23.7.13

no se quin nom posar-li a aquest escrit

ets l'amor de la meva vida....

#optimistica

sóna la cançó...
aquella cançó....

diu que és l'amor de la seva vida....

la bojeria és al camp....

el noi saluda des de la seva moto tunneada al més estil #hispter... retro... vintage... una vespa... antiga... blanca i amb tocs negres... amb retrovisors retro... (-.-)...
el seu casc és nou, però li fa el joc... perfecte... verd ampolla de vi...
(hi ha moltes ampolles amb colors diferents...

saluda al seu amic que resta a la cantonada parlant pel mòbil...
s'atura... content de veure'l....
però l'amic segueix parlant pel mòbil....

els somnis es fan realitat de la cuina al llit...
diu... la cançó....

sense por, sense fils... sense desfilades....
sense crits...
no et deixis temptar per la monotonia, ni per la rutina...
deixa que el destí et sorprengui...
no vulguis controlar res, millor deixa que sorgeixi... viu...

ella vol nits de llit... amb aigua propera...
l'altre vol FPC*(follar por el campo....

a la vora de la mar...

la meva mare és una moderneta... amb les seves ulleres de gafapasta...
la samarreta de les #dandeegirls...
el penjoll....
i prenent una tònica...
més d'una vegada es veu que li han dit...
sense gin?
...

diu que no em volia treure al carrer quan vaig nèixer que tenia por de que em contaminés amb l'aire de la ciutat...
i vaig agafar una bona passa, molt dolenta...
d'un núvol tòxic...
és l'instint animal...
increïble...

balla com una flor blanca de maig... al camp...

(les cançons haurien de durar tot el temps que escric...
i tot el temps que penso allò que escriuré....

com aquella vegada...
des de la finestra del mirall...
el bar aquell...
del poble amb sortida al mar...
des de la riera...
escric tot allò que em rutlla al cap...
allò que sóc capaç de retenir per un instant...

foc i cel....
aire...
aire comprimit....
de distància...
en silenci...
calent...
d'estiu...
de juliols...

llença't....
viu l'instant com si no hi hagués demà...
i vola...

tot s'ho val...
somiar...
i viure...
respirar cada bombolla d'oxigen...
cada paraula...
cada mirada perduda de la gent desconeguda....

la llengua en fora de la nena que va asseguda a la cadireta del cotxe d'una mare que resta a la meva esquerra esperant a que el semàfor sigui verd...
(li he tret jo primer la llengua...

la vida és el moment...
ple...
d'energia...
de gust...
de disgust...
a l'espera del gust...

entendre't...
entendre als altres...
que t'envolten...
jo sóc de dir les coses...
de intentar ser honesta...
clara...
propera...
senzilla...
tinc les meves reserves...
i devegades hi ha coses que em costa dir-les...
pla...
ara pla...

dons poc a poc...
quan toqui...
que toca riure....
dons riurem...
gengibre....
pica, pica... bufa!

*l'esperit de la noia revolucionaria....

no res sembla moltes vegades el que vol la gent que sembli...
però jo m'ho empasso tot...
sóc incapaç de pensar malament de la gent...
i al final pam...
caic... però encara no... la majoria de vegades ho entenc....
que em diu mitja veritat, i desprès l'altre mitja...
les seves raons tindrà...
que no diu res i desprès ho raja tot...
dons guai...

fràgil equilibri...

marató de l'amor...
al llit, al camp, al sol, a l'aigua...
arreu...
arran de mar...
estima i estima... i res mes...

sabem el que hem de saber...
som els que hi hem de ser a cada moment...
allà on hem d'estar...

caòtica....

i veiem el que hem de veure...
i bebem el que hem de beure...

per apendre i conviure...
i gaudir sempre que es pugui...
sublimant... o amb tota la calma del món...
amor a discrecció...

a la distància...
amb claredat, esperança...
sense embuts..
ni ets ni uts...
tal com raja...

amb espai, amb temps... amb paraules i sense...
amb abraçades eternes...
retrobades, renovades...
sinceres...
tendres...

amb balls nocturns....
a la sala obscura...
ball de nit...
de festa major...
de res, de tot...

balles un vals?

pam pam, pam pam... pananaanaa, nana nana,...
pananana... nanani... ninoni...ninoninoniii...

cavalcar la carretera arran de riu...
claveguera...
sóc tota una moter... amb vespa mini...
a les 8 del matí fa fred al parc fluvial del riu besòs...
(petons...

