hauria d'haver nascut a Brasil...

imaginat un home gras, gran, pelut i gran que i que l'has de vomitar...
fes-ho... al mig de la vila de Gràcia...
i després imagina't

no li agrada anar amb aquesta gent perquè són el reflex del q no li agrada d'ella mateixa

no more dramas... please...
si no vol, no vol, i punt...
i ja està...
lo més normal es que dues persones no s'entenguin... i no quallin...
lo dificil és trobar algú que t'estimi de veritat...
i que lluiti per una...
relació...

només em vol per omplir els seus temps vuits...
quan la resta del món no està per ella....

SENSE RENCOR...

lluny, diu que pot ser la millor amiga del món...
que em pot fins-hi tot contractar...

pots fer-ho, ara, i aquí...
el món als teus peus...

primer la justícia, després el hierofante, i finalment la sacerdotisa....
i més encar, la força...
busques justícia, has de seguir les normes de la casa de la sidra per aconseguir el do de la sacerdotisa...
i conquerir la teva força...
mata el teu orgull...
totes les vegades que calgui...
paciència, silenci,  meditació.... reserva... espera....a discrecció....
*fes servir la teva inteligencia...

me and my monkey*


18.8.13

Emoció i passió

Alegria...
Les revistes d'avui en dia són poc interessants...amb articles reutilitzats i poc profunds...això fa que t'hagis de comprar varies per poder satisfer la teva necessitat...cadascuna fa una funció, una és per cobrir les necessitats emocionals...una altre intel.lectuals i altre per diversió...
Per pasar el temps...
Que pasa i desfà les vides de la gent...
Un any més és un any menys...
Haurem d'esperar un altre any...
A acomplir els nostres somnis...i algú que els vulgui compartir...
I ballar...
La caiguda és el primer pas per començar la meva dança....

Des d'aqui no puc fer res...però quan torni començaré a fer...i refer...no vull perdre'm ni un instant de la meva vida...
No tinc por, ni orgull, ni res per oblidar...vull seguir caminant.
Fent camí...
Fent via.
Esborra'm els llavis amb aigua beneida...
Cremen els ulls...
Buits...
Sembla un somni un malson,  com si ja ho hagués viscut...i deixa mal sabor de boca...

Divulgar les idees...
Per tangos...
Menjo..dormo i fumo...
Manca el factor humà...
Massa vegades...
Si t'ho imagines ho destrueixes tot...
No fer plans més enllà de 3 mesos...
No se sap mai..
Intensament...viure...i conviure...

El rosal blanc...
Roses blanques...
Vens venent flors...
I quan l'aigua clara...cau...de pluja...
Escampa la boira...
La vida és el que vols...

Si t'esforces pots millorar...
Amb la llum de la marina...matinada al meu jardí lluminós...

Rellueix...
Repic de mans...
Arribarem a gràcia
La darrera nit..
Para bailar la bamba...
A riquitraun....
A la plaça de la xemeneia darrera de la plaça del respall...al carrer siracusa...de nit...amb vi...
I esprai de colors...

Els flamencs...

Roses...

Delta.
Ebre.

Dissimular la glòria dormint...
1913 fa 100 anys va néixer la modernitat...amb Kafka, Mann, Freud, Kokoschka...la vigilia de l'incendi alemany...
L'estiu d'un segle...fràgils...a vessar de les guerres absurdes...

La paraula que faltava...
Però no vols endevinar mai...
Als meus ulls, densa argila de buidor...
Espriu i Pla...ara pla...
Divulgar el coneixement, les idees...és la meva obligació moral...
Qui sóc jo? Com sóc jo?
De cara, de creus...
Fent-se creus...
Em creus?
Obsessiva amb els números de les matrícules, amb les coses que dónen o no bona sort...
De tot aprèn...
Però hi ha situacions de les que la gent no se'n surt...
La mort, la guerra, l'esclavitut...del sistema de valors que trontolla...
Tempesta sexual...
Amb ulls salvatges de cor calent i peus freds...
El guerrer va veure Inés i ja no va voler conquerir res més...
La serp sense ulls...

La raó per viure...
Mestissa entre europeus i inques...
La veu de la selva....
Suggerir les remors de la naturalesa...

Tot neix de les millors intencions, després sorgeix la necessitat de defensa que porta a atacar, la curiositat que ens condueix a la cobdícia...

La nit de fa tres estius...ara és la mateia...nits golfes...de circ...

2013 un any de sort per a mi i la cabra...
Ets una porca o una conilleta?
T'espero.

1983 i/o 1987.
Ideal.
4.
Novembre.

La convivència entre més de 2 persones porta a l'odi, a l'enveja, la competència, la repressió, o a la consumació...i dons al secret, la mentida, l'engany, la destruccio de la convivència.
És l'instint animal...
Abisal...

La transparència i sinceritat total sembla impossible en els nostres temps...

Una tònica per acabar de despertar...dels malsons eròtics...on sembla que no hagués passat res...

Neteja els plats i es sincera...ho hem deixat, millor dit m'ha deixat...
Hi ha gent que s'ofen amb detalls increïbles on els demes no tenim capacitat de refer o dir res...
Què hi farem...
Es va sentir ofessa...
No vaig estar a l'alçada...
I aquesta és una raó per deixar una relació?
Qualsevol raó és bona...

Te addicció al mòbil o s'aburreix...del tot...sense poder fer res del que ara mateix dessitja fer...
Quan marxes?
Després...
Del no res...
A la recerca del temps perdut...
Es necessari un temps de reflexió...
De meditar...
Endins i en fora...
Quin remei!
On sobra el temps i l'espai...

15.8.13

No em llencis, reutilitza'm

Pair i patir.
Si et fas una ferida, de caure, d'una rascada, primer l'hauràs de netejar amb aigua i sabó, aigua oxigenada, i ficar una tirita.
Tirititran...do de frio...
Te frio...
Nepal.
Després et pot sortir una crosta.
Inclús sovint si et caus et tornes a fer mal al mateix punt.
És com un iman.
Dons després d'uns dies cau la crosta i es defà el punt amb nova pell.
Hi ha ferides que no es curen perquè sempre es tornen a obrir, s'infecten, i potser deixen cicatriu.