... si, petons i més petons...
de sol, de calor..
d'estiu...
mmmmmmm....

amor i llum* per tothom...


20.7.13

Nadadora

Nadadora és el títol d'una cançó indie pop dels 90...

Nadadora sóc jo sota l'aigua de la piscina...

Nadadora estil crol, estil esquena, papallona...
Quin luxe capbussar-se en tanta aigua, un carril per mi sola...
Estil Conan...caus a l'aigua lligat de peus i mans i t'hauràs de deslligar sense ofegar-te...

20 metres més abaix...

Submarinisme...és una gran paraula...mola dir-la a poc a poc, mola escriure-la....

Un pop...també mola dir-la...
No cansa, com si cansa escriure guionets a les paraules amb pronoms febles...
I tant febles....
Dèbils...

Quin fàstic la gent que menja pipes al tren...

A poc a poc...
Massa sorollets tubulars....
De boca en boca...
Boca orella...
Baixada de tensió...

I xucla la closca...i la sal...
A poc a poc..
I s'acosta un home i no sap ni què dir-li...
El joc de mirades...
Escalfreds...

Javito que no te engañen...
Si que te gusta la fanta eh Javito...

Frase del dia.
Dissabte al xiringuito la Sal d'Arenys...

La gent torna valdada al tren...

Si no la veus sembla hetero..
Quina peli fan aquesta nit?
Un gintonic?
Buff...n'he pres masses aquest any, com que estava de moda..
Spritz?
Buff...

Nada...dora...
Bada...l'ona...
Bar. Cel. Ona.
Quina peli!

Si tinc una filla li diré Barcelona.
Si em caso amb el fill del bar Barcelona la meva filla es diria Barcelona Barcelona.
Barcelona al cub...

Delivery.

Ha desaparegut...
Millor viure la gent que ens entenem tots plegats?

El bar dels frikis...
Massa coincidències...la cita del poeta del autor d'allà...
Esmorzar i obrir un llibre a l'atzar..i pàgina 11...
Frenopàtic. Paraula clau..

No va ser tant divertida...la nit d'aquest divendres..
Ni per la Teresa Follarcades...
Amb la cantaplasta...aquella..

La cançó sona per casualitat del meu mòbil al bar del carrer amb el nom de somni...

Nadadora...de surrealisme...entre bombolles de realitat....absurda...distretes..a la rutina abisal...

Barcelona, ciutat oberta*

16.7.13

Va de vi

La feina, treballar sembla que no pinta gens be per a mi...
Per començar s'ha de matinar...
Buff!
Estar allà hores i hores...
Amb gent...que ni et va ni et ve...
Desconeguts amb els que passes més hores que amb qui més batega el teu cor...
La vida hauria d'estar muntada d'una altre manera més natural i instintiva, intuitiva...i quan ets vell totes les hores del món en solitud...potser per que et vagis acostumant a la mort...
A la fredor de les parets del ninxol...
(estic siguent molt valenta ara mateix i escric gairebé el que penso...

El temps s'escura de cada vida...
Entre les dents...
Potser plora i pateix amb la història d'alguna peli, llibre o sèrie...
Inclus escoltant a la gent parlar de la seva vida....
Però les coses pasen cada dia..
I te les perds..
Saber el què el perquè dels instants d'algu altre...
Ser empatica...

No vas venir a la expo!
Has pintat algun quadre nou?
No....
Dons per què hauria d'anar si ja els he vist tots?
(te raó...

Ocupar-te de la teva vida...
Necessito estar allà al sofà...
Sense res més que temps...

La meva es queixa de la meva àvia per pesada per que la truca molt sovint, però la meva mare és igual que la iaia...amb mi...
Jo no em queixo...

Evolució.

Hi ha gent que no vol estar mai sola, i altres que sembla que ho necessiten...

20:02h
Mirar al fons del mar...
Des de la finestra....

Queda poc sol....
Daurant les onades...
Melodies inconmensurables...
Intenses, emocionals, plenes de sentiment...
Vibrants, latents....
Obertes al mar...blau...
Deixa't anar...
Cau...
Vola...

La por a deixar de sentir o perdre el sentiment...

La teva millor amistat és la teva amb tu mateixa...
Però ets amiga teva per que no et queda més remei...
De vegades ni t'escoltes...
Ni et recordes d'allò que t'havies dit...

Massa temps sola et pot tornar boja...

intento ser amiga de la meva solitud...
Dels meus quès i perquès...

L'estació de Sitges a petar...

És juliol, no tinc feina, tinc temps...
Entre mil coses...

Un avi juga a basket amb el seu net a un parc...se li escapa la pilota i li va a buscar....

Estar per estar....
Al sofà....
Escoltar-la...
Vaig haver de marxar corrents abans d'ahir...

Dues motos al principi d'un caminet arran de mar...

Sexe...
Amor...
Caricies...
Petons...
Mirades...
Somriures...
Missatges....
Paraules...
Temps...
Neguit....
Temps...
Idea...
Temps...
...

Sona un piano...
La gent torna de la feina, sembla...
Els que no van sols la lien, fan més soroll, molesten als que van sols i volen pau...
Es barrejen amb els que van i tornen de la platja....
Pitjor els que potser només tornen d'una entrevista...on t'ofereixen un sou de merda, de becari, i on les despesses d'anar potser valen més del que guanyes...
O una feina de fals autònom...on et paguen mil euros i amb això hauràs de pagar el irpf i el iva...i res de drets...
O sinó en negre...
I sense cotitzar...
És que estem en crisis...
És que no volem arriscar...

És que ho ha de pagar el jefe...
I clar no vol perdre's el fer padel cada diumenge o voltar amb el veler, o tenir la preocupació de fer un viatge a algún lloc raro...per què ja ha estat a tot arreu...sobretot als llocs on menys drets humans es preserven...

Menys és més, en disseny i en tot..
Encara que jo sempre he sigut més del caos...del horror vacui...

Dos parades i ja estic...

Vull sentir com sentia per la ràdio com anava la guerra...
Que m'expliqui com ha passat la seva vida...

15.7.13

Els juliols i els valors

Sóna la cançó del final dels capítols de la mítica sèrie de manga...
La guiri flipa de com es veu el mar de la costa del Garraf per la finestra del tren...
És increïble....

Matinar per revolucionar el món...
Dels valors que estàn enfonsant a la majoria de la gent en aquesta banda de la terra...

Surts per una carretera perduda d'una retenció immensa a un poble qualsevol i et trobes que és la festa major, i el correfoc...

Veure el fons del mar des de la finestra...

It's amazing...

El tren està a petar a les 8:47 a.m...

Aquest vespre vull tornar...
Ficaré menjar als gats...
Acabaré amb la burocràcia pendent i tornaré....

Una setmana per ella....
Uns dies...

Mai saps com són millor gastades les hores...

Què és el que més val la pena?

No es pot tot...

Dedicació.
Caminar per la vora de la mar...amb les primeres onades del dia...
Seria genial morir ofegada....
Molt mític...
Mentre soni una bossa nova...

La platja més natural, mediterrania...amb un bosc de pins...amb aquella melodia de tons en escala de fa de flaire que fa venir gana...fonolls, farigoles....alzines...

El seu temps ha passat...
Sembla...el meu....

Fa unes setmanes venia amb aquest mateix tren....i tot era igual però amb un punt menor de satisfacció davant la vida per la meva part...tampoc m'ho vull creure...

Un brindis al sol....

Shoujo kakumei...

Tot te el seu valor, és relatiu al jardí on et fiquis...
Si és lluminós millor...
Però tu l'il*lumines...
Tu ets el com...

Fantàstica!
Tu i jo....

Assaborir cada instant...únic i infinitament, sublimar els segons...és el meu repte...

Matar la dolça por a la mort...
Equivalent a la por a la solitud...
Com la Mila...
Pujarem cada matí un turonet....i baixem una serralada...
I fins que no et gires i mires enrrera tot allò que has caminat no ho pots valorar ben bé...

Escriure amb un te...