Dons haurem d'esperar...
Al llit despertes de la mitgdiada...
A un llit estrany...

La gent no vol compromís...
No vol conèixer més...

Si estàs alone sempre pots veure alguna cosa al mòbil i fer veure que et va be. Pot semblar que parles per whatsapp, això si que val, quan escrius.
Escriure a la plaça del poble amb tota la gent parlant d'allò que sel's acudeixi. No em ve de gust parlar.
Com et va?
Be i punt.
Fent amics.

Ara he d'explicar tot el que m'ha passat aquest any?
Quina mandra.
I tampoc crec que els importi res de res res.
Al poble si vens sola vol dir que has fracasat. Uns no porten ningú per que no volen i altres per que no poden. Tenir fills ja vol dir que has cuit be el teu arròs. I si tens una feina fixe ja ets una crac.
Si no tens res de tot això ets una perduda.
Això si que te guasa...
Diu la cançó...
Si vens vol dir que no tens prou pasta per fer un viatge com déu mana...

Vine nena ficat el vestidet blanquet per anar a la misa...
Perquè no fan la misa despullats?
Una misa nudista.
Un poble nudista.
Ara podia fer una consel.lació familiar amb els membres reals de la meva familia.

Disimulo la solitud del fracàs escrivint...
Potser si.

Balla ja la gent lluny del mig de la plaça, i es van apropant poc a poc...

Esperen el bingo...
El ball de disfresses de la nit.
Em disfrassaré de balladora de swing...
Una camisa blanca, tirants, barret de mafia, sabates bicolors...
Podria anar a escriure al camp tot gaudint de la posta de sol...
Passada en escena romàntica...
Així ho feia pels voltants en Becquer...i escriure llegendes fantàstiques de dames de la nit màgica...potser tindria més sort...però em fa mandra inventar un nou món...prefereixo inventar-me aquest món...fer càbales...imaginar sorpreses increïbles de persones que mai les farien...
Tot seria més guai.
De sobte apareix i em convida a ballar un paso doble al mig de la plaça...
S'ha tornat a caure i s'ha obert de nou la ferida...

Somnis desperts...a viva veu...

M'agradaria que fosis aqui i ballar amb tu i gaudir del teu somnriure...

Sóna la teva cançó...ets un somni que se'm va escapar de les mans?
Vaig arribar massa tard...
Massa compromís...
Per sempre...
Et perds aquest nou despertar..
Em moro per dins per tornar aquí fa un any i saber que no vaig valorar com calia el seu amor...
Tornar...és el meu desig...
Ho donaria tot per gaudir-te....per sentir-te cantar...al final mai em vas cantar...
La conversa de música i llibres a la app de contactes ha estat molt interessant...
Valorar el que tens quan ho tens i saber no deixar-lo escapar...
Què hauria de fer per tornar?
Diga'm....
Esperaré, no hi ha remei?
No em creus...
Ho hauré de demostrar...
Com?
No tinc ni idea...

Busco el meu lloc d'escriure per naturalesa...al mig dels arbres esperant la pluja...al camp de blat groc infinit...escolto la cançó al piano...
A prop els girasols...amb ells ballo mirant-los...ara sembla encara més intensa cada nota...les dues torres i el pont de la reina...sobre el riu...
S'ha de creure i pensar en conjunt, actuar en global, per la unió i la igualtat, és el que te sentit...

Encara que no fem gaire cas de la raó...i si del ego...
De la il·lusió que pot néixer de qualsevol conversa anònima...amb alguna desconeguda...

La raó seria no esperar res actuar amb conseqüència, si algú deixa de sentir emoció al teu costat...és més raonable desapareixer?
Començar a caminar allà on es pugui..
Tenia les sabatilles i he trobat a qui calçar-les...són de muntanya...no són de vidre...i ja estàn una mira trencades....de fer treking?
Humor abisal.
Abismal com el meu desig imparable...que em mou sempre a actuar amb tanta energia que podria moure muntanyes...
I irracional...
Del tot...
Sempre veig possibilitats arreu on la realitat és de pànic...
Ballam fins al final de l'amor...
Devora'm de nou...
La princessa salvatge...
Menja sota la taula...
Amb els gossos...
Sortir amb la bici perseguint la tormenta perfecta...
Sospirar per una xispa...
Que neix del no res...
De la meva ment que crea monstres...d'amor irreal....
Camí d'espines...

Si fes cas ara a la raó hauria de perdre tota esperança...
Però el foc de la flama segueix encès com el primer instant...fora de tota lògica...

Cru...caos...caòtica...ego...
a l'Infinit*(el meu...

Quan ningú creu en mi ...
Endins...
Em crec i sento com mai...serena...i miro als ulls a la mort que m'envolta...allà on potser segurament m'enterraran d'aqui un temps...i hi són molts dels que he estimat...
Tot el que sento és el que crec...
(diu la cançó encaminada de plenor...

14.8.13

com fotre un clau abans que s'acabi l'estiu

Yo soy un loco.... que se dio cuenta... que el tiempo es muy poco...

ahir va ser la fi de la fi del món...

per això potser no ens van deixar entrar a la festa de la Illa Fantasia...
no ens mereixem un estiu #fantàstic!