Amb els cascs evito els sorolls tubulars de la gent que m'envolta al tren, però no hi ha res amb el que pugui evitar ensumar el mal alè de la noia veïna meva mentres badalla...
Em tapo el nas per dins....
Com de petita ho feia a les benzineres, sinó vomitava, segur...
Sóc molt aprensiva a les males olors...

No m'agrada que ningú embaeixi el meu espai vital si no li cedeixo pas....
Per això vaig trobar raonable la raó de divorci d'en Michael Jackson de la filla d'Elvis...

Hauria d'anar arreglada, ben vestida, a un judici contra els valors d'una empresa forjada en els valors que et diuen que has d'anar ben vestida?

Controvèrsia.
La ciutat sembla distinta...
Emoció...
A cada racó...

Només vull ser més ràpida que elles i ells....

Sembla que tothom dorm....

Silenci...
Enciams....
Cotxes...
Pisos...
Carreteres...
Vies de tren...

Música...

Per canviar el món...
Se que serà un ball salvatge...
Enriqueixes?
Similituds globals...
Rols...
Li demanes massa a una conversa?

Tothom vol ser valorada per allò que diu.

Pots passar milers d'hores amb algú i no saber com es sent...
Temor al desequilibri emocional...aparent i declarat....

Lògica difusa*

Peces emocionals...
De cada dia....

Sóc experta en dibuixar papallones d'un sol traç...

Caleidescopi de reverberacions i resonàncies...

*ets responsable amb la teva pròpia naturalesa?
(salvatge...
(primer t'has de soportar a tu mateixa i donar alguna cosa d'aquest ser teu a aquell algu...

8.7.13

Dilluns endins

Podria triar jugar amb el joc de moda dels caramels...i trio escriure...
M'hagradaria poder descriure i escriure, ser valenta,
tot allò que em ve al cap...però no ho sóc gaire de valenta...
Em fan venir a les 10:30h a una escola als peus del tibidabo, la violeta...són gairebé les 11 i encara no ha fet acte de presència l'entrevistadora....

Aquí vaig fer fa anys un curs de disseny en 3D...

Ara ho fan servir molt a joieria...ho se per la meva mare...diu  que fan el disseny a l'ordinador i treuen el motlle...blup!
Una vegada em va portar un tros de pasta per fer un motlle i era súper difícil d'esculpir...
Joia dandee girls prova 1*

Des d'aquest indret es veu la ciutat i el mar...sempre pensaba quan venia a estudiar el perquè del nom "La violeta"...i imaginaba les raons...

El conserge...déu estar mirant el facebook...
Sinó què ha de fer allà tot el sant dia?

Un alumne fan de la sèrie de tv "Sons of anarchy", porta una samarreta...i llença la llauna de cocacola a les escombreries generals..

Al aniversari de la meva neboda la millor amiga de la meva germana em diu que no separi la brossa...per què hi ha una feina a Barberà del Vallès on la gent es dedica a separar la merda de les escombreries per fer biomassa...i que si les separes dons ja no tindrà feina...

Separen la brossa que resta del que han recollit els romanesos i africans del meu barri.

Una amiga treballa treient grapes de factures, passen les dades al ordinador, les escanegen, i les trituren per destruir-les.
Es de la empresa Indra, la que fa armes.
Han de treure les grapes amb les mans i molt depresa, sinó els fan fora a l'instant. Moltes vegades es fan sang a les mans i els coordinadors s'enfaden per què taquen els papers...
No deixen d'anar a treballar encara que estiguin malalts per què sinó els fan fora....

La meva teoria és que la gent en general està amargada i dons vol que els demés també patim...

Hivern, primavera, estiu...
És estiu de debò. A la fi.
A la moto en samarreta de màniga curta, mires al cel... blau i serè, i els rajolins d'aire saben a glòria...
Tòrtores, colometes, súper cotorres, gavines, orenetes, ...busquen aigües...i fonts màgiques...

Ara la matrícula de la Universitat es fa on line, ja no hi ha aquelles cues...diu la directora, que sempre que vinc em trobo...en tot aquest temps ha millorat, s'ha aprimat molt i ha perdut déu anys...
Hi ha gent a la que li senta be aprimar-se...potser millora l'autoestima....

Global...
Si millores tu millora el món...