Avui m'ha sortit l'estrella*

"Segur que té un bon dia, li agrada als altres i connecta superbé amb totes les noies.
És un dia de claredat d'idees, de creativitat i de gran força mental.
En el dia d'avui tindrà sort en tot, inclòs als jocs d'atzar.
A pesar, que estar molt ATRACTIVA , atraurà als altres per la seva intel · ligència.
Avui TOT li sortirà bé.
A la feina et valoraràn per ser extremadament brillant i creatiu.
Es sentira molt bé de salut.
No està al seu millor moment Com a dona, Així Doncs Sinó Té parella Floristeria aparèixer Avui. Avui li diran Que aquesta Més maca, Que Té Una llum especial, li preguntaran Que s'ha fet Que no està tan maca. Si Té parella, viurà Un dia romàntic i Ple d'afecte. "

cabañuelas?
endivinen el temps de 2014 amb el temps dels dies d'agost del 2013, del 1 al 15 serà el clima de Gener a Juliol, i del 30 al 15 a la inversa, serà el temps del Decembre al Setembre, a la inversa també.
Vaig veure un a la TV Olot fent la predicció de tot l'any fa temps...

sóc bona gourmet, però no molt bona cuinera...

me fui desnudo tras el resplandor de otra ciudad....

al xiringuito?
al poble?
a les festes del poble?
no hi ha noies...
a les festes per a guiris lesbianes?
a la biblioteca?
a la piscina?

si puc triar...
trio la vida de pirata...

¡necesito velocidad! (crida el protagonista...
sóna la cançó...

casanova en la venecia del 2014....
dues parisines a la vora de la mar...
buscant estrelles...
... la cambrera del Tournesol...
diu que Berlin està ple de lesbianes...
¿?¿

al delta... n'hi havia tantes que no savia si eren lesbianes o que allà van vestides així totes...
les vibracions són catastròfiques...
vols espaguetti a la putanesca?
fes, actua...
actuo....
contra, a favor de?

odio els anuncis del youtube....
si ha de sortir malament, sortirà pitjor...
distància, abundància...

hola, hola, hola... 1,2, 3, 14....
hauriem de tornar al far...
de les salines...

a prop del no res...més...
surt i diu el que vol...
han passat 5 setmanes...
14 d'agost...
el regal?
quin regal?
per què vol la polsera de l'infinit?

ara si, ara no...
no li donis més voltes...

a la casa de la pradera hi falta gent...
ha tornat...
avui no podré anar a veure beure...
ni ballar...
em demanen al mig de la plaça del poble...
a veure la meva vergonya...
i el meu sentit dol de l'any viscut...
com va la feina?
la salut?
l'amor?
t'has engreixat?

tot el que em ve de gust fer és meditar*

no vull cap pregunta, ni cap mirada invassiva, però serà impossible...
em quedaria tancada a casa la resta dels dies...
amb els gats...
s'han fet grans...
hauria de ficar les fotos a internet per donar-los...
hauria, hauria, hauria...
sempre fent plans mentals...
que la mandra destrueix...
i la gent de viatge, de vacances...
si no fas res, no ets ningú...
caminar, pujar i baixar muntanyes, veure i beure, i ballar...
un swing?
plans pel nou any?
ahir era cap d'any.... per a molts místics...
la fi de la fi del món...

comença avui...
la revolució del món...
plans per setembre...
1. Ser més responsable.
2. Ser més lògica.
3. No viure d'il.lusions.
4. Mentir si convé.
5. No esperar res de ningú.
6. Anar a la meva.

anar a San Francisco i escampar la boira...

12.8.13

entendre o no entendre

Parpelles carreguades de son...
empresonada...

es fa el cafè a poc a poc...
és dissabte, no he pogut dormir gaire, a pesar d'haver arribar prou tard, beure...
hauria de fer dissabte al pis...
no ho faig...
escric...
per intentar entendre'm...

t'anyoro rosa...
amb aquest misteri teu...
que m'omple el somni...

diu... sembla la oportunitat ideal...
estic massa cansada per anar-hi...
millor sortir al mar a caçar papallones...
penso...

ella no vol que jo talli els llaços....
però ella sel's va arrencar... i els va fer miques....
ballant amb mi a la nit...
les nits d'oblit...

les gatetes juguen i competeixen...
en silenci...

volen cridar la meva atenció?
de mi només volen menjar...
aigua... i alguna carícia... de tant en tant...

què faig si sóc tan impulsiva i impacient? fes-te càrrec d'una tortuga... els animals són els nostres guies espirituals, diu en Jododorowski....

bon vi... Rioja, o de la Conca de Barberà... el més barat....
un gin (amb tònica o sense?, amb...

tan lluny....
et sento...
que gairebé no et sento...

tot aquest silenci...

la ment crea monstres, si la deixes...
dèia en Goya...

i m'agrada escoltar cançons... tranquiles... de relax, i de tant en tant alguna de forta... que m'exciti la glandula pinneal...

va venir, des del 2011 que no la veia, des del 15M, i a la seva mare, el record és d'ella de blanc, de la bellessa més bella que he vist mai...

m'he quedat l'encenedor tort...
no l'encerto mai...
s'ha gastat la pedra...
diu...

sobre una papallona...

la capacitat de recuperar-se pot ser increïblement ràpida...
però la de perdonar la desidia... costa més...
flaqueja...

l'altre, la que enganya i menteix, és perdonada i li obre el seu cor de nou...
i qui la va escoltar i intentar entendre, aquella que volia ballar amb la llibertat amb ella als llavis... no és permesa de retruc...

un petó de veritat en la foscor...
cobrar per fer l'amor i somriure...
sota els llums groguencs dels fanals de la rotonda...
la cadira resta sola...
el parasol ha caigut pel vent...
l'escenari és aquest..
(l'amor seguirà donarà donant voltes quan s'esborri el pintallavis...

a la fi...
aniré al delta..
estic a punt de complir un somni...
l'altre és la muralla...
la xinesa...
(que  també és humana...

gairebé és l'hora que he ficat per que soni el despertador...

he deixat les portes obertes...
i les finestres...
i tot...
que es renovi l'aire...

ja vindrà el que hagi de venir...
i l'aturaré o no segons vegi...
i intentaré de nou...
que m'entenguin...
que no vull res de nou...
res que no vulgui... ningú....

ho donc tot... si o si...
de bon pla...
sense esperar res a canvi...
m'importes tu i el teu món...
per complet, del tot...
si no he fet be alguna cosa, si no he dit allò exacte que havia de dir...
ho sento...

la meva voluntat sempre era ser lliure de la teva ma...

hauràs de respetar els seus tempus... la seva manera de fer...
tornar... a esperar...
sense embuts...