S'han de cuidar...les persones que t'envolten...fer sense esperar retorn...
si millores tu, ells també volen millorar...
És macu...inclus cristià...
Inclus humà i natural...

Millor que deixar que el mal humor enverini la vida...sense rencor...sense comparacions...sense objectius egoistes...sense prejudicis, postjudicis...menys mal... de caps...

Canvia abans que et canviïn...
Quan ens adonem que estem controlats...però fa molt de temps que ja ho estàvem...
Canvi evolutiu...i emocional, espiritual, endins...

La tristor és fruit de la felicitat, del moment genial, sublim...si aconseguim deixar-nos anar...

Paciència.

És meva. La calma d'un dilluns...del meu juliol...

Roselles, una mar*
(manuscrit del segon origen...

Fràgils...

1.7.13

Arribar tard

Dry heart.

Tot allò que vols fer i mai fas.
Al final...

És el mur que queda...de rocs i destressa per enfosquir la foscor del deliri existencial, amb ideals o sense, amb desig o sense, amb mar...
Millor.

Em capbusso a l'aigua des de les pedres.

Tots els moments són vàlids, valuosos, tant o més que cap altre.
El més important són les persones amb qui comparteixes els instants.
Un te de bon matí amb la meva iaia...no te preu...

Es pregunta d'on trec les paraules...

Tot el temps del méu món hauria de ser per ella...però tot es complica, sempre fuig el temps...

Encara que el temps es construeix diu....

Va emociona-se...
Va ser una gran sorpresa...
Ha estat un dia ple de sorpreses.

Vaig a la dutxa....
I abans d'entrar sento el telèfon fix...
Quan vindras?
Ara.

Al mar...

Hola com va?

Bon dia...
De mar...

Balla...

Les cançons d'estiu...
De sol, de calor...
De nits d'estiu....
A la fresca...
Als petons...
Teus i meus....
Tous...
Tendresa...
Brilla...

Oh no...
...Just one way...
Oh babe I love you way...
I wanna tel you...
...I can see the sunset in your eyes...

Deixa't portar...
Mata les pors, i les manies...
Defineix...
El teu univers....
Tot te remei.
Entessa...
Intensa...

I swear....
Somwhere...
Try my bed....
Heaven knows...
Beatiful live...
Do you believe this...
Let me go....

Sort que tinc la moto molt a prop de la feina...
M'agradaria fer el mateix mes dies...

Els horaris dels trens sempre varien...
I si van retrassats et deixen tirada...

És una mica car però s'ho val...
No m'agrada parlar de diners, ni de feina en el meu temps lliure...
Ara i aqui tampoc.

Ara hi aniré la setmana vinent...
Paga la pena?

Les actrius de bollywood es suiciden penjant-se amb un mocador ( de cachemir segur) al ventilador, del sostre...suposem...

Fes el que et faci feliç i l'èxit ja vindrà.

Diu en Ferran Adrià....

Fa 10 anys que convida a lambrusco a les noies...amb sopar inclòs, clar...

De gran volia ser viajera...em recorda la meva tieta...
I em diu que em deia...amb això no es guanyen diners...
I jo li responia que ja trobaria la manera....ben segura...de ben segur...

Tenia moltes postals de viatges i jugava amb elles, recordo... feia viatges i després li recomanava als clients, ficticis...

Quina feina més ideal...
Ara hi ha gent que ho fa...

I gent que fa màscares amb maquillatge  instantani....

El dissabte vaig enterrar al meu padrí...i segons diu la meva mare ell ens va gastar una broma i va fer que ens quedessin tancades al cementiri i haver de sortir saltant el mur amb l'ajuda de l'escala de pujar als nínxols....

Demana unes mixtes.
Demana un entrepà de pernil i li porten formatge...o ques...

Trenca amb les normes ...
Obre les portes...
Salta els murs....
Desfés les fronteres...
I sobretot obre el cor....
I encen la flama...

El dilluns vaig saber que uns amics super genials seran pare i mare...

Aquesta  nit de la independència han nascut quatre Kafkas nous...del bombo de la bimba...

Flipo al veure com neixen noves vides...i amb molta gràcia sobreviuen...
En degradat del blanc al negre...

*És el do, de la vida: Gaudir-la.