que no et falli mai la sort...

que siguis feliç com tu triis...
(i jo també...
tan sols és això...
sense rencor...
tot és qüestió d'entendre o no entendre..
de voler entendre...
només volia lo millor...
i si no va sortir be, ho sento...
de tot cor...
però la meva intenció... sempre va ser la millor... que vaig poder aportar...

la veig veure allà baixant les escales...
i va ser com una llum d'una estrella... al mig del no res...
sembla que fa tant de temps...

i et deixes endur pel temps... per la vida...
i no, parat...
evoluciona...
el que calgui...
pensa....
què coi vols?
fes-te una llista, una check list si et cal....
i decideix què vols...
marca't un calendari, lunar o no...

ha tornat i és espectacular el canvi...

la ciutat sembla distinta...

vindràs a viure a la ciutat?
vols estimar la ciutat tant com jo?

seguir el camí...
decidir...
conduïr la meva vida...
però moltes vegades m'agrada deixar-me endur pel ball de la dança de la realitat...

se que és un ball salvatge....

estic be per dins...
crec...
el meu problema és que no em faig entendre amb les persones que m'importen i potser quan em decideixo ja és massa tard...
i el trencaclosques es descalabra...
del tot...
sense temps, ni espai...

inclús un conte,
... compto amb tu?

cor de calavera...

he ficat els teus records en remull i suren...
perquè l'aigua està salada, salada per que brota dels meus ulls...
les gotes d'aigua en desordre...

he somiat que dormia entre les teves cames...

sweet home... hotel california...

quant més buida...
a l'Ampolla (anirem avui...
més alta és la muralla i més allunyada sembla....

m'entens?

les demés persones veig que ténen la segona oportunitat...
o la tercera, o la cinquena...
i a mi... em deixen caure... a l'abisme...

ets la llei...
si apareixes....

camí de roses, per a qui sap el què...
camí d'espines per que arriba tard...
camino a poc a poc que tot em sorprengui...
cada detall...

volia ballar amb tu al centre de la plaça...
potser no ets tu...

la Kafka dorm a la meva sabatilla brasilera...

sóc feliç amb mi mateixa, sóc lliure i lleugera...
no vull patir, ni esperar ... massa...
decidiré quan hagi de decidir...
quan tingui el cor...
enlaira't...
evolat...
potser...
amb rock, amb un ball...
o amb el que hagi de ser...
però tot allò que sento és allò que visc...
i no em vull aturar....
mai més...
si vols ballar amb mi...
estic aquí...
i sinó...
em sortiràn ales als peus i volaré...

*aquest edifici ja no existeix avui...
tu canvies, jo canvio...

he pogut sobreviure al 8 d'agost...
(sembla una maledicció...

sempre em porta patiments aquest temps de l'any...
però jo no vull patir, aquesta és la meva realitat...
jo decideixo...
ballar amb la realitat...
donar-li de la mà...
i somriure...

*tot canvia ràpidament...
els edificis que vaig fotografiar el diumenge
ja no existeixen avui...

7.8.13

armes de seducció massiva

Avui l'instint és adormit o de ressaca.
Dilluns al matí vaig veure la llum. Una estrella que juga a marejar l'aigua.
I la vaig seguir com la van seguir els reis... mags...
Vaig encendre l'encens.. i la mirra me la vaig esmorçar... les espelmes... tot un ritual...

en romeu*
Protegeix-te, no prenguis decisions arriscades (quines decisions, no tinc res a fer ni per decidir...)
perquè tens mal calibrats els instints...

al teu camí brilla el sol... s'obre a tu un món de noves possibilitats... és moment d'actuar... ho tens tot al teu favor ( i què faig? en què quedem?

utilitza totes les teves armes de seducció i conquistaràs l'amor que anheles...

per que ara diu això?
tu creus que amaga alguna cosa?
si volgués una altre cosa, i si fos en positiu ho diria...
(es solen amagar les coses dolentes... les coses que no es ténen ous a dir-les...

de fet diu  força mentides... en general... he vist unes quantes...

records que no deixen caminar...
rituals d'alliberació del passat...
a Beverlly Hills passejant...

T'agraden els gats?
dormir amb gats?
t'agrada...

como Camarón...

ballar cançons horteres?
t'agrada beure vi? molt de vi?

#Tiposdebolleras

las que hacen #amigurumi amb la llengua...
(bufa!

dígali a una de quedar a la tarda...
i després a l'altre que vingui al vespre...
que es trobin i feu un trio!
compra cava!
#recomanacionsdelesamigues

hojala!!! (he ficat tres signes d'exclamació per això mateix, em donarà sort?

T'agrada fer massatges?

#nomoredramas please!
tirititrandoooooo de fríooooo....

el teu futur està ple d'amor...
primer t'hauràs d'alliberar amb un ritual d'alliberació...
cerca a Google, paraules clau: "ritual de liberación del amor pasado"...

seguir el teu camí....
vols anar a veure l'expo de videoart dilluns?

(t'agrada el cine?, l'art?

Pot ser que la percepció que tinguem de les coses que ens volten no sigui la realitat, només sigui il.lusió... fantasmes...
amb cadenes d'or... sense amor...

camí d'espines per que arriba tard...
pals a les rodes...
vull conduïr jo la meva vida...

sembla que ja hagis marxat...

és una época bona per examinar les idees i valors del que ens envolta... i no quadri amb la realitat i els teus plans, dessitjos...
encara que estiguis convençuda amb molta certessa hauràs de deixar que els demés d'expressin i s'expliquin...
la comunicació és la clau, la bona...
es va perdre...

Rebutja establir relacions amb persones de les que dubtis....

Semblo destorbar a la seva vida...
Fora... ja no serveixes...
t'he fet servir...
pel que sigui... t'he fet sentir...
i ara ja no em de gust...
deixar-se fer...

donar raons, intrigar, motivar...
si és fàcil, no interessa...
en tot, en aquesta vida, fórmula de vida...
amb de tot...
preguntes de "de tot"...
respostes de "de tot"

és la llei...
si un vol l'altre no, i si volen tots dos, no es pot...
sinó no seri l'amor...

si fos fàcil, si fos un "pim pam"... no patiriem, no esperariem, no perdriem el temps...
pensant, amb il.lusió....
no ens frustrariem, no compondriem cançons patateres, ni escriuriem o dibuixariem...
res interessant...

a qui li interessa un llibre de la vida d'algú?
buff
quin rollo!

no perdis l'ànim! si alguna cosa no porta el ritme desitjat ves pas a pas... i aconseguiràs allò que vols... la lluna creixent en lleó t'anima a viure l'amor amb passió i intensitat...

venint amb la moto he vist un anunci a un bus d'un llibre que diu que explica com dominar la realitat amb la ment...
de fet tenim el que volem...
no?

el ball de nit...
el desig encès...
la carn que vol carn...

masturbació compulsiva...

no hi ha res, absolutament res...
tot és una fantasia...
no tornarà mai més...
l'únic que li queda, després de tot...

si pogués abraçar-la de nou, què feliç seria...

apendre a gaudir i aprofitar del moment present...
és el meu gran repte...

no tinc clar si vols que t'oblidi...

no vull deixar de sentir el que sento...
sentir i sentir fins al final del sentiment...
tant de bo pogués odiar...

buscar alguna cosa que sigui màgica, que intrigui...
difícil...
que com tot s'acaba...
quan descobreixes que és normal, bo, pla, ara pla...senzill...
si vols una muntanya russa...

és el que descobreix la meva experiència...

el bon fer no és valora...
ni la voluntat, ni la paciència.. ni la llibertat, ni l'espai...
ni l'amor, ni l'instint tort...

vull tornar-te un petó...

apretar ben fort els llavis...
per que ja no cridin el teu nom...
anclatges emocionals...
alliberada...
despertar-me i deixar-te d'estimar...
així de clar...

sense tu tot ho puc fer...

pensaments tranquils i transparents...
fins que el cor somriu recordant els moments màgics compartits....

li ha d'agradar el món màgic, la mística...
segur!
entendre aquesta curiositat...
i compartir-la...

alliberar-se....
de la seva mirada...
de la seva pell.
de cop i volta...
ara si, ara no...
és un pim, pam...
matar records a cop de cançons...
però és emocionant...
em fa volar a la moto...
cantant...
no em pot escoltar ningú...
no se ni el que dic...
la cançó és en japonès...
però m'allibera...

i respiro al arribar...

vine'm a buscar...
estic a la C17 KM17...
quantes vegades vaig passar per pujar...
els dimecres i els divendres...
amb el 8 al estòmag...

can romeu, mas romeu...
és que clar, tinc un gat que es diu romeu, que dorm als camions...

sembla que li molesto...

ei que ho deixem...
ni missatges, ni res...
silenci...
s'apaga el contacte, la imatge del contacte de la teva agenda de Whatsapp...
sembla que s'hagi mort...
penso..
ho podria esborrar, total...

suposo que està tot planejat...

silenci, i així s'oblida més fàcil, més ràpid...
que pasi el temps...
i el rencor...
i penso, és més fàcil que això,
amb la decepció n'hi ha prou...

(encara queda una hora i un altre esperant...
és horrible... viure sense esperança...
només em quedo jo...
per sorprendrem!
(per variar...

4.8.13

El primer diumenge d'agost

Descriu una imatge de la teva infancia:
Escrivint a la meva habitació del poble mentres queia pluja d'estiu...

On estaràs en deu minuts?
Tornant a casa meva a passar les fotos de la càmera a l'ordinador.
Fer fotos és el que m'ha fet feliç avui.
(m'ha acompanyat el meu gat romeu...

I en deu anys amb sort?
Amb 44 anys m'agradaria estar fent un viatge amb la meva parella i algún fill o filla, i fent moltes fotos a llocs desconeguts.

Gold lake.
Goldfrapp
Laura Welsh
Mayer Hawthorne

Sang fresca...
Passada de moda.

Caçaries per mi...
Cuinaria per mi...el que volgués.
Em portaria a navegar rius.
A Madrid.
De nou?

És potser aquella samarreta que em porta malasort.
El meu tall de cabell?
On em sec al sofà?
Dormir al sofà?
No haver rentat jo mateixa el terre?
Deixar els plats bruts...

Tinc por a mi mateixa.
A no ser un plat de bon gust.
És el meu cos?
La meva panxa?

Estic enamorada d"una criminal?
D'una espia?
(amb tant misteri podria ser, i seria relativament interessant...qui sap!

El problema d'esforçar-se tant en no dir res pot confondre i semblar que s'amaga alguna cosa.

No ho crec. Jo, sovint, massa sovint crec les paraules de la gent...

Vicky, Cristina, Barcelona és un trio de poliamor.

La clau és la sinceritat.
Sentir-se còmode.
No reprimir-se.
Pensar i provar noves possibilitats.

Mil hores de retràs.

Un jardí privat...
No se si tens somnis per fer amb mi...
Si tens somnis....
Avui.

Gessami grandiflorum.
Rosa centifolia.

Grasse, Domaine de Manon, France.

He vist sencera la sèrie #Newgirl

I acaba amb la parelleta protagonista junta, amb dubtes i tot.
L'amic amor emocional es converteix en amor amb sexe i il.lusions.

Els gags de la sèrie em recorden als meus amics del poble, quan encara tenia amics home. I si en el meu cas sempre ténen pensaments eròtics amb les noies que anàvem, inclús els amics gais. Sóna una mica extrany però si, els homes pensen molt en sexe...per que m'ho van confessar en el seu moment.

El ser lesbiana no suposava cap problema, els gais tampoc, anàvem tots de festa...

a bars gotics, a discos de música electrònica, a les carpes d'estiu...al podium...

Les noies també ho pensem, lo del sexe, però potser no ho diem, o no es nota...tant...

Ens reprimim, és la merda o malaltia social aquesta de voler ocultar sempre els sentiments.
Importants o no.

Ara aquells nois estàn calvs i gordos.
No són com els de la sèrie, que encara que semblen molt normals, són models esterotips de la nostre societat.
Encara que si féssim una sèrie similar aquí no inclouriem un negre, i l'incloguessin seria un immigrant del top manta.

Estàn gairebé tots casats i amb fills d'ells o de la parella.

Qui ho havia de dir?

La Marta, que era la més gran, em va dir que en la vida els grups de gent es junten i amb el temps, segons les circumstàncies, es separen, i vas saltant de grup en grup de gent.
En aquell moment ho veia gairebé impossible.

Però ara mateix només els tinc al facebook. I curiosament a les noies ni això.
El noi amb qui era més amiga durant potser més de 3 anys va venir amb mi una vegada a la festa de cap d'any a una disco de noies, i potser, al veure que anava de veritat la meva cosa...va preferir marxar a una festa manga que feien a prop...

També cantàvem cançons tontes al cotxe a coro, ballavem raro i fèiem bromes...
També entravem a cases abandonades dels voltants del poble...buscant vampirs, gravant curts que mai haurien de veure la llum...

Atreveix-te a pensar.

Mai he d'oblidar que sóc o puc ser una ignorant, imbècil, una ésser carregada de complexos, prejudicis i supersticions.
Però tinc clar que la gent està amb tu quan te algún interès...sinó desapareixen...en general...és trist, però és la meva experiència...jo no sóc així, crec...al menys ho intento...no deixar mai a ningú tirat, o al marge, intento fer costat sincerament sempre que vulguin...
També moltes vegades la gent no vol això tampoc....

Ara espero aquí a una terrassa fent un te, llegint articles de dominical...escoltant de nou les meves cançons...amb un punt de vista nou...res sorprenent...
Sense cap glòria...
Però amb honestedat....
Amb serenor....

Espero que es faci fosc ...a la fi...

Un home sense cames resta a la seva cadira de roses, rodes...
Està sol. El deixen sol al costat del banc. Es junta la gent gran...
Podrien ser el mateix grup d'amics que erem amb una mitjana de 70 anys cadascú...

Al meu poble jugarien a les cartes i no parlarien de res...

Fent infinits amb la ment...amb els pensaments...

teràpia de shock

fes-ho...
(si dubtes...


la vida íntima de les persones...
surt l'or...
com a principal preocupació...

qui te or no te amor...

prefereixo l'amor...

ja ho dèia la cançó...
busquen l'home més ric per treure-li profit...

el viatge...
el sacrifici... (la meditació i l'amor...
i el destí... (deixar enrrere els lastres de l'ahir, fer un judici de valors i voluntat, i la unió sacral de la reina exterior i la interior...

som belles dorments que no volem despertar?

anava per una altre línia de treball personal...
potser menys màgica, i més natural... deixar fer... i evitar preguntes i respostes, que condueixen gairebé sempre a idees distorsionades... dels altres i de tu mateixa...
sense esperar res...
millorant per dins i per fora...
al meu ritme...

al final totes som nines russes fetes amb un motlle molt similar...
i de sentits, emocions i valors similars...

si no fem o diem, segons quines coses, no es que es tingui por a dir-les o fer-les, es que no sorgeixen...

tant voler evitar trepitjar l'ombra aliena...
tanta cautela...
fa caure el pont de tela...
per què dos persones precavides valen sempre per dues...
i al final esdevenen quatre...
dos conegudes, i dos desconegudes...

què vols ser?
mare, pare, amiga, o parella? o res...
vols desfer allò fet, vols canviar?
vols no voler...

vull...

les conductes externes...
són superficials...
l'ada madrina... asseguda i mirant endevant... tancada en el seu univers mental...

plena de por? (penso...

induïda per idees interiors... anteriors ... pròpies...
desconegudes per a mi...
o tan innovadores que s'han d'apendre a païr...
sorprenent....

els fotoreceptors del ullls enceten millor si (és un secret d'investigador/a) quan s'observa alguna cosa, és millor observar-la amb la cua de l'ull... no afecten tant els raigs de llum externs innecessaris...

trobar-se...
la víctima?
sola...

la superwoman: la triunfadora, bella, neta, estable, activa, emocional, divertida ... amb una vida plena...
una taronja sencera...
¿perquè en vol una altre?

algú que parli a la teva ànima i vol conèixer-te de veritat...
construïr pas a pas....
descobrir...
viure, sentir...

per què et juntes?
en base a què?
per sexe, per gana emocional...

sorgeix...

hi ha gent que porta molt malament fracàs...
busques una pime emocional?
no, millor alguna cosa sense deixar recaure necessitats en l'altre persona...

tots els fragments de temps anterior, present i futur, existeixen ara, aquí i ara...

t'agrades i et juntes i et coneixes, et compenetres... poc a poc...
t'agrades més... o no...
compromís... amb pros i contras...
amb diferents fases i nivells...
50%, 70-30% i a l'inversa... a dies...
amb més o menys papallones...
i es construeix una situació emocional...
amb portes i finestres, per entrar i sortir...
quan vulguis...

el temps ens volta...
i devegades sembla que siguis a un vucle...
la mateixa situació en un lloc i amb una persona diferent...

l'univers ens rota...
i sense la rotació no es pot viatjar en el temps...

fer feliç a algú és impossible, només pot fer-se feliç ella mateixa...

sóc feliç amb mi mateixa?

autoanclatges emocionals...
no sóc una superdona qualsevol...
què és allò més important?
a destacar...
tot és relatiu...
depén dels ulls que miren...
si et miren...
si es dignen a mirar més enllà del seu propi cos que rota en el seu propi univers...

em sento un planeta que rota en ell mateix amb estrelles i llunes rotant al meu voltant... i no consegueixo arribar a la lluna... m'inspira... però no la inspiro...

Houston, tenim un problema...

què guardaries en una capsa de seguretat?
tickets del newpark guanyats jugant a videojocs?
un forat negre... interminable, com la història...
una cançó especial...
un record..
un petó...
una font màgica...
algún secret de l'univers...
llibretes dibuixades...
per viatjar en el teu propi temps...

ets la teva pròpia història...
i la història sol ser una matèria bastant poc interessant per a la majoria d'alumnes... i molt interessant per al mestre...

conectar dos llocs, planetes, remots...

una poma amb cuc... és més saborosa segur...

"Es ven"

estic empatxada de quinoa....

molta gent creu que no existeix la energia negativa...
en petites quantitats...

la pregunta principal?
pots generar suficient quantitat d'energia negativa i mantenir-la sempre en tu mateixa en un llarg període de temps?

moure's a base de sensacions, pensaments... variats, sense base ni guió...
en base a la meva pròpia experiència...
sento una distància...
amb base de falta d'informació...
sobre l'altre...

el dia de l'accident del tren...
el dia de la mort...
vaig ensumar la mort del meu tiet, també...
va ser dur, molt dur...
però hi ha coses que encara que algú volgué intentés entendre potser no li podries explicar... però fer costat sempre s'agraeix...

marxa, amb la velocitat de la llum...
(si troves un camí alternatiu podries sortir més ràpidament...

i si després d'un temps descobreixes que trobes a faltar aquella pell...
aquell sentit... que no t'enrecordes com va ser  la darrera vegada que vas gaudir d'un moment d'exitació conjunta... i voldries tornar... a viure-la, experimentar...

si jo estigués al planeta A podria enviar un raig de llum al planeta B...
(menja't la pizza...

l'espai temps... és relatiu... segons les circunstàncies...
és molt important l'autocorrecció... adonar-se dels errors o d'allò que no rutlla o fa dubtar i mirar cap endevant i intentar millorar...

es pot crear un forat negre...

tot dura el que volguem que duri...
tot és relatiu a la nostre voluntat, limitada als nostres sentits i capacitats d'asimilar i entendre als demés... planetes...

no entens el funcionament de les coses a nivell quàntic?

però no entendre alguna cosa o no saber què fer-ne, no vol dir que no es vulgui i pugui experimentar per veure el què, el com i el perquè...  de com evolucionar-la, potser mai trobes la raó per estar, però si les que et fan no marxar...

aquestes darreres dues setmanes.... plenes de raons...
l'anterior vaig estar preparant el cap de setmana...
que algú em diu que fan allò allà...
i a veure si es pot anar, i l'altre vol i pot, i li ve de gust...
i l'altre no te res a fer i s'apunta...
total... que hi ha tot un temps invertit i un esforç mental i il.lusori...
dipositat... esperant una reacció constructiva i un intercanvi d'informació i d'energia, sobretot cercant alguna cosa positiva...
sempre amb molta il.lusió...
i molesta veure com no es valora... o no es diu ei gràcies, gràcies per convidar-me.... etc etc...

i després una setmana de silenci, en estat d'espera...

anar i tornar amb la moto... parlarem dimecres i no pot ser, anar i tornar amb la moto, és dijous,  anar i tornar amb la moto, quedem divendres?, anar i tornar amb la moto, són les 15, fins les 20, no se res... 21.30? gairebé 22... si, arriva, i marxa... cap pregunta, cap resposta...

aquest divendres i aquest dissabte, diumenge: volia ensenyar-li la parra, o no parra... un sopar... de caça... què volia? l'expo dels video, la música, el ball, escoltar, parlar, compartir.... i viure... tot allò que espera ser... en algun altre moment... o morirà en la meva ment... i mor i fa mal... perplexe...
coses que ara semble que son de massoquista, quant durant un cert temps, 5 mesos ha estat dins del nostre dessig..

no m'agrada que estiguis pendent, a mi tampoc m'agrada estar pendent...
però si he d'esperar més de 72 hores per saber com et sents... i què vols...
és inevitable estar pendent...

a quina idea t'aferres aquesta vegada?

tinc un problema: el parlo... el soluciono, en positiu o no...
i segueixo ... experimentant... sentint, coneixent, vivint... compartint...

en el principi de la comunicació, del present amb el passat...
la retrocausalitat...
de com afecten els successos del passat al present i al futur...
indicadors de que fa que l'experiment siguin imposible...
no ens permetem enviar missatges al passat...
per que no tenim la capacitat, potser no la necessitem per sobreviure...

aquesta és la qüestió...
sobreviure...
de la millor manera...

si penses que més o menys sobreviures uns quants anys més...
dons la segona qüestió és com... i gairebé sempre la gent vol millorar les condicions... o compartir-les...

som éssers socials...
i ens agrada compartir, per que compartir ens ajuda a sobreviure millor...
això ens porta a buscar alguna persona amb qui compartir les teves 4 dimensions del teu espai temps que et queda...

la unió, el sentiment s'expandeix, com l'unimers, mai mor, sempre es fa més gran en el temps espai...

sobretot després d'estar dos dies esperant al sofà...pendent... de res...
poca sensibilitat... poc interès, o cap...
alguna resposta, per que l'energia ha desaparegut, la bona i la dolenta....
del tot...

(en realitat la raó de que es va enfonsar el Titanic va ser l'excés de pes de persones que van viatjar al passat i eren al vaixell per veure com s'enfonsava...

la persona que viatgi en el seu propi temps sempre anirà al futur....
i potser es troba un altre univers paral.lel...
l'altre cara de la teva moneda...
evitant les paradoxes lògiques...

potser m'agradia viatjar al passat i fer tot allò que he deixat de fer...
per creure-hi... a cegues...
però com sempre caminem cap endevant...
intentaré fer sempre el que vulgui de veritat en el futur que vindrà...

potser la teva vida no tingui sentit?
vols suicidar-te?
no pots, ni tan sols viatjant al passat i matant al teu avi...
naixeries en un univers paral.lel....

ha sigut tot un error del passat de la nostra vida en aquesta terra?
en aquest univers paral.lel?
o ha estat una simulació?

encara que no ho volguéssis sempre ens tornariem a trobar, en aquest o altres universos paral.lels....

em preocupa la veritat...

s'ha d'entendre que la vida és només un viatge d'anada... mai tornes igual...
el passat sempre canvia... 
així que millor no preocupar-se....
potser la parra ja no existeix ara...

i viure pensant en ara, aprenent de l'ahir, gaudint l'avui i somiant amb el demà....
que sempre, sempre (com diu la meva mare), serà millor...

somwhere over the rainbow....

you have a heart?
you have a brain?
you have a house?
you have your yellow way?
congratulations!

1.8.13

escrit d'estiu

reina, el silenci...
reina, la calma...

no deixis que la rutina t'enverini la vida...

la piscina que sempre espera...

esclava dels seus silencis...
i de les seves paraules, i de tot en general...

podria sortir i redecorar la meva vida...
dominació des dels peus...
trampling...
des de l'arrel...
a la mare terra...

reina de les teves paraules...
dites...
anar i tornar cada dia...
30 minuts...
a la vora del riu...

pulveritzar pensaments...
que no pots capturar....
esperar a que tornin, quan vulguin....

fotografies alienes que fan miques l'autoestima....
els teus defectes...
per als nostres propis defectes som talps?
jo diria que més aviat som  linxs...

(tot link haura d'obrir-se en una pestanya nova...

¡tu puedes!
tu pots!

sintetitzar en imatges a Instagram el teu dia a dia...
i quan et morin... que et pasin un recull dels millors moments...
en un video pujat a Vimeo...
amb alguna cançó amb drets d'autor...
i text d'alguna poesia...
d'en Whitman!...
no ho facis!
(no ho llegeixis...

a la nit va ploure... de cop....
i després es passa...
llagrimes de cocodril del cel...
pedregada...
per què?

baixada de tensió...
menja plàtans... un cada dia, durant una setmana...
el meu cervell necessita potasi...

l'envia les fotos a ella...
i a mi no...

enverina les converses...

humor i tolerància...
la lluna afecta...
s'encomana tot lo dolent... diuen....
regirada...

por a la vellesa, que amb tota la seva bellesa... es desa veure... entreveure...
(no em surten les mateixes paraules que em sorgien aquest matí cavalcant amb la moto la BV-5001 direcció la Roca...

fa humitat freda a les 8 del matí...
i a 1 d'agost he d'anar amb rebeca i anorak...

i si sorgeix dons crida...
per dins...

volia anar a la piscina...
a pensar, a seguir pensant...

netejar i ballar per casa, en silenci...
només és anar i tornar, vas i tornes, cada dia, no hi ha força...
amb la il.lusió de parlar... d'escoltar...
d'alguna cosa més que paraules verdes...

dons si....

tens la templança, els cavalls, que caminen...
i gira la roda... diu...

mira en direcció a la lògica!
fes servir la lògica...
(s'acumula tot allò que volia dir... i després ja no tinc res a dir...

reines, heroïnes....
de les seves paraules...
i esclaves dels seus silencis...


*Va viure tota la vida enamorada del seu déu...
va ser la seva núvia.... li fa cosir un tapet de ganxet...
aquest estiu passat i el va portar a l'església...
va anar de viatge a veure el nou Papa...
a Roma... i la van atropellar... i va morir...
quines voltes dóna la vida...
*Guadalupe...

déu n'hi do!

petites dosis de relax...

la flama crema als seus ulls...

#postureo ...

L'amor és l'únic que creix quan es dóna.... i reparteix...

(els éssers vius no perden mai la capacitat de sentir afecte...

explicant la teva història d'amor d'estiu....
ara m'acollo!
es cristal·litzen els llagrimals...

animals!!

Què dius!
mai passarà...
i ara passarà?
ja no m'en recordava...
dies de passada...

la ment pot crear....
monstres...
... ostres!
la por...
la negra...
com el vi blanc aquell...
de la dona...
de la muntanya....

com quan et fan el vuit...
el buit? vols dir?...
això...
quin desastre és l'absurd...

... dóna'm un
do
s'ho endugué tot....
carai...
quin ai! ...
... quin
re -
mei...
ben ...
mi
rat...
del vent, que
fa
menja
sol ...
beu
aigua de
la ...
mar...
si ...
vols*

tot so val...
si de cor...
es queda mitg plena l'ampolla de vi negre, un bon rioja...
a mitges...

ella arriba i ja te el seu pla...
només ve per que l'altre balla en un altre escenari...
i es queda tirada...
sembla...

no se ni per que ve...
per dir que te amigues...
per dir que ha fet alguna cosa de profit amb la seva vida...
amb els seus dies lliures...

la il.lusió, és la força...

potser no calen tantes paraules...
però a mi m'agraden les paraules...
en faig un bon ús crec...
les devoro...
lis pregunto si volen ser-hi al blanc...
pregunta... pregunta...

no vull caure en el meu propi parany...
sense ser aranya... com déu mana...
què vols....
pensat'ho...
fes-te una bona check list...
del tema...

Smoke gets in yours eyes....

hauré de netejar el terra...
espero que no sigui per la pedra...
i recollir depressa...
comprar alguna cosa...

estàs be?
estic be...
like a flower...

no és que no t'estima...
potser no t'estima com tu vols...
potser és diferent a tu...

a la gent li agrada rebre trucades de telèfon i millor si son al mòbil...
i millor si son personals...
i millor si ho fan davant d'algú...
amb el seu #postureo...
volen fer veure que importen a algú?

molt ocupats/ocupades amb coses més interessants que tu?
més importants...
i tant!

i crear un model nou, per que els fets fins ara no rutllen gaire...
i com hauria de ser?
si surt del cor...
si mareja al ventre...
si surt de la ràbia...
hauria de ser això... alguna cosa semblant...
sense dependències...
amb comunicació...
amb tacte...
amb carícies de contacte...
no de record ni imaginades...

curta de gambals...

curta en paraules...
curta en emocions?
no, aprende a dir...

és la lluna?
les pedres...
el destí...
o què és?
la lògica científica?
no ho se...
què és...
ni on son les raons...
dels perquès....

però segur que en la distancia del silenci no...